La força del poder.

Això de demanar paciència al poble mentres jeuen a les poltrones, comença a ser un insult tant gran a la nostre pobre i fràgil capacitat de reacció, que ja ni obrim la boca. Som com aquells nens que van al 'cole' i que amb ressignació dia a dia aguanten les trompades dels més forts de músculs, aquells a qui tots tenen por. El poder és com aquell altre nen del 'cole', fort, temible, amb amics poderosos. Cada nen al seu lloc, tots callats, servicials, i amb la corva a l'esquena. No proposis, no et queixis més del compte, amb la veu baixeta. No volem un estat anàrquic, mare meva quin desordre, preferim la gana, patir per pagar un sostre amb quatre parets, els impostos ens posen calents i amb el cor tot ple de joia junts cridem "visca la recaudació, santa multa i zona blava, immaculada verge de l'autopista i sant peatge del nostre cor. Sant exèrcit que extermines a persones i al planeta, visc al carrer per veure cada dia, pisos buits i en construcció". Això només és un petit recull de la gran obra dels senyors que tenen el poder, no val la pena continuar que ara a la 'tele' fan aquell programa, i a més tots sabem que la culpa és de la crisis ¿veritat? En tot cas, ara cal tenir paciència.