Foto de perfil de Falciot blanc

Falciot blanc

Barcelona,

10 Relats, 29 Comentaris
10597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Després de molt de temps torno a les pàgines de Relats en Català, només amb la intenció d’escriure histories i pensaments sorgits de la inspiració de les coses que veig, de les que sento, de les que em fan vibrar, i així poder compartir-les amb vosaltres, sense cap pretensió de res, tan sols el plaer d’escriure i somniar una mica. M’agrada molt la natura i els animals en llibertat, intentaré plasmar-ho amb prosa o vers.
Tinc seixanta-sis anys i estic molt content de viure, i si visc vull fer-ho de debò perquè el temps és curt però tot és ple d'instants, instants màgics que jo voldria atrapar per sempre. Gràcies també per tots els instants que heu publicat vosaltres per a mi.

Últims relats de Falciot blanc

Últims comentaris de l'autor

  • Falciot blanc | 01-05-2016

    M'has fet sentir por de veritat amb el teu relat, però també indignació. Plasmes molt bé la tragèdia de tantes dones que per desgràcia cauen en mans de proxenetes sense escrúpols, i ho fas amb una visió (crec jo) molt realista. Enhorabona

  • Falciot blanc | 30-04-2016 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat Montse, te força, i fas parlar als ocells, com si ells fossin la nostra consciència.

  • Falciot blanc | 10-04-2016

    Quina marevella, no n'he vist mai cap de cabirol, sembla que cada vegada ni han més. Expreses sensibilitat, tant ee bó més persones sentisin admiració per la natura.

  • Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 8

    El final del teu relat o diu tot i es ven veritat.

    He repassat un comentari teu que vas fer-me fa uns anys, on dius que només pretens escriure sense pretensions. Doncs penso que escrius molt bé i que les teves lletres es queden enganxades, no solament en el paper, en el cor també.

    En el que a mi respecta he tornat a relats, espero inspirar-me. Fa uns mesos que he compres el que tu dius en el teu relat i també que és molt fràgil la nostra existència. Gràcies per compartir sentiments.

  • Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 10

    M'impressiona la facilitat en escriure i expressar els teus sentiments d'una manera tan clara i entenedora. Quan llegeixo m'obligo a pensar i tu parles d'instants fugissers que em de saber atrapar i entrellaçar-los amb molts d'altres. Sí que és un atzucac, però ens fa entendre que a la vida no podem deixar res per demà, perquè demà ja pot ser tard.

  • Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 8

    Renaixem cada dia, aquesta és el missatge que transmet el teu relat curt,i clar,( tal com a mi m'agrada llegir) La poesia és vida, o tenim tot al nostre abast per ser feliços, només cal esforçar-se una mica i renéixer cada dia. M'agrada't molt.

  • Falciot blanc | 10-03-2012

    Quin relat més bonic, es magnífic gaudir dels nostres fills i tu en gaudeixes, te apropes a la teva filla i te arrossegues per compartir els seus sentiments, per entendre el seu descobriment de un mon meravellós per comprendre a traves de ella lo essencial que es mirar sempre aquesta part meravellosa del nostre mon. Els infants renoven els nostres sentiments i aixo es un tresor.

  • Falciot blanc | 05-03-2011

    Ja se que far molt de temps que vas escriure aquest relat, avui he sentit la necessitat de tornar-lo a llegir ja que el guardo entre els preferits. Massa sovint acceptem les coses tal i com sempre ens u han explicat, acceptant a més a més el significat que li han volgut donar. El teu relat es un anàlisis de una historia (o llegenda) centenària i vas més enllà de la pura anècdota t'endinses en els sentiments, en el perquè del "sospir del moro" a dalt del cim quan contemplava per ultima vegada el que havia perdut i ens fas comprendre que lo que més l'hauria enriquit no u havia tingut mai que es la comprensió de la única persona que l'hauria de haver compres, la seva pròpia mara.
    Ja se que tot aixo es ideologia i poesia, la realitat es molt més crua i els personatges molt més sinistres però de cada historia verdadera o falsa be hem podem fer la nostra pròpia historia, a la nostra mida i en tot el sentit poètic o romàntic que la nostra imaginació ens permeti.

  • Falciot blanc | 07-02-2011 | Valoració: 8

    A vegades de tant que volem una cosa arribem a odiar-la ¿perquè si estimem massa perdem la llibertat?. No se si es el que vols expressar, de totes maneres m'he agrada el teu petit relat.

  • Falciot blanc | 07-02-2011 | Valoració: 10

    No havia conegut a Capdelin, segurament m'hauria passat per alt com tants i tants que ompliu aquestes pàgines, el fragment de un verset seu en la biografia demostra el seu enginy alhora d'escriure i la seva sensibilitat.
    Trobo molt be aquest homenatge de relataires envers ell i aquesta "Poesia sense lletres" esta talment a la seva altura.

  • Falciot blanc | 07-02-2011

    He hagut de llegir aquest poema unes quantes vegades, ¿son fragments de Mn.. Cinto amb variants afegits?. Crec que intentes retratar a una humanitat dividida, una es destructiva l'altre s'he aferra a la vida per sobre de tot. "Volem ser, badocs de mena,a cops d'enginy, a cops de pena"
    A mi hem sembla una crida a reivindicar la bellesa que ens rodeja, als misteris que no podem explicar, lo excepcional de tot el que ens envolta, al fet de assaborir el miracle de la vida.
    Per desgracia com tu dius "la sang embruta la terra" i a vegades, potser massa sovint aixo no ens deixa somniar.
    Gracies per el teu comentari, es molt valuós per a mi.

  • Falciot blanc | 05-02-2011

    Veritable descripció de un amor en totes les seves facetes, un amor que t'omple i pots evocar-lo, potser el veritable amor.

    Gracies per el teu comentari tan generós.

  • Falciot blanc | 05-02-2011

    Navegant, navegant en aquesta mar de relats he arribat al teu i m'ha agradat, poses de relleu coses que a voltes ens passen inadvertides perquè son quotidianes. El teu relat es un cant al sol i a les sensacions de sentir-se viu. Moltes cultures han tingut al sol com a Deu, ¿i quin altre deu pot fer-nos sentir les sensacions que descrius?. Veig que far temps que no escrius, voldria animar-te a fer-ho, jo o estic intentant, les paraules ens alliberen. Espero llegir-te més. Una abraçada ben tèbia, com de sol.

  • Falciot blanc | 03-02-2011

    Un amor de veritat, sincerament m'he emocionat.

  • Falciot blanc | 03-02-2011 | Valoració: 9

    Es extraordinari que un poeta pugui veure miralls en els bassals i pugui compaginar la realitat i fer-la poesia. Detalls de observador i gran poeta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: