Visca l'amor

Un relat de: Sanke85

Visca l'amor,
que hem dóna felicitat suprema,
visca l'amor,
el teu amor,
que per fi,
és meu,
visca l'amor,
el teu amor,
que jo tan anel·lava,
que jo tan desitjava,
visca l'amor,
que hem fa sentir estimat,
visca l'amor,
que hem fa gaudir,
de tu i els teus llavis,
de les teves caricies,
visca l'amor,
que hem fa riure i alhora...
plorar,
pero aquest cop...
d'una d'alegria infinita,
visca l'amor,
el teu amor,
que hem fa sentir viu...
com mai fins ara m'havia sentit.

Comentaris

  • L'amor correspost[Ofensiu]
    eternasomiadora | 21-11-2005

    I que hi ha que t'ompli mes? Que ser correspost per la persona que tant t'estimes? De cop i volta pujes a un nuvol on tot es increible i res et pot fer baixar tot es de color rosa, tot es perfecte.

  • Com la cançó[Ofensiu]
    brideshead | 21-10-2005

    d'en Serrat..... així és com he llegit el teu poema, fins i tot li he pogut posar música i tot...

    Jo crec que sí, que aquest sentiment tant fort que sents, tindrà algun dia la seva recompensa, perquè ens demostres que és tan gran, que no pot ser que hi hagi cap topall que li impedeixi fer-se realitat.

    Un poema dolç i sensible. Només apuntar-te que té algun error ortogràfic (em sembla, em mira, em besa. Si ho escrius amb "h", estàs conjugant el verb "haver"), però poc a poc ho aniràs polint, ja ho veuràs!

    Gràcies pels teus comentaris... em sembla que eestic en deute amb tu! Intentaré corregir-ho...

    Una abraçada i molts ànims! Sigues pacient, somriu i sigues feliç avui, ara.... tot arriba, segur!