Em de deixar volar, sense avisar.

Sense mirar mai mes enrere, per molt que estimem alló o aquell que deixem.

Es per amor. Es per això.

I a vegades estimem tant tant tant que si no marxem nosaltres per la llibertat de l'altre, tot es destrueix.

Fa molt de temps que no passo per aquí, massa.

M'agrada veure que encara hi ets.

Salut, teatre i revolta!

alguna vegada tinc un fill...
Espero fer.ho lo millor possible.
Sóc jove, sóc mare fa sis mesos... i tinc un filla, llegeixo el teu escrit i si alguna vegada tinc un fill espero fer tot això qeu dius...sense por!
donar.li tot l'amor amb tot alló que ella vulgui pensi estimi decideixi faigi.

preciós escrit!

Fantàstic.

tranquilitat de saber que ens cuiden desde l'altre dimensió, la del record, el pensament, desde el buit...
el pensament ens acarona les galtes si estem tristos, si la absència ens fa mal ens toquen lesquena i després respirem.
Ens tenim. Pero estem sols.
hi ha una cançó, un dia te la enviaré, t'agradarà!
petons Lèvingir, desde sempre llegin.te.

tu m'acompanyes en els meus viatges i jo navego per les teves paraules... es un bon tracte!

llegin-te.

només aquesta poesia ja es el millor regal que li pots fer!

Encara no he sigut mare... em queda una setmana per parir... gracies per deixar el teu comentari sota les meves lletres, la veritat necessitava alguna alenada exterior que em fes saber que ha llegit el meu neguit, felicitat, dubte, intriga....!!!

molts petons desde l'altre banda,

es preciós!

petons!

es mereixeria les mil lineas de mil poemes...
pero amb les teves, em quedo mes qeu satisfeta!
molt bonic.

bé ventafocs, primera vegada que arribo a les teves paraules.
m,agrada el to del escrit, el present, magraden les coses escrites aixi... fresques, sembla que el lector pugui veure desde els teus ulls el submergeixes dins la teva realitat dede la primera paraula!

et seguire la pista!

em suicido, pero d'una manera poetica.!!!!

la tristessa...


gracies pel teu pas entre els meus mots!

un relat, tendre, honest, sincer! m'agrada així!

et llegeixo,segueixo,escric...

Gracies pels links de les poesies, m'han agradat bastant, sempre es maco llegir qeu en pensen els altres del teatre!
i sovint compartim el parer! deu ser algo tan universalment enriquidor que amb el teatre no hi pot haver guerra!!!


sempre tens raó quan animes a la gent que faigi teatre...


es una de les coses que fan que la vida valgui la pena!


Un plaer llegir-te sota els meus mots... sempre un plaer saber que el llegeixes desde alguna altre part... i que smepre m'envies forçes... deus ser l'àngel de relatsencatala disfrassat de Lèvingir!!!

petons! i gracies!

El teatre es una manera de vida,una elecció, tot un mon per descobrir, el teatre es vida...
el teatre ens fa a tots una mica mes humans tan a l'espectador com a l'actor i tot el qui forma part d0una companyia...

lo mes maravellos del teatre, d'un espectacle es quan passen aquestes coses en les que no hi comptavem... pq aleshores passa la gran veritat a escena!!!

disfruta del teu teatre, del que aprens del que fas del que veus... observa les petites coses de la vida quotidiana... totes les petites coses que t'envolten, com es mouen , quina textura tenen, quin ritme, quin color, quina temperatura... i despres posat'ho a la motxilla que portes dins al cos... i amb tot plegat puja a l'escenari!!!


Aquesta es la nostre feina, portar la vida, la manera de veurela, de sentirla a tots els ulls que ens miren...


per complir el superobjectiu: Estimar!!!


per aixo pujo a l'escenari... el teatre es un acte d'amor.

donar i rebre entre l'actor i l'espectador, entre l'actor i l'actor, entre l'acotr i el director... donar i rebre...clar, estimar! aquest es el motiu!



endevant!

ET LLEGEIXO I EM LLEGEIXO A MI.

A VOLTES PENSO QUE AMB EL TEMPS NO TINDRE POR A LA SOLETAT, QUE NO NECESSITARÉ AQUESTA MÀ... QUE NO TINDRÉ POR A SORTIR DEL GUIÓ...

a voltes...


(relat precios-sincer-proper.)


peto


GERALDINE

les cendres se les acaba emportant el vent!
segur que sí...
temps al temps

Laisser voir, laisser passé..!!!

el desamor fa mal, però som més fortes que el dolor, em de ser mes fortes que el record...

oblidar no es fàcil, pero estic convençuda que al final el temps ho col.loca tot a lloc...

em de tenir els ulls ben oberts per deixar entrar al vent quan passi i s'emporti les restes de cendres/records/dolor...


et llegeixo!

petons. GERALDINE!

esta molt ben escrita aquesta historia d'amor que es retroba amb el anys...

només desitjo que no em passi mai! que tingui sempre el suficient valor per lluitar per l'amor de la meva vida i no haigi d'esperar tants anys per deixar que ell torni a mi...


que tingui sempre els ulls ben oberts per no deixar-lo escapar quan el tingui davant...

aquesta historia em posa trista...

a vegades la vida ens creua en moments que no son compatibles... i ho deixem escapar i som porucs i tossuts i aixo de l'amor ho deixem a segona plana... i despres amb els anys segurament el que queda despres de tot pelgat... es l'amor.

(lhome de la meva vida va agafar un altre cop l'avio per marxar del meu costat i seguir per altres camins, li vaig dir que marxes i que m'oblides pq jo ja no podia patir mes, pq em passava la vida esperant.lo... que jo aprtir d'ara caminaria sense ell, que el volia oblidar, que refare la meva vida sense ell, que aquesta historia despres de tant de tot de tan paris de tan amor de tan teatre de tanta musica s'ha acabat... i em contesta que dacord que ho enten i ho respecta pero que el dia que estigui a l'altar amb una altre dona a punt de dir que si la meva imatge se li passara pel cap i espreguntara un segon abans de lsí... si realemt no s'ha equivocat... jo tanco els ulls, somric i li dic adeu, marxa...)

jo no vull deixarlo escapar com ho estic fent... pq no vull mirar enrere i veure tot el temps que varem perdre per orgull o per por... vull ara el seu amor!

...


bé, nomes que em posa trista aquesta bonica historia d'amor!


petons i Visca el teatre... SEMPRE!


(es el que en queda també despres de tot)