Versos distòpics

Un relat de: Jam Malson
Es diu que, més aviat que tard,
les ombres s'allargassaran
més endins de les parets
i l'ull omnipresent ens controlarà.
La finalitat dels mitjans
serà un lent remoure-ho tot
perquè tothom n'accepti el règim.
En l'ahir ja no caldrà pensar-hi.
El demà ja no ens preocuparà.
La reflexió serà innecessària.
El dubte existencial, inexistent.
I el món ideal, una realitat.

Súbdits del bell Paradís,
fet a mida d'imperi terrenal,
les set febleses capitals
seran les proscripcions primeres
que sostindran la igualtat social.
Així, el poder paternalista,
en nom del nostre benestar,
alienarà qualsevol petit jo.
La singularitat serà innecessària,
l'impuls no existirà
i en lloc de la divisió la unió.

A taula, la consciència agenollada
serà el plat de cada dia.
Les discrepàncies, malgrat la subtilesa,
de les estovalles en seran espolsades,
que com molletes de pa cauran
víctimes de la gravetat uniformada.
Perquè allò d'especial en cada persona
serà l'enutjosa nota discordant.
Només hi haurà lloc per a l'harmonia.
Només hi haurà lloc per a l'ordre.
Només hi haurà lloc per a la llei.

D'aquesta despreocupada felicitat,
pàtria dels qui ho volen tot lligat,
es diu que, més aviat que tard,
“El Estado” ens en donarà la garantia.

Comentaris

  • Amb sinceritat[Ofensiu]
    llegiresviure | 30-01-2019

    Hi ha dies que el que expliques als teus versos seria gairebé una temptació. No pensar... Però només de tant en tant, no en pla massiu ;)

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Intens, real i poètic. Felicitats i gràcies per aquest escrit.

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Intens, real i poètic. Felicitats i gràcies per aquest escrit.

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Intens, real i poètic. Felicitats i gràcies per aquest escrit.

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Intens, real i poètic. Felicitats i gràcies per aquest escrit.

  • Molt bo[Ofensiu]
    rober | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Intens, real i poètic. Felicitats i gràcies per aquest escrit.

  • Esgarrifa [Ofensiu]
    Magdala | 24-01-2019 | Valoració: 10

    Hola
    Està molt bé explicat, quina esgarrifança que agafa al llegir lo. Ay quin mal rotllo, sobretot per que dius coses que no són ciencia ficció. La comoditat de no haver de pensar ja li agrada a molta gent. Podía ser la lletra d una canço.

  • Molt distòpics i possibles...[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-01-2019

    Ostres, quina por que fan les teves lletres, sobretot perquè no són cap bogeria, perquè el futur podria ser així, perquè les possibilitats hi són, i la gent votant com si estès abduïda també. Encara que suposo que ja ni caldrà votar...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

230 Relats

236 Comentaris

130503 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.