Això de del títol és un principi matemàtic. Si no vaig errat feia temps que no apareixias per aquí... o potser era jo que tenia RC oblidats. No afegiré cap paraula, ni cap comentari. És igual. Em regeixo per la fòrmula matemàtica exposada.
Una forta abraçada
Jaume

... Resulta que jo conec els soldadors que "van provocar l´incendi"
Qui ets?... On estaves a les onze hores d´aquell matí?... Em coneixes?... Tot i així no t´amoïnis. El dia que em vaig assabentar que la Pantoja cantaría al Liceu em vaig apuntar a un curset de soldador per correspondència. Quan em donin el títol ja ho sabràs per la premsa.
Una abraçada i escriu més.

... pel sant, felicitats pels cent, i felicitats pel retorn. Jo em felicito per haver descobert el teu nom. Pel que fa al retorn, no sabia que havies "marxat". A més a més ja et vaig trobar a la crítica tan bonica que vas fer al meu conte.
Podem ser rics o podem ser pobres. Ara bé, els nostres records omplen amb escreix el compte corrent de la nostra vida. I aquests records, sobretot si estan escrits, mai cap crisi ni cap "corralito" no ens els podrà prendre.
Ánims, Maite, cap els 200!!!
Una abraçada
Jaume

Sóc més de prosa que de poesia. Peró, ser valorar un bon poema quan me´l trobo.
Un dia en vaig haver d´escriure un per encàrrec, i, fidel a la meva primera afirmació, el vaig començar així:
Per testimoni al cel poso que,
per a millorar el meu cant,
de bon grat jo rabaria
al poeta, la paraula
i al músic, la melodia.
Felicitats!
Jaume

passejada per uns carrers que no em canso de caminar, i d´uns temps, potser, pel meu gust, massa pretèrits. Encara recordo el meu pare que, a la frontera divisòria entre el portar i ja no portar barret, em deia que li semblava que sortia despullat al carrer quan l´havia de deixar a casa.
Si t´agrada el VIATGE A RÚSSIA, ara comença la part més entranyable i apassionant: El riu que penetra la Rússia profunda, amb poblets separats del món i a on només s´hi pot arribar en vaixell. I, al final: MOSCOU.
Ens continuarem visitant
Una abraçada.
Jaume

A veure si ho he entès bé. Algú, per aqui a sota, pregunta el per què la "noia" li ha posat la droga a la butxaca. A mí m´ha semblat que la "noia" és, travestit, el "noi" que busca la policia. Amb la qual cosa el relat guanya en picardia. No només s´haurà de menjar el marró de la droga, el polític, sino que, haurà esta un home qui li ha fet la "feineta"
És així o vaig errat?
(El meu germà hi va viure i treballar molts anys a Andorra al despatx d´un notari)
Bé. Ja els he llegit TOTS.
Una abraçada
Jaume

... que més m´ha agradat. Ja no et preguntaré mai més si va ser primer el poema o la fotografia. No creguis, no era una pregunta tonta. A les tres obres de titelles que he penjat a la xarxa, primer vaig pintar els decorats, sense cap idea prèvia, i després, com un riu que no s´atura em va venir l´argument. Ara mateix, acabada de penjar la darrera entrega, em posaré a pintar un decorat qualsevol, i esperaré a veure quina obra m´inspira. Potser costa de vreure, però, el meu cervell funciona així.
Una abraçada, per fi una mica fresca.
Jaume

... políticament correcte que, després d´aquesta lectura, curulla d´idees i d´un pensament profund, jo t´adreci a un escrit meu que té per títol: PENSAR EL COSMOS. He trobat tant del meu escrit en el teu que em permeto aquesta llibertat.
Ánims que ja només me´n queda un, per llegir.
Una abraçada.
Jaume

... el tercer conte que et llegeixo avui. Molt divertida la col.lecció de preguntes que et fas al final de la història. Pel que fa a la resposta correcta, jo crec que, en aquest cas, podríem aplicar aquella dita de: "Tants caps, tants barrets" Magnífica la teva conclusió pel que fa a les cançons que t´agrada que canti la teva filla.
Com que ja t´havia llegit "El cavaller de bronze", ara només me´n queden dos. O sigui que: aviat hauràs de moure fitxa!
Ah, per cert. Sóc un enamorat de la música clàssica, especialment de l´òpera. I, molt especialment, dins de l´òpera: de Wagner i de l´òpera russa. En aquesta Fira del Llibre Antic de la Mercé, que han fet, com cada any, al Passeig de Gràcia de Barcelona, m´he comprat dues òperes que no tenia. Et dic els títols? : "LA DAMA DE PICAS" i "EUGENE ONEGUIN" Et sonen?
Una abraçada.
Jaume

...i tendra descripció dels llocs estimats. He llegit les dues parts aquest mateix matí, quan feia un stop en la transcripció del quart dia del meu viatge a Rússia, que ja coneixes. Ara fa un any d´aquest viatge i ha estat "per culpa teva" que m´he tret la mandra de les orelles i he decidit penjar-lo tot, sense més espais temporals.
Les cróniques dels viatges les escric cada dia "in situ" A la "V" entrega, que correspon al quart dia, i que penjaré aquesta setmana, m´he permès una transgressió i t´he fet una picada d´ull.
Ets filla d´una terra meravellosa i la descrius meravellosament bé.
Una abraçada.
Jaume

Jo conec una història semblant en la que, com en la teva, hi havia els dels nord i els del sud. Un dia, uns senyors del nord, fartsa d´haver-se d´apretar el cinturó per ajudar als del sur van decidir fer-hi un viatge. Fillets de Déu! Heus aquí el què van trobar:
Uns pobles immaculadament emblanquinats, nets, llustrosos. Uns camins que feia goig de veure. Els camps: ufanosos. Els arbres fruiters: carregats de fruita que s´estava podrint i queia sense que ningú la recollís. La puntada final va ser quan, caminant pel mig del poble no hi van trobar ningú. Sí que veien les dones que se´ls miraven des de dins de les cases. Però, i els homes? Van arribar a la plaça del poble i allí els van trobar tots. La meitat eren a la taverna i l´altra meitat, com no hi cabien, la feien petar a la plaça. Xerraven i reien a cor que vols. El noranta vuit per cent dels temes de les converses era aquest: "Com deurien estar d´esgotats els pobrets del nord que havien de pencar per alimantar les seves famílies i perquè els del sud puguessin viure sense pencar"
Tant si "l´he encertat" com si no, moltes felicitats.

... pedant, però no estic d´acord amb la suposició d´en rbonet. El teu poema s´enten. I s´enten perquè: es veu... s´escolta...s´olora... enlluerna. He vist molts castells de focs al llarg de la meva vida. Però, només dues vegades he estat arran d´on comença la distància de seguretat obligatòria. La primera: fa molts anys, a Montanejos. La darrera: a les festes de maig d´enguany a Badalona. És potser per això que tinc frescos a la memòria: els sorolls, les olors, la llum encegadora... Enhorabona. T´aniré llegint.
(He de dir, fluixet, que: això de la "distància de seguretat a Montanejos" ho he escrit, només, per no posar ningú en un compromís. Redéu, com feu anar la pólvora per allà a baix!)

... al teu poeta desmoralitzat, desencisat i trist
que: per a omplir auditoris,
són indispensables els tres següents requisits:

Ser RICO ("GUICO")
GUAPO i...
O MILLOR POETA DU MONDO

Si amb això no l´animes, dígue-li que:

SEMPRE ENS QUEDARÀ LA WEEB
DE RELATS EN CATALÀ

Una abraçada
Jaume

...si vull llegir la història sencera. Aquest 1er. capítol promet.
Si et ve de gust tafanejar a Google o Youtube "DESPERTAFERROTITELLA", mira´t la darrera obra que hi vaig penjar: "EL MUSELL DEL DRAC" Falta la tercera entrega que penjarem aquest setembre. T´ho dic perquè hi trobaràs un personatge que és
parent del teu comte.
T´aniré tafanejant. (La puntuació per a EL DUC la deixo per al final)
Salutacions

No són tants si estan ben portats,
i menys encara si estan ben escrits.
Et desitjo de tot cor que puguis doblar els 209 relats, els 1321 comentaris (que ara ja en seran 1322) i les 172397 lectures (que també en seran 172398)
Jo no et puc doblar la nota, però et poso un 10. Te´l mereixes amb escreix.
Salut i REBOLICA !!! (un dia m´hauràs d´explicar què vol dir. Perdona´m, però sóc així d´ignorant)
T´envio una forta abraçada.
Jaume