d’allò més bé llegint el relat. Feia molt temps que esperava una altra història amb aquests personatges. A valgut la pena l’espera. Hahaha, que divertit! Té un seguit de detalls boníssims. I és molt bona idea situar aquests relats al segle XXI. M’encanta la Bòrnia! És el meu personatge preferit, per tant he gaudit molt amb el seu paper essencial en aquest relat.
Enhorabona, Potatito!

el tema, el lèxic..., preciós tot el relat. Feia molt que no et llegia (manca de temps) i en retrobar la teva escriptura he retrobat el plaer que recordava sentir cada cop que llegia els teus textos. Llegir-te és gaudir de la literatura.
Una abraçada, estimada amiga,
Shaudin

Exceŀlent, Sergi. Molt ben narrat!
Una abraçada,
Shaudin

Això és fort. I boníssim. Enhorabona, Toni!
Una abraçada,
Shaudin

quina angoixa, que trist. El relat boníssim, però, i ben cert tot plegat. Hi ha qui ho té tot, com la cantant d’opera, i ni s’adona de la sort que té en un món ple d’injustícies i patiment, com és el cas de l’Aixa. Pobrissona l’Aixa, a ella que es mereix, i necessita, alguna alegria tot li va malament. I la realitat de la majoria de la gent del món és ben bé així, frustrant.
Celebro retrobar-te. Tinc tan poc temps de passar per RC! Gràcies pel teu comentari. Si vols assabentar-te de com va ser la creació del meu conte, la trobaràs en aquest enllaç (amb la música que em va inspirar inclosa):

“L’onada” o l’experiència d’escriure amb el rellotge al davant

Quant als meus llibres, l’últim és aquest:

Notícia: ja ha sortit!

Petons!
Shaudin

Aquest “per què” que tantes i tantes persones, inclosos nens com el del relat, s’han preguntat a través dels segles. Tot plegat m’ha fet sentir un calfred. Molt ben aconseguit, Elies.

molt divertida, Joan. Et manté amb un somriure als llavis durant tota la lectura. Molt bon sentit de l’humor i ben desenvolupat en un relat!
Una abraçada,
Shaudin

Després de llegir el teu relat –escrit amb gran mestria– trobo que l’hauries de posar a la categoria de terror.

Una abraçada sense cap cuca infiltrada,
Shaudin

M’ha encantat aquest poema. I com la Nonna Carme, destaco: “per escoltar el discurs de l’ona”, a mi també m’ha cridat l’atenció tot d’una. Però m’agrada tot el poema, és preciós.
Una abraçada,
Shaudin

Hola bonica!!! Estic molt contenta de retrobar-te. Feia molt temps que no em passava per aquí.
Aquest poema té molt bones imatges –tu sempre tan imaginativa!– i ens empeny cap a una altra manera de veure les coses, aquestes coses que ens empresonen. Em permets una crítica (amb la millor intenció)? El vers 3, no seria millor que en comptes de “sota l’enreixat d’uns llavis” digués “darrere l’enreixat d’uns llavis”?
Una forta abraçada,
Shaudin

M’han fet riure les tres anècdotes de teatre. De vegades aquesta mena d’anècdotes són millors que les obres representades. Jo he fet poc teatre, però vaig ser ballarina de jazz i recordo amb més precisió les coses que ens passaven als assatjos, entre bastidors i, de vegades, a l’escenari, que no pas com era l’espectacle. I tinc una anècdota de quan era molt petita i em vaig trobar obligada a participar en una obreta en un teatre força gran. Era el primer cop que havia de sortir a un escenari i tenia pànic. Encara bo que el meu paper era molt curtet: entrar a l’escenari per la dreta, anar al mig, dir no sé què i sortir per l’esquerra. La meva àvia va venir a veure’m “actuar” amb els meus pares i es veu que acabada la representació els va dir: “I la nena? No l’he vista a l’escenari”. Ells li van respondre: “Sí, dona, no has vist aquella cosa que passava rabent d’una banda a l’altre de l’escenari i cridava alguna cosa? Era la nena”.
Una forta abraçada gens teatral,
Shaudin

No ho sabia. Ara me n’acabo d’assabentar. Déu n’hi do! Enhorabona!!!!!!!! I que en siguin molts i molts i molts més!!!!!!!
El poema és molt bo, tal com es podia esperar de tu, i aconsegueix dir força més que les paraules emprades. Heus aquí una altra enhorabona!
Una abraçada feta de flocs de neu d’aquells que cauen grossos, flonjos i bonics,
Shaudin

Ja havia llegit aquest conte fa temps, però ara veig que no et vaig deixar cap comentari (devia anar amb presses), així que te’l deixo ara.
És un conte preciós: imaginatiu, tendre, esperançador i que, fins i tot, m’ha encomanat un somriure. De bon llegir per a grans i per a petits.
Estic molt contenta de tenir el meu conte en el mateix llibre on hi ha “El somriure del Tralà” (encara no tinc el llibre; espero recollir-lo quan viatgi a Catalunya).
Una abraçada plena de somriures,
Shaudin

El tema d’aquest relat està obert a molts arguments. El que aquí vull dir-te, però, és que l’he trobat escrit amb molta gràcia.
Una forta abraçada,
Shaudin

Boníssima aquesta cadena d’errors! Hahaha, que estúpid, l’home aquest. El relat resulta molt: curt, intens, atrapa el lector i té un final (les últimes dues línies) irònic que m’ha encantat!
Una abraçada d’hivern, guapa,
Shaudin