Quan "Malgrat" no és un adverbi

La Pasquala és encisadora, vénen ganes de provar la crema de mans miraculosa i el destí no necessita adjectius ni adverbis, en un relat irònic, esquitxat d'imatges descrites amb un lèxic riquíssim. Tal com diuen abans els companys: "Mestre, tota una joia cromàtica".

Mestre, però una de les coses que envejo del teu estil és aquesta capacitat per explicar una història, sencera i complicada, a base de petits detalls, d'insinuacions. De saber com treure-li el suc a una sola frase i no haver de ser tan lineal com un servidor, que quan vol explicar una cosa l'ha de descriure i no hi ha més collons...

Cal que et digui que ha estat un plar, un cop més?

home, jo ja donava per suposat que el relat es situava en un temps més llunyà, on era ben normal esperar això de les dones, de les nostres mares i avies i podem seguir tirant enrere...

Boneet, no em diguis ara que això és actual, que aleshores m'agafa algo, jajaja.

petonassos a tots dos.

gypsy

Només per ser una mica provocatiu, m'ha sobtat que els tres comentaris anteriors vinguin de dones, i que en cap cas es mencioni que, potser, el relat destil.la un xic de masclisme històrico-rural. De la Pasquala s'espera només que sigui excel.lent a les feines de la casa, i a les tasques amatòries ....

Conyes apart, el relat l'he trobat excel.lent. original, curt, intens, i amb ritme.

Salutacions i fins aviat!

Carles

quina meravella, noi, xicó!
Aquesta quotidianitat tan teva, aparentment senzilla, tu la fas obra d'art, joia cromàtica amb matisos i una riquesa de recursos envejable.

Tens la mesura justa per fer un relat rodó, que no hi manqui ni hi sobri res. Costa prou!.

petonassos!

Ja et vaig comentar una mica el teu relat. però volia deixar constància de que em va agradar molt i el trobo molt bon relat. Em va costar molt decidir-me, hi havia un bon grapat de bons relats...

Petons noi!!

imatges càlides i ven creades, que ens porten a un breu relat de gran inteligència i fi humor, com sempre, molt bo. Felicitats...