Jo, la pluja i un tercer

Ha estat tot el dia plovent i per fi estic a casa. Tenia ganes d’arribar i desempallegar-me de la roba humida que ja s’arrapava al meu cos. M’ha enganxat un bon xàfec, l’aigua m’ha calat fins a les calces. El primer que faig en arribar és treure’m tota la farragosa roba mullada, i en comptes de vestir-me agafo la bata; necessito el contacte suau i càlid per recuperar una mica la temperatura corporal.

Em preparo un té. Em començo a sentir molt millor; la temperatura de casa és molt agradable i no fa fred, tot i l’escassetat de la roba. És alliberador i gairebé poètic veure la pluja així, no tinc cap pressa per vestir-me. L’escalfor del té em recorre el cos i em començo a sentir juganera. Amb una mà m’acaricio la pell mentre observo l’exterior. A l’edifici del davant la majoria de finestres tenen les persianes baixades i no veig ningú pels voltants. La pluja s’intensifica i m’imagino el contacte de l’aigua freda caient sobre el meu cos, cada vegada més calent. La barreja de temperatures em sembla excitant. Surto al balcó. El cel enfosquit dissimula la meva presència.

La bata, que en cap moment duia massa ben lligada, es descorda del tot, deixant a vista part del meu cos nu. Em resulta divertit. No hi ha ningú a la vora, i em permeto el joc. Aquest sobtat contacte tan natural amb la pluja em fa sentir molt instintiva, em vull fondre amb els elements. Baixo la mà acariciant suaument la carn, des dels pits, la panxa, la cuixa… i a poc a poc em centro en l’entrecuix. La respiració és una mica més densa ja i sento l’increment d’humitat entre els meus dits. Em sento encesa i la intensitat de la pluja m'encen encara més. M’acosto un xic més a la barana per permetre que em banyi la tempesta, tal com si d’una dutxa es tractés. Apareix un llamp, i amb el tro el primer gemec. M’acaricio la pell amb fruïció, escampant l’aigua pel meu cos com si fos el meu amant. Vull sentir-me posseïda per la seva energia, com més augmenta la força de la ruixada més excitada estic. Gemego i esbufego, ja sense control, oblidant-me del tot d’on soc.

Estic a punt d’arribar a l’orgasme quan de sobte a la finestra del davant detecto una silueta emparada per la foscor. Uns ulls em miren fixament sense molestar-se en dissimular. Ofego un crit, és massa tard. Em trobo a punt del clímax i poc m’importen ara mateix les formes, al contrari del que podria pensar, lluny de cohibir-me m’esperono encara més. Qui m’havia de dir que sentir-me observada despertaria el meu desig d’aquella manera tan folla. Em giro directament cap a ell i sense retindre ni un segon més el meu plaer em deixo sentir la fiblada d’energia recorrent-me de dalt a Baix. Exagero el crit, assegurant-me que se'n ben assabenti el meu públic repentí. Les cames em fan figa i m’agafo a la barana per evitar caure, sentint encara els sotracs de l'orgasme agitant-me el cos i fent-me tremolar. A poc a poc la meva respiració va retornant a la calma i em deixo caure sobre el terra del balcó, ja ignorant al meu observador.

La pluja ha amainat i un silenci reparador m'embolcalla. Quan m’incorporo el meu observador ja no hi és. Em tranquil·litza, serà el nostre secret. I mentre entro de nou a casa penso >.