Del bon i mal gust

Un relat de: paxman

Tinc entès, Sr. Wilde, que ens acaba d'obsequiar amb un nou assaig sobre l'estètica, polèmic és clar...
-I...?
-Doncs m'agradaria que m'expliqués quines són les claus d'aquest "Tractat sobre la ceguesa en l'art actual" tal i com vostè l'ha titulat.
-Per on vol que comenci Sr. ...?
-Thomas, Hugh Thomas.
-Bé Sr. Thomas. A vostè li agrada la naturalesa?
-Sí, la veritat és que m'encanta passejar per "Hyde Park".
-Quin mal gust!
-Per què mal gust?
-Sí, mal gust. Vostè es delecta passejant i contemplant una bellesa ideada per la seva pròpia fantasia. No se n'adona pas que aquest és un indret creat per l'home. I és l'home i només l'home qui ha pogut condicionar aquests boscos ajardinant-los perquè després la nostra imaginació s'encarregui de convertir-los en un lloc fabulós. La naturalesa és imperfecta, per ella mateixa no funciona i necessita que l'acció humana la transformi. Què es pensa, doncs, que són els Jardins de "Versailles"? Són un caprici desmesurat de donar vida artística allà on no n'hi ha per part del Rei Lluís XIV als voltants del seu excessiu palau.
-Sr.Wilde, encara que m'inventi aquesta bellesa segons vostè del tot artificial no deixaré pas de passejar per "Hyde Park".
-I tampoc no deixarà pas de tenir mal gust.
-Enllestit aquest primer punt , Sr. Wilde, m'agradaria saber què pensa sobre el realisme literari tan de moda actualment, fet que menysprea amb molta contundència, si no vaig gaire errat...
-Precisament d'aquest tema tracta el segon punt important del meu llibre. La narrativa d'aquest segle nostre es contamina constantment d'una vulgaritat extraordinària. És totalment nefast copiar la realitat, reflectir-la històricament. Cap artista que es preui hauria de tenir cap simpatia ètica perquè resulta un imperdonable amanerament d'estil. I aquest estil s'acostuma a deteriorar escrivint als diaris perquè s'acaba predicant, fent literatura pamfletària. L'art no necessita ser realista perquè és mentida, pura ficció. Els artistes mai han millorat el sistema social i menys encara els dirigents que l'organitzen. Per tant,considero que l'art es justifica per ell mateix. L'autèntic artista no té mai en compte el públic, per a ell no existeix. Perquè la veritable funció de l'art no és cap altra cosa que tenir distinció, encant, bellesa i força imaginativa. L'artista és un mentider i el seu objectiu és encantar i donar plaer. I el realisme constitueix en plasmar l'experiència personal i aquest és un cercle molt viciós i limitat.
-Després de comprovar, segons el seu relat, que l'art ha de ser totalment lliure i da cap manera ha de tornar-se partidista; quina seria la idea més innovadora que despren el llibre i que de ben segur serà tema de conversa a tota la ciutat?
-El més interessant i divertit del llibre és que la vida imita molt més a l'art que no pas aquest últim a la vida. La gent es suïcida perquè ho ha llegit en alguna novel.la romàntica. I es fan servir termes literaris per descriure tipologies de persones o situacions amb adjectius com ara: dantesc per quelcom infernal, maquiavèl.lic per algú manipulador i rebuscat, i shakespearià ve lligat amb el caràcter i el destí. Imitem l'art perquè la vida és molt avorrida comparant-la amb les creacions artístiques. Allà reconeixem qui voldríem ser i què ens agradaria fer de veritat, així de simple.
-Bé. Acabada aquesta entrevista, m'acompanyaria al "Royal Albert Hall"? És que tinc dues entrades per a veure "Tosca" de Puccini. Hi accedeix?
-A qui se li acudeix anar a l'Òpera a veure una representació musical? A l'Òpera, senyor meu, es va a xafardejar!


Comentaris

  • ostres[Ofensiu]
    gypsy | 16-09-2008

    el trobo genial, com sempre que l'he llegit!

    :)

  • ginebre | 25-01-2007

    Jo no estic del tot d'acord en que l'art sigui inútil. No. Més aviat diria tot el contrari. És útil pel propi autor, ni que sigui com a forma de comunicar-se amb si mateix. També ho és pels que connecten o se senten concernits amb l'obra que veuen o escolten, o mengen (no oblidem l'art de la cuina). I en fi, em sembla que l'art hi és amb cadascuna de les coses que existeixen... l'art de respirar, l'art d'escoltar, de conversar, de... Em sembla que l'art és un desig de bellesa, és una direcció, un camí... no res estàtic.
    Gràcies per aquestes reflexions. He vingut fins aquí recomanada des del fòrum i m'ha agradat. Vaig a picotejar algun altre relat teu.
    Salut!

  • ohhhhhhh!!!![Ofensiu]
    gypsy | 24-12-2006 | Valoració: 10

    l'art per l'art", m'encanta.
    Estic totalment d'acord, a mi la literatura de realitats no m'atrau, per això, com bé dius ja tenim la vida, que ja és prou lletja, sovint.

    M'agrada aquesta concepció de l'art com a fugida, com a salvació i com a recer de la bellesa intacta, per poder-hi anar cada vegada que la realitat ens abalteix amb la desmesura del dolor propi o dels altres.

    Ho trobo brutal, potser perquè, aquestes coordenades són per a mi les adequades, les que em proporcionen plaer i emoció.


    petons i felicitats!

    gypsy

  • Molt bo[Ofensiu]
    filladelvent | 31-10-2005 | Valoració: 10

    Ens has donat tota una classe magistral, seyor paxman, amb detall de bon mestre al final, hehehe.

    Relat directe als meus favorits.

    -Filladelvent-

  • Del ser i el saber[Ofensiu]
    Biel Martí | 16-10-2005

    Bona exposició d'idees, molt elocuent, com et diu el comentarista anterior. Sembla que recrees Wilde com a excusa per expopsar idees pròpies, de forma molt treballada, amb estil i sense faltar a ningú tot i dient les coses clares. Una mena de crítica a l'esnobisme si no m'equivoco (fet més que probable).

    Biel.

  • bonisim[Ofensiu]
    rosaur | 13-02-2005 | Valoració: 10

    crec q he llegit ja tots els teus relats i et dexo en aqst q mha semblat el milor, el meu comentari. em sembla molt bo, bonisim, de veritat, sembla q el hagis tret de wilde mateix... m'agradat moltisim moltisim... plas plas

    rosaura

  • si el vertader artista no escriu pel públic...[Ofensiu]
    Shu Hua | 12-08-2004

    ... deu ser per això que comentàvem al dinar que tots teníem tants escrits desats a l'ordinador i que no sàbíem què fer-ne. Deu voler dir que sóm autèntics artistes.
    Al principi, em preocupava l'opinió dels altres, volia ser una bona escriptora. Després, em vaig adonar que escriure era el inherent a mi, que no podia triar si volia o no escriure. Vaig decidir que era escriptora. I ja no em va importar més ser una bona escriptora.

  • Efectivament, per donar i per vendre[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-07-2004 | Valoració: 9

    A la vida hi ha gustos per tot, per donar i per vendre. I el que per a un és agradable (els jardins del Hide Park) per altres és una bona mostra d'atrofia imaginativa i/o intel·lectual.
    El format és original i convida a no deixar la lectura. Mb!

  • Impecable[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 25-05-2004 | Valoració: 8

    Un desenvolupament impecable, i un tema prou interessant.

    Crec que el fet d'usar noms Com Thomas o Wilde fan que el relat es distancii lleugerament i que el lector no acabi d'identificar-se amb allò que s'exposa. Opino que la història hauria estat igual d'eficaç amb personatges, llocs i/o costums més propers.

    Però, pel demés, ja dic: impecable!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de paxman

paxman

8 Relats

40 Comentaris

19148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Hola relataires,
Em dic Paco, tinc 44 anys i sóc d'Hostalric (Girona).
M'agrada molt escriure microrrelats i vull compartir les meves petites històries amb tots vosaltres.
Tinc un llibre publicat el 2008 que es diu "Contes del més enllà" (Editorial Emboscall).