M'agraden molt els teus relats, són reflexius, i ens mostren, com aquest allò què hem sigut, i què voldríem ser altra vegada, però tot pertany al passat, que tanmateix no ha mort, és amb nosaltres. Tinc la sensació què descrius el què voldríem fer, però que ja no podem. "Tornaràs al lloc on demanar-te,
mentre el corrent et porta, si ha valgut la pena". Jo crec que sí.

Hola Montserrat, ja veus, precisament avui he triat aquest relat de la neu, renoi, avui fa molta calor i potser ens aniria bé una miqueta de neu perquè refresques l'ambient, en principi he triat un relat curt, tinc pressa, però llegint-lo he tornat als anys de la meva infància i joventut. Has obert una finestra a un passat pròxim que potser els nostres néts mai podran veure, és trist, sembla que tot o espatllem, és l'evolució, diuen, també hi ha coses bones, moltes coses bones. Gràcies per compartir sensacions.

Moltes gràcies pel teu comentari "cuidador-ossets" valoro molt la teva sinceritat, al-hora què em dónes una motivació per escriure, també em fas veure què hi ha imperfeccions, intento fer-ho el millor possible, i sobretot intento transmetre el què sento.

El teu relat és estrany, en el bon sentit de la paraula, és cru, però és real, no deixa pas indiferent, et felicito.

Hola Esperança, relataria "Espurnes", o trobo un nom molt ben triat, saps que, jo conec a una altra Esperança a la qual li agraden molt les papallones, les libèl·lules, les mosques, si també les mosques, és un món fascinant i ella m'hel ha fet veure, hi ha les mosques de les flors, la pelleteria, i d'altres amb uns costums fascinants, al final tot és natura, i la natura ens enriqueix, i ens dóna un alè de frescor per poder viure.
Moltes gràcies Espurna pel teu comentari, el mateix et dic, escriu, escriu, escriu, això ens fa lliures, és la nostra ànima què vola, què es fa lliure, tant se val si ens valoren amb un 10, escrivim per ser lliures.
El teu relat, dins la seva senzillesa és potent, expresses amb poques paraules tota l'essencia de la força què no es veu, què ens captiva, què ens encisa, has triat molt bé les paraules. M'ha agradat molt.

Un resum molt encertat del nostre sentir, dels catalans de veritat, la història ja queda enrere, però nosaltres preservarem. Així entenc jo el teu missatge, i el teu sentir.

No havia llegit aquest relat teu, i l'he trobat molt tendre i emotiu, valores els instants què són efímers, i ets capaç de retenir una estrella, i aquesta estrella et dóna vida i força, Fantàstic.

És complicat, i és una autoanàlisi de nosaltres mateixos, crec que tots hem sentit en algun moment aquest dubte, però ningú és perfecta, i això és el que hem de reconèixer, segur que mai serem bons, ni dolents per a tot-hom, però també crec que la nostra consciència ens dirà sempre si tenim uns valors honestos cap a la societat què ens envolta. Gràcies per aquest relat, a mi m'ha fet reflexionar.

Jaaa, jaaa. Ja o veig Perla de Vellut. Vaig fer un copia i enganxa, aquest "per un" és el començament d'un altre relat.

Hola Perla de Vellut, potser he emprat un mot incorrecte, en tot cas seria "sobre mi unes màgiques muntanyes".

Gràcies pel teu comentari, tens raó, ja saps, sempre hi ha canvis a la vida, és veritat què no havia escrit res des de far molt de temps, de fet no sóc escriptor, només intento capturar les emocions què sento en un determinat moment, o dic a la meva biografia. Intentaré tenir més emocions...jeeee...jeee.

Enigmàtic poema, molt ben expressat, això és poesia, saber veure, saber dir-ho, coses què molts i passen de llarg.

Que hi pots veure dins els ulls? Sentiments, la veritat què no es pot amagar, per a mi són la llum dels anhels, bons o dolents, mirant els ulls de les persones accedim al seu interior més íntim. Tu o descrius de manera molt entenedora, i traspua l'orgull de posseir-los.

.
Hi ha molt per veure, molt per descobrir, deixat portar pel teu núvol màgic. Excel·lent relat que expressa anheles i sentiments, l'amor present en tot moment, el veritable sentit de la vida. Estimar ens fa lliures.

Gràcies pel teu comentari, sé que existeix la Polla blava, però mai l'he vista al natural, suposo que és de comportament semblant a les "gallinetes" o Polla d'aigua que tant abunden aquí a Catalunya, he vist a la Wikipedia què són escasses i què és una au protegida. Si, Sr. Garcia, tornar a obrir els ulls, i poder veure què s'hi amaga dins un palau de canyes, i tantes coses què no sabem. Molt agraït.

Hola PERLA DE VELLUT, Ja he passat per la teva pàgina, i llegint-te he vist què ets un enamorat de la vida, de les sensacions què cada dia ens brinda la natura, des d'una part mística, també des de la contemplació dels esdeveniments naturals què cada dia i en cada estació ens brinda tot el que ens envolta, la voluptuositat de l'amor expressada amb tendresa, però plena d'explosions carnals, de somnis, de realitats d'amor què els fas més vius, perquè hi veus tota la poesia què s'hi amaga a dintre. M'agradat molt aquest "Goig d'Àngel" i també els teus relats, fàcils de llegir i entenedors.