xoca amb cap vaixell, encara ens exclamarem. Nosaltres si que som la raça més absurda. Aïllats en l'egoïsme, matxacant la natura.

El ritme i les imatges carregades de força. El camí de la vida, com la via del tren i nosaltres aturats davant el mar. Esperant.

serem sols al darrer moment, com ho érem al neixer. El mèrit del relat és que traspúa serenor davant el final del camí amb el darrer comiat.

de sentits, de pells frec a frec, de passió completa. Una esperança pel despertar més deliciós: obrir-se a la llum i el reflex d'uns ulls enamorats. Els somnis poden ser, de vegades, tan reals...
Gràcies, per cert, pel llapis-rosa de Sant Jordi.

en aquest poema teu. I nosaltres ferits de vida però surant en els mil petits sense-sentits del dia a dia. Primer de tot, la forma del teu escrit es impactant i bellissima. El contingut brutal i despietat, cert i obscur, com un crit d'avís. Et felicito.

i sumant encerts. Molt ben construït, precís, alt i clar. El gest final és tot elegància.
Un gust com sempre.

musical i sonor. I bell.

i tendre, conduït pel petit malentès del nom d'una flor. Qui pot inspirar un poema així, té molt més que records. M'ha agradat molt, felicitats.

quan decidim fer un pas endavant. Es nuen les paraules dintre meu i em donen les imatges que tu poses missatges secrets de la natura. Potser també del cor.

aquesta lllista de bells plaers. I acordo amb tu que qui sap reconeixer aquest moments, té la clau per saber que hi ha instants de felicitat, la nostra compensació per la vida.

Encara respira aquest poema teu. Força, tendresa, paraules plenes de claredat. Com la llum d'aquesta lluna que et va representar.

d'un gos, la seva companyia incondicional, com viu la presència i l'absència de l'amo-amic, queden reflectides perfectament en aquest relat. Preciós.

com un cançó trista, plena de comiat, d'impotència davant el no-res (o potser el més enllà). En qualsevol cas, les paraules invoquen molta força, remouen l'esperit i es fan sentir belles i intenses.

de la pròpia identitat ens porta de vegades per camins tortuosos. I crèixer porta implicit això. Molt ben explicat aquest intens món adolescent on tot es magnifica i on es perd de vista la realitat immediata, quan cerquem el significat de tot.

d'ornaments materials. Amb la pell nua. Però carregada de màgia en aquest escrit.