Foto de perfil de errebe

errebe

Barcelona,

26 Relats, 36 Comentaris
24050 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.
No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.

Últims relats de errebe

Últims comentaris de l'autor

  • errebe | 19-09-2009

    M'has tornat a fer arrencar un franc somriure.
    Trobo el teu relat molt ben portat i no esperava aquest final.
    En fi, és això el què comporta la poca comunicació, acaba amb la passió primer i l'interès després, passant a la monotonia i rutina, sigui del color que sigui, porti piles o no en porti.

    R.B.

  • errebe | 19-09-2009 | Valoració: 10

    I es clar que és així! Carinyo, som així, som simples i sempre volem aparentar el què no podem i ens hagués agradat ser.
    El que veig es que sempre compliquem una situació quan més senzillesa es necessita... senzillesa i tacte.
    Be, si al menys aquest no era curt de totes mides... no vas tenir que usar la paperera de reciclatge.
    Et felicito! m'agradat el teu relat, perque sempre m'han agradat les dones amb una molt aguda intel·ligència.
    Fins una altra estona.

    R.B.

  • errebe | 19-09-2009 | Valoració: 10

    A voltes els sentiments trenquen el cor davant d'un adeu, un senzill adeu... sense ni tan sols haver arribat a un "ja ens veurem" o un "ens mantindrem en contacte".
    Però és posible que hi hagi persones que no porten posada la sensibilitat i potser no se'n adonen del mal que poden arribar a fer.
    M'ha agradat, potser perquè també necessito que certa persona no em digui adeu...
    Et seguiré llegint.

    Raimon

  • errebe | 17-09-2009 | Valoració: 10

    Ara feia molt de temps que no entrava a relats i, com ja acostumo, miro si tens alguna cosa nova. I... oh, sorpresa!
    Be, què dir-te si ja arribo, com sempre, tard i tots el companys m'han avançat!
    Tan sols donar-te les gràcies perquè m'has fet arrencar un franc somriure de satisfacció per tan subtil relat. Gràcies per donar-nos el plaer de llegir-te. És molt bo, com pràcticament tot el què escrius.
    Una càlida abraçada, Una.
    Raimon

  • errebe | 22-05-2009 | Valoració: 10

    amb moltes coses. Jo he trobat a faltar les instruccions amb altres idiomes.

    Quan no puc entendre unes instruccions o part d'elles, sempre prenc recurs de mirar en altres llengües (suomi, quetxua, tagal, letò... etc.) i la majoria de les vegades acabo seguint el idioma més universal de tots: el dels dibuixets.
    Es broma, però podria ser una bona opció per fer entendre un "joc" que m'has fet reviure, doncs quan era petit ja fèiem combinacions amb dites i frases extretes de qualsevol pàgina de qualsevol llibre amb altres frases d'altres pàgines o d'altres llibres. Un joc que a voltes ens feia riure molt. Ignorava que tenien el nom de Preverbis.

    El millor de tot: Els exemples que has posat, que son com els dibuixets dels catàlegs d'instruccions.

    Mol be Maite.

    R.B.

  • errebe | 10-11-2008 | Valoració: 10

    No pot ser d'una altra forma...
    Pedres serenes, atents, esperant. Pedres sota la campana immensa de l'univers. Pedres que no usen el do de explicar el que saben...
    Ja ho faran quan calgui, segur.
    Precios poema, una, tenies raó: m'agradat i força.

    Una immensa abraçada. tot esquivant el batall de la lluna...

    Raimon

  • errebe | 07-11-2008 | Valoració: 10

    Escrit amb un trenat excepcional. Ben pensat i encara més ben plasmat. Gràcies per fer-nos gaudir així.

    I ara aprofito:

    Per molts anys benvolguda amiga!!
    No paris mai d'escriure,
    que nosaltres mentre et llegim
    aquests anys també en gaudim.

    Una forta, sentida i càlida abraçada, sobre tot que sia molt càlida.

    Raimon

  • errebe | 07-11-2008 | Valoració: 10

    ...ens fas gaudir de aquests escrits, curts, explícits, elegants i que amb poques paraules donen una idea molt més extensa de situacions a voltes amb humor i altres molt més colpidores.

    Per molts anys, bona amiga!!

    Raimon

  • errebe | 10-10-2008 | Valoració: 10

    ...em deixes bocabadat, esmaperdut i corcompungit. No esperava trobar tantes similituds amb els teus escrits, però aquest tampoc l'havia llegit, si mes no, no recordo haver-lo llegit. I me'n recordaria.
    Com ho saps! Qualsevol obscuritat és perfecta per deixar brollar la imaginació amb una nitidesa anys llum superior a qualsevol aparell d'alta definició.
    La forma en que tu fas la combinació de sensacions, textures, tacte... en fi: tot un doll de sentits amb els colors m'ha fet tancar els ulls i deixar lliure la meva limitada imaginació.
    Haig de tornar a rellegir tota la teva obra, paraula que ho faré.

    Et torno l'abraçada, encara més forta i sentida.

    Raimon

  • errebe | 03-10-2008 | Valoració: 10

    És temps d'ancorar a port
    Temps de recollir i tornar
    Llar de foc encesa...
    Recollir i estimar
    paraules amb veu distesa
    temps de somriure al record.

    després de setembrejar, octubrem.

    M'ha afalagat molt que la relataire més ben valorada d'aquesta "web" hagi comentat un relat meu que, ni de bon tros, pot arribar al nivell dels teus escrits.
    Fa temps que vaig llegint les teves obres, però aquesta d'Enyor no l'havia vist. De veritat que ha estat una coincidència, una bonica coincidència. Gràcies.

    Al bell cor d'aquesta abraçada virtual, però no menys forta i sentida que qualsevol real hi soc jo, ets corresposta.

    Raimon
    errebezerosis@hotmail.com

  • errebe | 24-09-2008 | Valoració: 10

    Ens coneixem? Soc el destinatari d'aquest poema? Si mes no m'agradaria ser-ho, perquè en una certa situació... voldria haver sigut el "tu" d'aquest escrit.
    Tranquil·la, sé esperar el moment adequat.
    Molt bona feina, m'agradat. Et llegiré més.
    Segueix així, Naiade.

    Raimon

  • errebe | 19-09-2008 | Valoració: 10

    ... gairebé tots tenim algun ésser molt proper en el que ens sentim un pel emmirallats amb el teu relat... es molt bonic i m'ha fet emocionar un xic.

    Gràcies per regalar-nos amb aquesta lectura.

    Raimon

  • errebe | 11-04-2008 | Valoració: 10

    ... m'ha semblat que ens coneixem. Perdona si no és així. Molt bon poema, em porta records. Em porta a volar alt.

    Segueix així, et llegiré més.

    R.B.

  • errebe | 11-04-2008 | Valoració: 10

    ... i potser ja no tindras tanta gent que t'acompanyi. Si més no, dona'm dia per poder gaudir d'aquests inmillorables moments. Encara que, mirat des d'un punt un xic egoista, és una passejada per fer-la en solitari, sempre és millor una bona companyia en moments així.

    M'ha agradat molt, ja he llegit algunes cosetes teves i valoro molt positivament les teves obres. No deixis d'escriure mai...

    R.B.

  • errebe | 23-02-2008 | Valoració: 10

    ...que no t'hagin dit ja els meravellosos companys d'R.C. en aquest apartat i per aquest relat? Ben poca cosa.
    Al meu pobre entendre has portat molt be el sentiment, imaginació, sensibilitat d'un temps que ja no tornarà a una dolça realitat, solament aclucant els ulls...
    La força que pot arribar a tenir els sentiments més íntims quan volem fer-los reviure és immensa.
    Segueix així, per mi és un veritable plaer llegir-te.

    Raimon

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: