el concurs de Jordi Hurtado

densitat conceptual de la teva manera d'escriure, que es combina amb un extrany equilibri per la facilitat en la lectura.

l'has escrit sembla que hagi estat a la primera i contenint la respiració. Així me l'has fet llegir, gairebé sense poder respirar, tal és la catarata comunicativa d'aquest teu relat.
T'afegeixo als meus preferits.

tens sort que no s'ha penjat i has hagut de ctrlaltsupr... m'has formatejat un somriure en el disc dur de la meva ànima...

una sensació artística que alguns autors denominen "el fluïr", quan un instrument esdevé part de l'ànima pròpia i sents l'activitat i el treball com una activitat externa a tu mateix... no se si m'explico... potser hauré de fer un relat explicant-ho. Per aixó, per despertar-me la creativitat, amb la teva, et valoro.

Gràcies pel relat.

Perdó, amb la intensitat m'he oblidat de la crematística valoració numèrica...

;-)

de llegir, m'ha vingut al cap la imatge d'un jonc a la ribera d'un riu. L'aire dels sentiments que el blinquen a una banda i l'altra, i dents de lleó en densitat apreciable, i el jonc florit que també s'alleugeix de preciades llavors en forma de borrissol, deixant-se emportar en un radi possible d'una circumferència amb el centre en una arrel ben fonamentada.

No em sembla correcte infundir entre els lectors i els autors la necessitat de contractar un advocat.

;-)

T'he llegit amb un somriure i alguna rialla!

història, m'ha agradat.

no vull ser cec respecte al patiment de qui és maltractat.

Endavant, t'expresses molt be.

agradat aquest relat. Trobo que escrius senzill i planer, cosa que trobo difícil de fer.

agradat la lectura, escrius molt be, però m'ha agafat una arrencada de malenconia... toques fibra sensible.

Anims, la lluna aviat et parlarà d'algú altre...

entre rialles. M'agrada la teva biografia, que també he llegit entre rialles.

Aquesta frase te la vaig llegir un altre dia i m'ha anat voltant pel cap com el vol d'una papallona...