Carta d'un germà anarquista

Hola Marta.
T'escric per un motiu clar, sincer, just i contundent. Segurament algunes de les coses que ens envolten estan ja tan arrelades a la nostra societat, tant podrides...que vols que et digui, ja n'estic molt fart. Se que no soc l'únic que pensa d'aquesta manera, i és molt fàcil parlar de compromís solidaritat i tot això, però després aquest compromís sempre acaba al gran contenidor del seny. Aviat vindré pel poble, segurament un divendres i espero veure't per poder parlar de rependre l'acció, per agafar el que és nostre i no ens volen donar. Aquesta gent que ara ens oprimeix, i que dia a dia ens doblega gràcies a la por, aquesta gent han de pagar per tot el que han fet, pel que pretenen. No som un grup de violents, ni una banda de txitxarel·los, no som poderosos ni a nivell econòmic, ni tanpoc mediàtic; però sabem el que volem, i suarem el que calgui!

Un petó, fins aviat.