Pleniluni de paella

Un relat de: nariananthi
T'explico. Per mi, els dilluns, dimarts i dimecres, més tots els dijous 
i els maleïts divendres, i sobretot sobretot els dissabtes, van rondant 
com si fossin un simple afegit del diumenge, perquè és quan el meu pare cuina una paella enamorada que ens fotem alegrement fruint d'una conversa agradable. Suposo que manté el costum per vindicar les nostres arrels del sud del Principat, segurament ho fa per mostrar la gran estima que ha tingut per la seva mare, una dona intel.ligentíssima d'un poble menut de secà el qual té l'horitzó pintat d'oliveres, de camps de cereal i vinyes, és a la comarca dels Serrans, escassos cinquanta 
quilòmetres de València, sense gaires habitants, però el seu voltant està ple de figueres, ametllers, llegums i garrofers, tants com persones han treballat l'agricultura gràcies al fet que han sabut aprofitar bé l'aigua ja que són gent astuta, cosa que ella ho era molt d'astuta, i amb el sentit de l'humor de les persones avisades, a més a més gaudia d'una mà per la cuina esplèndida, formidable. Tant és així que com aquells accents que heretes sense adonar-te'n de les generacions anteriors, a l'arribar per dinar puntualment sobre algun dels quatre quarts que marquen les tres del migdia amb una Xibeca fresca comprada de la botiga d'ultramarins que hi ha a la Rodona, a mesura que van passant els diumenges, diferencio millor l'olor característica, probablement per la manera com ha vist fer-la, de la cuina que tenia al carrer Polònia i que sempre estava immaculada, era petita i amb una finestra a un pati de llums verdaderament estret, estava dalt de tot de Barcelona, el pis era un habitacle modest, comptava amb poques obertures, però contenia una vista espectacular a través del menjador des d'on s'albirava tota la ciutat fins al mar, i sempre sempre se sentia la flairança peculiar escampant-se arreu d'alguna menja que coïa, fins i tot per l'escala; per això vés a saber si és per la forma d'elaborar-la, o pel punt d'espècies, o pel brou, o si és per com posa els ingredients, potser pel tarannà de voler fer les coses ben fetes siguin les que siguin, que abans d'entrar, des de l'avinguda Sant Narcís, el vent em porta el perfum del guisat recordant-me la casa dels meus avis.

I ja està. Res més a dir. Només que hi ha dies que penso que hi ha 
estones tan difícils, estones que s'allarguen tant que sembla que no 
s'acabin mai, i passen a ser mesos, anys, comencen un dilluns normal 
quan tot es precipita, esclata aquella crisi econòmica, perdem part dels 
drets laborals, no trobes feina, els preus es disparen, les opinions es 
tergiversen i tot agafa una impressió pessimista, encara que segurament vagi errat, potser en realitat no va ser un dilluns, sinó un dijous quan va iniciar-se el periple, no ho sé, era un dimecres?, el dimarts?, qui ho sap, tan sols espero que vingui el diumenge per buscar més preguntes a les respostes que amaga la paella, quan la lluna plena baixa al migdia a Santa Eugènia de Ter farcida d'arròs palsenc, d'escarxofes de les hortes, cafida de costelló de can Porxas, de salsitxes d'Hostalets de Balanyà, d'un pessic de safrà, i pollastre i conill i garrafons blancs deliciosos.

Comentaris

  • awesome[Ofensiu]
    monojoli | 10-11-2017

    you always share amazing information on your blogs. i bookmark you and read you daily
    Basketball Legends online

  • Diumenge paella[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 16-04-2017 | Valoració: 10


    Aquesta paella que fa ton pare em fa recordar a la que fa no pas gaires anys fea ma mare que al cel sia. També ella era del sud de la nostra nació. De llavors ença no n'he menjat cap de tan bona com la que em tenia acostumat. Llegir el teu relat em fa recordas belles sentors que cada volta són més difícils de percebre en aquest món canviant. Per això és molt important viure el moment amb consciència com si fos el darrer dia. Perquè arriba un dia que tot s'acaba...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: