Diré que sí que és amor i tendresa el sentiment al que dones aquest nom .
Diré que tots hauriem de parlar més sovint de les nostres solituds i silencis.
I no., no diré que tens la lletra trista,
diré que el teu cor destil.la una subtileza que fa encongir i esgarrifar al que té la sort de topar-se amb la teva poesia.

Ole els enzims, coenzims, transmisors ,nerotransmissors i neuropèptids, que ens fan sentir això tan meravellòs que anomenem amor.

A mi em passa com al protagonista del teu relat. Si us plau t'agrairia que em donessis l'adreça d'aquest gabinet perquè aniré a que em diagnostiquen la emva prpera novel·la preferida, però sobretot m'encantarà contestar aquestes preguntes tant subrealistes.

Em passa com al protagonista del teu relat. Digues-me si us plau on es trova aquest gabinet que aniré a que em diagnostiquin la meva propera novel·la preferida, però sobre tot, m'encantarà respondre aquestes preguntes tan subrrealistes

Tens raó. A pesar de donar-li moltes voltes no vaig saber com resoldre aquella frase tan llarga. Si tens alguna idea de com escríure-la d'una altra manera, m'agrdaria que me la enviessis.

És la primera vegada que llegeixo un relat teu i m'ha sorprés. No sé si és autobiogràfic, però si no , la veritat és que has descrit d'una forma aclaparadora el procés. A mesura que el vas llegint, et sents arrossegat pel seguit de estats d'ànim d'el o de la protagonista. No pots deixar el relat, has d'arribar al final encara que no vulguis i en arribar-hi et sents alliberat de l'angoixa que has compartit amb qui suposadament patia. Molt be!

La veritat és que m'ha sobtat. M'agrada la forma com encadenes les paraules, les frases, com una porta a l'altra i com deixes anar el que vols transmetre a partir de jo diría que més que de la ciencia ficció, de l'aparentment absurd.

Amic coratge que va i ve , que necessites quan ... bé quasi sempre, i que cal cercar cada vegada, perquè certament ve i se'n va. M'ha agradat molt. És una expressió poètica de la dura realitat, que la fa ...menys dura.

He trobat el seu nom per casualitat (com tots per això) i he escollit aquest relat per comentar, perquè m'agradat molt el resultat del seu somni. Ah! i la última paraula que utilitzaria per definir-lo (fent referència al seu últim escrit) seria decrepitud.

M'ha sorprés agradablement trobar un relat dedicat a les "mates"He llegit tots els comentaris en els que se li adjudiquen tota mena de qualificatius , però me'n falta un: les "mates" són poesia. De fet hi ha escritors com Rafael Alberti i Gabriel Celaya que li han dedicat alguns poemes.

M'agraden aquests relats d'equívocs que fas. He rigut molt al final.

Guauuuuuuuuuuuuuu! És increible com has pogut compaginar força i tendresa . La força cel contingut i la tendresa de les expressions. M'ha emocionat!

Que bonic seria poder conjugar la llibertat y l'amor!, no deu ser pas tant difícil oi?... però ...on l'ensenyen aquesta assignatura?

Feia molts dies que no entraba a la pàgina perquè he estat molt enfainada, pero al llegir el teu relat m'ha embargat una onada d'emoció. Jo també vaig perdre el meu pare aviat. no tant com tu, jo tenia 35 anys y ell 65, però em reconec en les teves paraules d'anyorança, també després de molts anys d'haver-lo perdut. Em reconforta pensar que hi ha algú que viu la pérdua d'una manera semblant a la meva, y m'agrada que tinguis la valentia de dir-ho publicament . Normalment la gent ( els senyors encara més) amaga els sentiments y quan tu manifestes els teus fan veure que no t'entenen potser perqué lels fa massa mal. En tot cas torno a repetir que m'ha agradat molt, no havia llegit res teu , però a partir d'ara ho faré. Un 10 pel poema!

Tant de bó entre tots sabessim com donar-li a cadascú el que li fa falta, oi!