L'èxode del vent

Un relat de: ROSASP

Ja és de nit en el meu cap. Lluny de tot, m'escolto...
Veig els camins perduts en el vent, el que va donar vida a la meva pell.
S'atura i apunta el que escric.
Les bufades s'emporten les fulles seques. Els records s'han anat esvaint amb el pas del temps i han perdut la intensitat dels colors, però no l'essència que els fa indestructibles.
La infantesa amagada en els somriures oberts, els somnis de l'adolescència en aquelles mirades lluents i plenes de passió. I tots els anys que han fet de nosaltres el que ara som, a cops i alegries, a força d'estirar i arronsar, de guanyar i perdre, d'escoltar i comprendre, d'anar sempre endavant.
Escombra el vent pellerofes i sensacions que volen lleugeres, quasi ingràvides, dansant en cercle, resistint-se a desaparèixer entre la pols del camí.
Retenim el passat, aferrant-nos als sentiments que encomanen els records i en resistim a oblidar, per no deixar anar una part de nosaltres que viu en l'ahir.
Potser si ens lliuréssim a l'èxode del vent, amb els braços oberts i el cor confiat en la saviesa del nostre interior, podríem deixar anar molta brossa i moltes pors que ens impedeixen avançar, tenint la certesa de que dúiem només l'equipatge precís. Però portem generalment, una motxilla cada cop mes pesada, adolorint l'espatlla, per la necessitat de no desprendre'ns de res.
Tanta dependència de viure en el passat, ens fa perdre la llum d'aquest instant.
No és tan fàcil com esborrar els arxius i les carpetes en un ordinador, suposo que ens hauríem de refiar del nostre instint més pur, que sap prou bé quins són els arxius superflus que no necessitem.
Aclucaré els ulls i em sentiré vibrar tal com sóc, confiaré en què la meva consciència no em trairà i lliuraré al vent tot allò que tinc enganxat com espines, petites punxes clavades en el cap i en el cor. Deixaré que marxin lluny, convertint-se en pols que el vent empenyerà en el seu èxode. Lliure de tanta càrrega, intentaré respirar de nou i en cada inspiració sentiré engolir força i en cada expiració un sentiment de pau i confiança s'escamparà per tot el meu cos.
Tot el que jo sóc, en essència, mai s'ho endurà el vent, em deixaré acaronar per ell com un penell que s'adapta a les direccions de les ràfegues, senzill i nu, amb la capacitat de sentir cada dia l'encís de totes les cadències. Sense oferir resistència, per tenir la possibilitat de conèixer molts camins...

Tot això, només són paraules que surten del cor, propòsits que deixo escrits.
Seré realment capaç de deixar anar tot allò que ja no em cal, sense pena ni dolor?





Comentaris

  • i el sol sempre esperant[Ofensiu]
    agalan | 07-02-2006

    crec que es una gran obra. He quedat meravellat

  • mancava la valoració...[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005 | Valoració: 9

    Perdó, amb la intensitat m'he oblidat de la crematística valoració numèrica...

    ;-)

  • En acabar[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005

    de llegir, m'ha vingut al cap la imatge d'un jonc a la ribera d'un riu. L'aire dels sentiments que el blinquen a una banda i l'altra, i dents de lleó en densitat apreciable, i el jonc florit que també s'alleugeix de preciades llavors en forma de borrissol, deixant-se emportar en un radi possible d'una circumferència amb el centre en una arrel ben fonamentada.

  • El bagatge que no precisem[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 06-02-2005 | Valoració: 10

    Rosa, descriu de manera impecable , que duim massa carregada la motxila i aquest pes que no precisem no ens deixa viure realment el present. Molt maco i certé el teu relat , en el que estic completament d'acord amb tu. M'ha recordat una mica una reflexió de Borges, "momentos". També és molt cert que hi ha instants d'aquest passat, que ens ha fet a arribar com som en aquest present, que ens ajuden, que ens donen noves forces per a seguir aquest camí de descobriment de la nostra pròpia essència.
    L'afegeix als meus preferits.
    Una aferrada pel coll.
    Josep
    PD. Si no has llegit la reflexió que et coment de Borges i em deixes el teu correu. Te l'envio.
    El meu correu és: jkeops@hotmail.com

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1609 Comentaris

521826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")