Foto de perfil de perunforat

perunforat

Barcelona,

92 Relats, 285 Comentaris
59133 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/

Últims relats de perunforat

Últims comentaris de l'autor

  • perunforat | 05-05-2011

    si algun dia ens sorprens amb un nou relat!!!

    :)

  • perunforat | 05-05-2011

    Hola! No t’havia llegit mai! T’he descobert al repte clàssic, m’ha encantat el diàleg! I he fet el clic que m’ha dut fins aquest relat! M’agrada! Amè, simpàtic amb un puntet d’ironia, espontani, etc. T’aniré seguint!

  • perunforat | 11-04-2011

    "l'escabarat" m'ha deixat astorada, coi de final imprevist, com mola no esperar-s'ho, i de cop i volta, zasssss...un final que no m'havia ni passat pel cap!
    A veure si ben aviat hi ha un duel, tot i que el llistó és molt alt i jo ja he perdut més d'un accent...

    Arreveure i felicitat per relat Beta!!!!!!!!!!!!!!!

  • perunforat | 25-09-2010

    (b7's)

  • perunforat | 25-09-2010

    directe, amb el to aquest teu...Quants paaaam's que fan del teu text un relat quotidià titllat de vides...

  • perunforat | 25-09-2010

    galant, somiador, divertit i intel·ligent, un heroi vaja!
    T'envio abraçades allà on siguis, d'aquelles que a estones em fan rellegir-te i trobar-nos menjant xurros amb xocolata pel barri de Gràcia!

  • perunforat | 22-05-2010

    t'he descobert amb un "l'editora destaca", n'he llegit un parell i em queden ganes de més!
    Quan tingui una estona em torno pel teu racó d'RC!
    Clar, desimbolt, cru, real, simpàtic...
    Un saber estar i deixar escrit!

    Tornaré!
    Arreveure!

  • perunforat | 11-05-2010

    veig que se't dóna molt rebé el dibuix i la poesia!Has escollit un molt bon tema: la pau com el teu nom!
    El primer poema que penges està ple de significat, un missatge directe i molt ben il.lustrat.
    Espero veure el segon ben aviat!

    Arreveure Pau i fins la propera poesia, o...també ens escriuràs algun conte?

    Raquel

  • perunforat | 04-05-2010

    Carai, aquí el tenim el repte absurd!Com volies que te'l censuressin? Si és boníssim!Sang i fetge, amb el seu punt d'ironia, terror i absurditat de la bona!A més, les descripcions són intensament visuals!
    "El que ajuda se sent responsable de l'altre i de la seva situació". El sentiment de la solidaritat és el joc que fa del pobre protagonista un botxí sense dret ni vot! Per això té un punt còmic que m'ha despertat algun somriure.
    Crec que és un relat rodó, que diu tot el que ha de dir!

    Arreveure i fins el proper relat!

  • perunforat | 27-04-2010

    .

  • perunforat | 27-04-2010

    Has capgirat i manllevat un final per reconstruir-lo com si fos de plastilina, per dur-nos uns instants més reals que tota la lliga de fe que ens va dur la història. M'has fet pensar en les dues últimes lectures de tauleta: un còmic Blankets de Craig Thompson on el tema de la religió puny les vinyetes amb un reflexió sobre la integritat del text i Caín de Saramago on hi ha pedaços de la història on aquest errant s'hi passeja per cada pàgina.

    És polit i amb un fragment colpidor, un gairebé cap-i-cua ple de significat .

    "Mirall pervers de fam arreu on miro.
    Homes i dones descalços amb parracs, malalts sepultats en vida."

    Que no et foti!!! Està bé que no t'entenguin, que no els agradis i fins i tot agradar sense que sàpiguin explicar el perquè!
    Espero que pengis el repte absurd!
    (tenia tantes ganes de participar que vaig escriure'l massa ràpid, faltava lligar-lo més...).

  • perunforat | 23-04-2010

    quin balanceig sobre el palmell de la mà, pels solcs arrugats i aquesta imatge tan bella!
    Amb la fragància dels teus mots, aroma de versos...

    Una abraçada!

    Raquel

  • perunforat | 23-04-2010

    bon repte, no et sembla? Vam ser contrincants!No penso mai en penjar el que vaig escrivint i fa dies que tinc el meu "espai" ensopit i caducat!
    Contrapunt...deixes entreveure el desig de l'escriptor, real o no (que si d'un mascle es tractés no crec que en tingués cap dubte de l'últim ver), un diàleg intrínsec amb Einstein un senyor que té una molt bona "posició"!!!

    Arreveure!

  • perunforat | 23-04-2010

    regust brutal de malson perceptible entre la veritat i la mentida; d'imatges, sobretot d'un enorme coàgul que horroritza l'escena, el dolor, l'angoixa, l'olor a ranci que entra directament pels sentits. Breu, contundent de formes i amb un final que apaga el somni i et fa sobresaltar del llit, amb el regust brutal de malson...
    Buà, m'agrada!

  • perunforat | 22-04-2010

    que t'aniria com anell al dit:

    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=967399

    "Situacions absurdes, situacions kafkianes, teatre de l'absurd, Calders
    i l'absurd quotidià, reducció a l'absurd, etc etc.

    No m'estendré més. Ja sabeu, vull un conte absurd, o un conte on surti l'absurd."

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: