M'alegra que t'hagi agradat, gràcies pel teu comentari...el nom del personatge (Júlia) el vaig escollir per una alumne/participant que tenia a l'activitat de teatre extra escolar, una noia molt callada i tímida sobretot al principi, després però va demostrar a tots que tenia una força interior a dins guardada com un tresor...una força descomunal per una noieta de 9 anys. Una abraçada, i un cop més gràcies per expresar la teva opinió. Un petó!

és impactant, no se exactament que comentar del relat, però transmet una força brutal!! Jo en tinc 30 d'anys, moltes de les coses que comentes no les he viscut, només algunes...però em sembla genial!! Salut!

M'agrada't i també en alguns moments m'he sentit identificat...els somnis, la por, l'angoixa... es passa malament, és innegable.
Felicitats!

I el fet és que ara la Berta és qui en tot cas hauris de donar alguna explicació... o no cal?
Quant el músic del metro, i l'Alex creuen les seves mirades...vui dir que per uns instants deixen de ser "fantasmas-urbans" i passen a ser el paiu del saxo i l'Alex que comparteixen un moment on el temps, els ulls, els sentiments guanyen intenssitat! La Berta també està penjada, no?
Salut!!

Bona nit!

Gràcies, amb molt de gust llegiré els teus relats!! Ep Undemeath aquest comentari em sembla molt bé, i l'altre també. Seria un estúpid si no sapigués encaixar una crítica que ja et dic em sembla molt acertada (sobre l'altre relat). Gràcies de veritat!!
Bona nit!!

Quizas estaba loca, pero almenos tuve un sueño: Gràcies per el teu comentari, he de dir que m'ha fet reflexionar sobre alguns aspectes del relat. El pare i la mare son culpables, ell també. No son els únics. Bé, un cop més gràcies per la crítica!
Anerol: No he llegit mai aquest còmic, tot i que se quin és. El buscaré a la biblioteca. Gràcies a tots per comentar , bona nit i fins la propera. Ara vui llegir als altres relataires. Demà, que ara vaig a dormir...que sona el despertador molt d'hora!!

Gràcies per la crítica, no m'ha molestat gens, al contrari crec que és molt acertada. Faltes d'ortografia...i tant, i és que no era un nen gaire aplicat a l'hora d'estudiar i ara passa factura. El fet de que et recordi a la canço d' Eskorbuto em sembla normal tenint en compte el contingut d'aquest tema. Com a película, potser em va marcar més El Pico del Eloy de la Iglesia. He volgut ser esplícit, i plasmar el trauma d'aquestes víctimes, que encara afecte a moltes persones, amb tot tipus de estupafaents....si no em sentiría com un estafador. Un cop més gràcies per la crítica, i la puntuació. Escric poc, segons el meu estat anímic, aquest és el segon relat que escric. El primer el voldria esborrar, no ho faig perque em sap greu a mi mateix. Fins la propera!

Moltes gràcies per els ànims, la veritat és que sempre venen bé ; )

No comparteixo del tot aquesta visió sobre la sensualitat obscura, però si que crec que el més important és el que sent un mateix. El teu relat sembla sincer, és el més important. Tenir una idea, sigui quina sigui, sentirla un mateix...potser és el que més m'agrada, passant de moralitats-imoralitats sovint estúpides. M'agrada el teu relat, és una porta oberta, en un planeta que desprèn una gran tenció.

Ei em sembla un relat collonut! Sempre puntuant, sempre igual... de fet no se qui és realment aquest personatge, pero la sensació que transmet el relat..." jo dic, jo se, tu si, tu no, pensa com jo et dic, per algun motiu soc qui soc" Grrrr quina ràbia!! Genial, em sembla un relat genial!

Realment difícil fer un comentari sobre aquest relat. Potser, el que més destacaria és la capacitat que té per fer a un servidor donar voltes sobre si mateix sense parar, fins caure al terra mab el cap mig perdut. Estic allà mateix, com pot ser? A mi m'agrada, te un punt de violència molt atraient, agitat com una sonata de S.Prokofiev, hipnòtic com els "Suburbis" de F.Mompou. Un altre més als preferits!
Espero que no t'hagi molestat la comparació, en cap moment pretenc etiquetar a les persones, així com tampoc la seva feina. Salut.

Em sembla un molt bon relat sense caure en tòpics, com un cop de puny o com un gran pet al "còmode" sofà del psicol·leg. Les opinions son personals està clar, i potser poden ferir sensibilitats. No em puc estar de dir que la sensació que em transmet el relat és de recentiment, rabia...això de puntuar fa gràcia, ja que jo et posare un 10 i estarà a la meva llista de preferits, i potser d'altres no et voldran llegir mai més. Bé, moltes felicitats per el teu Manifest sorollista!

Guillem

La subtilesa del tema principal així com el seu desembolupament, és impressionant, durant moments no he pogut evitar pensar "és el que sembla...". Gràcies, a estat una bona lectura!!

Guillem