El seu únic desig

Un relat de: brideshead

En arribar a casa, en Pere va tancar la porta amb un cop sec. Va respirar profundament i va aclucar el ulls. Avançà un pas cap al cendrer que hi havia al costat del telèfon i apagà la cigarreta que gairebé li cremava els dits. Va encendre el llum del rebedor i va obrir la porta del cuarto de bany. Poruc, atansà el rostre al mirall que hi havia sobre la pica de mans. Per un moment, es va sentir confós: què era allò que hi veia reflectit? Quin fantasma era aquell que el mirava fixament als ulls?

L'esglai que va sentir el va paralitzar. Els trets angoixats que va observar en aquell rostre descompost per una barreja de tristesa, de desesperació i de derrota, van arrencar-li la primera llàgrima per la decisió que s'adonava que acabava de prendre. Així no podia continuar, havia de donar-li un tomb a la seva vida i només hi havia un camí per fer-ho. Va caminar cap a la sala d'estar i, abatut, va desplomar-se en el sofà. Va plegar els braços, prement-los amb força contra el seu cos, en un intent d'arreplegar un sol bri de tota aquella estima i de tot aquell afecte que mai no havia gosat pidolar, de tant que li havien estat negats.

De manera vertiginosa, va fer un repàs a la seva vida: la Irene l'havia deixat feia un any, incapaç d'entendre que ell preferia escriure poesia en el seu temps de lleure que acompanyar-la a tafanejar botigues; el seu cap no deixava de dir-li que el seu grau de rendiment al despatx era zero, que es veuria obligat a prendre mesures ben aviat...

En Pere no va poder seguir recordant. El dolor era insuportable. Es va alçar, feixuc, del sofà, conscient que els seus desigs més grans, mai aconseguits, eren a punt de fer-se realitat. Va obrir el balcó que donava al pati interior. L'alçada li va semblar suficient per una caiguda que no podia fallar. Era un cinquè pis. Sabia que allà a baix, inert, deixaria de ser el seu propi obstacle per poder seguir vivint.

Comentaris

  • Clar de lluna | 12-03-2008 | Valoració: 10

    ...bon relat! Tot i que crec que el suïcidi no està mai justificat, aconsegueixes amb poques paraules una ambientació immillorable!

    Una abraçada!

    P.d: Ah, i l'últim poema publiacat: un vers, un somni,...un t'estimo, és molt bonic! Suposo que un petit tresor per tu!

  • Està ben descrit.[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 15-06-2007

    És un drama no poder combinar les ambicions amb l'amor, a no ser que et mantinguis ben equilibrat.

  • Aclariment[Ofensiu]
    NASIO | 02-05-2007

    I a diferència de SenyorTu, pense que lèxit de la història és precisament no haver-hi descrit al Pere.
    Però és només una opinió. Gràcies per suportar-me.

  • EXCEL·LENT!!![Ofensiu]
    NASIO | 02-05-2007 | Valoració: 10

    UN RELAT DE QUALITAT. Has aconseguit un ambient i una tensió perfectes per a la situació que expliques. Quasi, i això es la veritat i ho dic com a cosa bona i no amb segones, semblava més un telefilm que un escrit.
    Gràcies per fer-me passar una bona estoneta!!!

  • Visual[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 03-11-2006

    Quan un està de pas, trobar Persones com tu fa venir ganes de quedar-se. "El seu únic desig" és un relat molt visual, desenvolupat amb destresa. Fas que el lector entri a casa amb el Pere i vegi, nítidament, tot el que fa i sent fins que obre el balcó. Té molt de mèrit perquè aconsegueixes aquesta visualitat sense haver descrit l'home.
    Una abraçada.

  • Hola Brides,[Ofensiu]
    brumari | 06-10-2006

    Quan rebo comentaris com el teu, lamento no participar a RC amb més assiduïtat. Són èpoques. Moltes gràcies.

    Aquest relat que acabo de llegir dona fe de la teva fusta d'escriptora. Estructura i ritme perfectes, un personatge que, sense descripcions innecessàries, l'estàs veient tota l'estona. I tot això, dins de la disciplina d'un "repte". Et felicito.

    Una abraçada del teu amic de sempre

  • Què estrany...[Ofensiu]
    Arbequina | 19-09-2006

    Però atractiu alhora. És un relat molt ben fet (al meu entendre clar) que manté el lector amb els ulls sobre el text de manera irremisible, doncs, pel que sigui, en Pere interessa. Vas desabotonant la seva situació de manera paulatina, suau, molt ben descrita.
    Malauradament, el final, tan dràstic... potser és que com és un relat de repte i estava subjecte a unes restriccions...
    M'ha encantat llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • esper que estiguis bé[Ofensiu]
    jaumesb | 18-09-2006 | Valoració: 10

    m'estic plantejant tornar a guardar la poesia en el calaix i no a la xarxa

  • Molt bon repte.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 31-07-2006

    Sempre llegeixo les teves reflexions matineres, però encara no m'havia parat en cap relat, que jo recordi. Aquest està molt ben escrit, parlant des d'un punt de vista lingüístic. Només la paraula "cuarto" em sona una mica estranya.

    Pobre home... realment, suicidar-se mai està justificat... però això de ser obligat a anar de botigues i de no tenir temps de fer poesia em sembla una de les pitjors formes de tortura. Molt ben escrit, de debò. Ara aniré a mirar què més hi trobo pels teus relats.

  • ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-07-2006 | Valoració: 10

    la suavitat, la mesura, la bondat, la bellesa poètica...
    Avui he pujat al terrat de casa i des de dalt he mirat al carrer: hi havia cotxes, persones i un nen jugant i... he pensat en el teu relat: qui sóc jo per llençar la vida que em van prestar?
    Segur que mirant-me des de baix del carrer sóc més alt i important del que em sembla.
    No llencis al buit la teva poesia... ella ens pertany a nosaltres, els teus lectors.
    Un petó i una abraçada, el MEU ÚNIC DESIG! je je

  • D'obligat, res de res[Ofensiu]

    I això encara que es vegi estrany dos comentaris seguits d'un mateix lector!!!

    Pel que fa al "tema" que et volia dir amb aquest comentari... segons tots els càlculs, estira-i-arronsa, he arribat a aprovar el test! He revisat les plantilles 10 vegades (no exagero, 10 vegades!) i em surt aprovadet justet, però aprovadet! El 27 de juliol sabré (a tall informatiu) la nota del segon exercici, i la segona quinzena d'agost la nota del tercer. Per si de cas, ja val més que em prepari des d'ara la segona prova, que constarà de dos exercicis: el psicotècnic (això no es prepara, però a veure si caic en gràcia i em donen algun puntet) i el cas pràctic. El que queda de juliol i tot l'agost fent casos pràctics!

    La data aproximada de la segona prova seria el 16 de setembre.

    Gràcies. Ja saps perquè, i t'ho torno a repetir; gràcies per tot.

    Una abraçada molt forta d'un dels teus admiradors comentaristes i (més important encara) amic,

    Vicenç

  • Jo no en tinc un,[Ofensiu]

    en tinc uns quants, de desitjos, i em conformaria amb una part...

    Així amb certa immediatesa, em conformaria amb sortir almenys esperançat de l'examen de dissabte.

    I aquí és on volia anar a parar. Resulta que estic totalment desaparegut del món, àdhuc d'RC, només estic pendent del BOE, del DOGC i del canal Tres24 per si de cas... Buf, quin estrés! I a dos dies per l'examen, només veig que errades al temari, no gaire actualitzat, i als apunts que ens han passat a classe. Un desastre...

    Diumenge, amb plena ressaca després de l'examen, t'enviaré algun comentari per dir-te què tal ha anat, tot i que molt, molt, molt esperançat no estic, la veritat...

    Una abraçada i moltes, moltíssimes gràcies per tot, de debò!

    Vicenç

    PD: i felicitats pels més de 1000 comentaris, ja!!!

  • OPPPSSSS[Ofensiu]
    Sol_ixent | 27-06-2006

    Bueno, m'he tornat a equivocar però l'enllaç funciona!

    (Quin desastre!)

  • Hola!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 27-06-2006

    Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha fet il·lusió...

    Estic veient que és impressionant, tens més de 1000 comentaris! Enhorabona, t'ho mereixes.

    Recordo haver llegit aquest relat teu quan el vas presentar al repte, i m'agrada molt. Es tracta d'un desig com un altre, malauradament.
    Ja sé que això que faré ara és "propaganda", però he de dir-te que suposo que ja saps que tinc costum de participar en els reptes, i, en aquesta ocasió, vaig penjar i modificar el relat que vaig elaborar en aquest cas.

    L'enllaç és el següent.

    Espero que t'agradi!

    Petons i abraçades!

    Sol_ixent

  • Bonesss![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 23-06-2006 | Valoració: 10

    Hola noia, que tal?
    El teu relat m'ha semblat molt bo per ser un repte! És curiós i, fins i tot, original que ens mostris el suïcidi com a "únic desig" del teu protagonista. A més, la descripció de tot el que fa i sent quan arriba a casa em sembla molt bona, encertada. Així que... em pregunto perquè no hi participes més sovint... jeje! Ja saps, t'esperem!!

    PD: Espero arribar a temps... felicitats per aquests 1000 comentaris, que diuen molt sobre tu i els teus relats!!! Un petó ben gran.

  • el meu únic desig[Ofensiu]
    jaumesb | 23-06-2006 | Valoració: 10

    és ara que llegeixis el poema que he editat avui
    l'amor me l'ha dictat
    em parla molt
    però sols hem queda una setmana per arribar a apagar el desperatador i hauria d'estar fent ja el dinar pel meu amor

    que siguis molt feliç rosa
    molt bon estiu

  • és fàcil...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-06-2006

    per a una persona en estat emocional normal, fer un discurs a favor de la vida i contra el suïcidi. Si ja ens sentim impotents davant la mort, més encara quan aquesta mort és planejada, no involuntària.
    És molt difícil, impossible, jutjar una tal decisió... Hauríem d'estar en l'estat emocional seu per comprendre el fet.
    Entenem raonable l'elecció d'un camí veritable, rebutjant l'altre camí que porta a l'abisme... però quan no es veu més que un camí...
    Entendríem millor aquest tema si hi hagués un llibre escrit per un que s'hagi suïcidat...
    Una abraçada.

  • | 19-06-2006 | Valoració: 10

    Gràcies per comentar el meu..... relat? no. poesia? tampoc...bé, per comentar-me allò.
    Ja t'havia llegit alguna vegada, però no t'havia comentat mai, és que em costa dir alguna cosa als altres, saps? Bona la descricpió que fas del que deu sentir algú abans de prendre una decisió com la que apuntes.
    Una abraçada

  • Tob bé?[Ofensiu]
    roda03 | 17-06-2006

    Hola Brides,
    Fa dies que no sé res de tu, va tot bé? Espero que si i em suposo que deus està enfeinada. Només voldira dir-te que anyoro un amica els teu escrits, ja que també em prives de comentar-te i et noto molt més lluny.
    Si us plau : no triguis massa.

    Brindo per la inspiració i per les bones companyies,
    Roda03

  • Brids![Ofensiu]
    Màndalf | 13-06-2006 | Valoració: 10


    Què bé que puc llegir-te alguna cosa entenedora! Aaaaahahah !! És broma, dona, ho dic per mi. Em refereixo a que estic encantat de llegir la teva prosa, de veritat.

    M'ha agradat la ambientació prèvia del suïcidi que es veu venir, com plasmes l'estat d'ànim del personatge. Finalment sembla que el mirall el fa esclatar, el fa adonar-se de que no hi ha altra escapatòria que escapar-se d'ell mateix. Que la causa de totes les seves desgràcies la porta a dins des de sempre, com un estigma que li van posar en néixer. Quina visió més angoixant de la vida ha de tenir un suïcida per desitjar tallar la coda que el lliga d'aquesta fantàstica passió que és viure.

    Un relat que demostra que hi ha per aquí una relataire-poeta-desaprofitada-en-prosa. Que ets tu. Així que no ens deixis amb la mel a la boca i ves variant de vida, ves-nos deixant algun relat d'aquests, que tu pots i la vida és varietat o la varietat és vida o potser les dues coses, miraquetdic.

    Un petó, aprofitant l'avinentesa.

  • tinc molt desig[Ofensiu]
    jaumesb | 13-06-2006 | Valoració: 10

    i em fa molt feliç

    bon estiu

  • Ets un luxe pels qui t'envolten[Ofensiu]
    helena | 13-06-2006 | Valoració: 10


    Tens l'ànima neta i profunda, com els teus versos.

    Petons!

    helena

  • Tràgico-poètica mort![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-06-2006

    Hola Rosa!

    Com estic malalt esgarrapo temps al temps per llegir-te coses que encara no t'havia llegit... És que darrerament estic molt enfeinat perquè ara faig de professor (a tallers d'ocupació) i és la primera vegada que ho faig, per tant necessito molta dedicació... (sí, tallo el rotllo)... només vull agrair-te els teus comentaris que ben segur faran que un dia o altre em digni a tornar a escriure, que ja me'n moro de ganes...

    I comentar-te que "el seu únic desig" només era escriure poesia, i que m'he sentit identificat en tot els estats per què passa el teu protagonista, menys en el de l'extrem de fugir amb tan poca elegància dels problemes; doncs menys la mort, tot té solució...
    M'ha agradat molt.
    La sensibilitat i el suïcidi estan estretament lligats, com la sensibilitat i les malalties mentals...
    Un bon exemple d'això és una poetessa fulminant que es va suicidar, l'argentina Alejandra Pizarnik, val la pena llegir-la, però té poemes molts tristos...

    Bé Rosa,
    roses i petons!



  • jaumesb | 26-05-2006 | Valoració: 10

    tinc material a editar
    em fas pensar
    amb els teus escrits d'ombres
    hi ha qui busca el sol i el troba i qui l'apaga
    jo pens que tan sols ens hem de deixar portar

    salutacions i viu bé

  • L'únic és l'últim?[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2006 | Valoració: 10

    Fins ara t'havia llegit poemes, i m'ha sorprès la teva prosa. És aquest un relat fort, sec, dur, ben escrit, aparentment senzill i amb un recorregut lineal, però quan es mira detenidament, amb recursos encisadors: El relat et desperta amb un cop de porta per a què no et posis còmoda en arribar a casa: alerta! Després et fa aclucar els ulls i mirar atentament per impedir que divaguis i així et deixa dins d'una història absorbent: d'interiors, això queda ben clar des del començament: no descriu paisatges ni aconteixements, comparteix sentiments i records a partir de petits actes quotidians... Quan sembla que per massa coneguts els objectes o l'acció es pot relaxar la lectura, arriba l'esglai...
    Més tard, en una pinzellada, la descripció d'una vida: primer en companyia, després en soledat, inicialment professional eficaç, ara subjectivament inoperant, ... Els últims moviments, lents, però inevitables: la mínima acció física motivada pel dolor i per l'atracció de posar el punt i final a una vida i a un relat que et deixa una mica penjada ... mmm...

    Et serè sincera, Rosa: M'agrada per moltes raons, però m'ha costat comentar-ho... he començat un parell de vegades i després he esborrat allò escrit potser per culpa de la meva situació personal, segurament pel mèrit de les teves paraules, per què... ho dones per acabat? En Pere obeeix aquell crit del desig més bàsic ( fugir del dolor ) lliurant-se de sí mateix aprofitant-se de les lleis elementals ( la gravetat ) i els dobles sentits ( necessitem entrades de llum en una casa, però també són sortides... ).
    Brides, tu escrius poesia; en Pere ho fa o ho feia... tanmateix havia estimat i encara que per circumstàncies li va ser negat l'afecte, n'havia gaudit d'ell abans... Una persona que coneix les paraules i el valor que en tenen, que pot servir-se'n d'elles per expressar sentiments, encara els més rabents, i compartir-los, no té un vehicle a l'esperança, no pot construir un pont cap al futur salvant l'abisme? En Pere no el podria fer servir? És més conseqüent no salvar-ho? Jo m'he enfrontat al forat de l'home retratat i he explorat possibilitats diferents...

    M'agradaria parlar-ne més, però potser aquest no és el lloc ni el moment; sempre tinc aquesta sensació quan m'adreço a tu: que queden pendents converses tot just iniciades... De la Diada, tinc molt presents la teva calidesa personal, les teves paraules i consells; confio en continuar gaudint-ne, en properes trobades, en futurs comentaris o en el fòrum!
    Ara acabo ( m'he pasat!?) però abans t'envio una abraçada ben sincera!

    Una quimera


  • tornaràs[Ofensiu]
    jaumesb | 10-05-2006 | Valoració: 10

    amb un renaixement?

  • Una última frase[Ofensiu]

    impressionant! No és el primer -i segurament no serà l'últim- relat que llegeixo a RC sobre el procés del suïcidi. Que recordi, tots els que he llegit fins ara, àdhuc aquest, narren el "procés material" cap al suïcidi. Cap dels que jo ara recordo s'endinsa als laberíntics corriols de la motivació, és a dir, de les raons que empenyen al personatge a prendre aquesta dràstica solució.

    En el cas d'aquest relat, cal puntualitzar que si cites un parell de causes: el fet que la seva parella l'hagués deixat i els problemes laborals. I una altra, encara, a l'última estrofa: allà a baix, inert, deixaria de ser el seu propi obstacle per poder seguir vivint. Aquest és un final ideal per a fer reflexionar el lector!

    Com a única observació (petita i única, puntualitzo), et comento el "cuarto" que he vist al primer paràgraf. Així aprofito per fer una mica el perepunyetes.

    Complertes les formalitats del comentari... Què tal, com va tot? Jo estic estudiant força (no ara mateix, que faig una petita petita pausa) perquè ja et vaig comentar que l'examen és d'aquí a dos mesos (aix! Això és un no parar! Però sobreviurè [ho intentaré, vaja!]). Aquesta setmana la dedicaré en bona part a història, perquè és l'única matèria que no m'he ni mirat fins ara. La setmana que ve Administratiu, l'altra Funció Pública... i així fins que ho enllesteixi! Clar que només hauré fet una repassada visual al contingut, però bé, almenys espero haver donat una ullada general!

    Per desconnectar, alguna vegada de tant en tant em deixaré caure per RC...

    Una abraçada, Rosa, i fins la propera!

    Vicenç

  • I tant que passaré per la parada de RC![Ofensiu]
    Grünewald | 22-04-2006

    Contestant la teva darrera pregunta: Sí que hi passaré. Em toca treballar per allà aprop però quan hi surti, hi treuré el cap. Passaré pels volts de les 20h o així. Seria genial que coincidissim, però potser és una mica "fotut"... Ara, portaré una rosa de més que vull donar a algú...
    Fins demà(?)
    Un petó.

  • Rosa, primer de tot disculpes, després felicitacions![Ofensiu]
    Grünewald | 21-04-2006 | Valoració: 10

    Primerament disculpes per haver-te anomenat "Mònica" en el teu relat anterior. Sé que et dius Rosa i allò va ser una despistada d'aquelles meves que de tant en tant apareixen. Perdona doncs, brideshead.

    En segon terme, felicitar-te per la teva incursió en el relat en prosa i desitjar-te la teva continuació (ara bé no ens abandonis la poesia, si us plau). No vull ser reiteratiu però de veres m'ha agradat la forma com has donat el "tempo"de la narració. Descriptiva i precisa, sense ser feixuga i pessada. En poques línies has esbosat magníficament un personatge i la seva història al darrera. Mira per on, la poesia també cobra vida aquí, com una afecció incompresa que encara accentua més la tristesa de'n Pere.

    El final prou impactant. Em recorda aquella frase de "tothom té els seus obstacles i a vegades un ha d'aprendre a saltar-se a sí mateix".

    Mira per on, aquesta visió de Vida - Mort, m'ha fet recordar l'espiritualitat i la sensibilitat d'un autor que et recomano especialment. Es tracta de Khalil Gibran, escriptor libanès de començaments del XX -potser el deus conèixer i tot- a qui he fet una breu menció en el meu darrer "poema", per dir-lo d'alguna manera. El seu pensament filosòfic és tan i tan poètic... És d'allò més suggerent. El teu final del relat m'ha recordat això. No sé, darrerament qualsevol relació a conceptes com: Vida, Amor, Mort, condueixen els mesus pensaments en la seva direcció. Es veu que m'ha impactat...

    Bé, això és tot. Que passis un feliç Sant Jordi. Des d'aquí una rosa per una Rosa molt poètica!

  • Felicitats[Ofensiu]
    roda03 | 20-04-2006 | Valoració: 10

    Hola Brides,
    Saps que no responc al teu comentari ni el puntuu per compensar-te els teus, sé que ho saps sobradament.
    La veritat és que m'he quedat encisat al veure un relat teu en narrativa, i a més, m'ha agradat moltíssim. Jo, per exemple, ho intento alguna vegada, ja que un bon amic em va dir que m'atrevís a fer narrativa a més de la poesia. No obstant això, em segueixo sentitn més còmode escrivint poesia, però no em preguntis si són decasílebs o si riman o no ... Intenot només escriure el que els meus sentiments em permeten i aixi ho narro. És tot el que après del mestre : senzillesa, sinceritat, desigs, encerts, errors, paraules, versos...
    Però al que anàvem Brides, et felicito pel teu coratge i pel teu encert d'escriure narrativa, jo encara no el tinc.
    Només et diré que no sé si hi entenc molt o no, em deixo portar pels sentiments i si els poemes i els relats els acabo i se'm fan curts, doncs és el senyal de què en gaudeixo.
    Felicitats de tot cor,
    Brindo per tu, per la poesia, per la prosa i sobretot per l'amistat,
    Roda03

  • Sorprenent prosa[Ofensiu]
    angie | 20-04-2006

    Em va sorprendre molt veure que participaves al repte i amb prosa...
    Un mirall on es reflecteix la complexitat de l'ésser, uns viaranys de flaixos, una no explicació de molts fets... El protagonista decideix suicidar-se com un acte reflex, com si el mirall l'hagués induit...

    Felicitats,

    angie

  • pens [Ofensiu]
    jaumesb | 20-04-2006 | Valoració: 10

    també que hem d'aprendre a renunciar
    a renunciar a morir,
    és més senzill viure que morir.
    en tinc un a editar

  • jaumesb | 20-04-2006

    pens que hem d'aprendre a donar la volta

  • la poetessa és infidel[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 19-04-2006

    a les paraules rimades i a les metafores amagades en els versos, i, ves per on, ens complau aquesta infidelitat, aquest relat dur (fosc?) i suggeridor, molt en la linia de la seva obra.

    Em seembla que canvio el temps verbal, que se'n fa pessat escriure així.

    A veure, brideshead, m'agrada molt aquest conte, en especial el final que, tot i ser un final amb un punt i final ben rotund, sembla tenir uns punts suspensius que ens obren un munt de possibiliats.

    (Deu ni do quin pàrraf més repetitiu, és que avui he dormit poc i encara no son les vuit del matí).

    Ànim, noia!. Està molt bé aquesta historia.

    Un petonàs.

  • Leela | 18-04-2006

    Brideshead!
    estic molt contenta de poder llegir, de nou el teu relat. Em va fer molt contenta també tenir l'honor d'haver proposat el primer repte al qual et presentaves.
    No sé si t'ho vaig dir en el seu moment.
    Què m'agrada:
    - la sensació que es crea de vegades quan et mires al mirall i no saps qui ets.
    - com has descrit l'autocompasió que té el personatge.
    - com descrius que es tracta d'un home que mai ha rebut afecte (o això és el que ell creu).
    - com les coses que repasa no són més que coses que, en certa manera, a tots ens han passat, però que malgrat tot sembla que a ell li afecten de manera desmesurada.
    M'ha agradat com, amb tots aquests ingredients, ens has sabut mostrar que els suicidis no tenen ni un per què, ni una raó, ni res de res. Que les coses que passen per la ment de les persones no es poden avaluar, i com algunes vegades en sentim obstacles de la nostra pròpia vida.

    Ara només dir-te que espero poder seguir llegint prosa teva. M'agrada i penso que hi tens molt a dir!!

    Un petó!!

    Leela

  • uuuuaa[Ofensiu]
    Ainoa | 18-04-2006

    Quin relat més intens....feia mooolts temps qu eno llegia per aqui, però veig que el nivell segueix sent igual dalt o superior. Quina llàstima de home, no?? pobret, i al final..puf!! espero que el próxim sigui més alegre.

    Un petonet

  • me'n vaig a viure[Ofensiu]
    jaumesb | 18-04-2006 | Valoració: 10

    a escriure i pens que a alliberar-me de la xarxa
    la vida s'ho val
    felicitats pel teu relat

  • Llibre | 16-04-2006

    Bé... molt bé! Al final t'has animat, eh! Al final has reptat! Hjehejeh...

    Primer de tot, dir-te que m'agrada poder-te llegir en un altre format, marxar per uns instants dels versos per sentir-te manipulant frases més llargues i mostrant altres tipus d'imatges.

    En segon lloc comentar-te que aquest repte teu ja el vaig llegir quan el vas presentar al fòrum. I que també vaig llegir la valoració que en feia Leela. Potser podria afegir alguna que altra coseta, però tampoc no cal buscar tres peus al gat. El que sí subscric, sobretot, és aquest precipitació del final. Trobo que ve massa ràpid i que sobta, al lector. Però és la meva manera de veure-ho o entendre-ho, tot just.

    Doncs res... que espero poder-te llegir en prosa més vegades.

    Un petó,

    LLIBRE

  • Hola Brideshead[Ofensiu]
    NEULA | 16-04-2006

    Fa temps que no et llegia. Prou ben presentat aquest moment de deseperació, que es veu que ve de tota una trajectoria.
    Es curios que quan hi ha un suicidi sents allò de que "se li ha girat el cervell", "no estava bé...", etc. com si fos una cosa que ningú poguessim entendre. En canvi si parles sincerament amb la gent molts en tingut moments en que han acaronat aquesta possibilitat. El millor consell en aquest casos es clarament el de Averrois, demà sempre és una altre dia, o com diuen els avis, "qui dia passa any empeny", si s'espera prou es pot trobar la força per pendre la decisió adequada, que no pot ser mai fugir.

  • Hi ha vegades...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-04-2006

    ...que la vida ens prova per veure si realment ens la mereixem. Moments durs, ens els que estem en el fons del pou més negre. La meva mare sempre em deia, "Per molt grossos que siguin els problemes consultel's amb el coixí, segur que l'endemà els veuràs d'una altre manera". Una abraçada.

Valoració mitja: 9.95

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: