Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

Girona,

22 Relats, 101 Comentaris
26020 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es

Últims relats de ciosauri

Últims comentaris de l'autor

  • ciosauri | 11-04-2009

    Un relat interessant, que sembla que podria continuar perfectament. I molt bé el tema de l'ajuda: ajuda professional i ajuda en el nostre contacte amb altres persones; potser no ajuda més el que ho intenta sinó el que ens entén. Salutacions!

  • ciosauri | 21-03-2009

    I el relat m'ha agradat. Per la referència a RC, per ser una visió diferent dels moments de crisi que tenim les persones que escrivim... Salutacions!

  • ciosauri | 21-01-2009 | Valoració: 10

    sense moure's! Tens raó, val la pena de tant en tant tornar als llocs amb el record. I si en tenim imatges ens és més fàcil. Regalar-nos una estona de descans, reviure sensacions i bons moments d'aquesta manera se'ns posarà bé i ens sortirà molt barat!!!

  • ciosauri | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Molt ben expressat el sentiment d'estimar i trobar els nostres límits en el que podem fer per qui estimem. I també l'altra cara de la moneda: ens estimen, però ens fan patir i -potser- no hi poden fer res.

  • ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    per aconseguir l'objectiu. He rigut molt!

  • ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Per l'aniversari i pel poema. I gràcies per recordar-te de mi.
    Em sento ben identificada amb les paraules fragilitat i límits... i m'agrada molt la paraula llibertat. Trobar-les totes tres juntes ja és per celebrar-ho. Una abraçada!

  • ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Després de la meva petició al fòrum (t'agraeixo la resposta, tot i que a hores d'ara encara no sé qui va acabar amb qui dels embolics plantejats a la peli) no hi va haver manera de conectar-me. Per molts anys amb retard!!!
    Tendre i raonable, el ninot. Val més ser raonable, amb els temps que corren... Una abraçada!

  • ciosauri | 13-01-2009

    Esperem que aquest aniversari també tingui octava... I gràcies per recordar-te de mi!

  • ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Felicitats per l'aniversari, felicitats pel relat (meritòriament construït només amb dues frases) i felicitats per la joventut i el que tens per davant.

  • ciosauri | 13-01-2009

    Tard, però... felicitats!!! O la pàgina estava col·lapsada o el meu ordinador havia arreplegat, també, alguna cosa... Em va fer il·lusió rebre el teu missatge. I per molts anys!!!

  • ciosauri | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Alguna cosa hem de fer per agafar-nos les coses bé i cuidar la salut. Aquest relat ha estat redactat en defensa pròpia! Molt divertit. Una abraçada!

  • ciosauri | 05-01-2009 | Valoració: 10

    Només ens faltava això! Que una pneumònia ens saludi afectuosament és per posar-se a tremolar!!! Val més que sigui esquerpa i passi de llarg fent veure que no ens veu...
    El relat m'ha agradat molt, i el final és com la cirereta del pastís. Salut i creativitat que no falti!

  • ciosauri | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Pel relat: no sé si hi pot haver més tristesa, la pèrdua de la mare -sigui com sigui- i l'enyor d'un fill. Tot i això, continuar encara i sobreposar-se.
    I per la dedicatòria: l'amistat -sigui com sigui- és un regal.
    Una forta abraçada !!!

  • ciosauri | 15-12-2008 | Valoració: 10

    I molt ben escrit. Aquest text es posa bé, com una tassa de café amb llet quan fa fred. I com que tots tenim fred -a vegades més, a vegades menys- a tots ens aprofita. Una abraçada!!!

  • ciosauri | 15-12-2008

    No hagués estat malament, tampoc. Saps que vaig veure una pel·lícula fa molt de temps-no recordo el títol, ho sento- i la història és semblant a aquesta? Ella acabava amb el sogre, però!!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: