Anna Karenina

Anna Karenina

No l'he llegit. Com el Quixot. Les he començades, però no les he seguides. Potser pel seu pes d'obres paradigmàtiques, o pel volum i profunditat decimononica o segledisseté de les seves planes. O per la llunyania del llenguatge, o per l'excessiva joventut en la que vius quan te les recomanen per obligació. O per la rebeldia de l'adolescent que diu que no, per que si, a l'autoritat acadèmica i les altres.

I, mira per on, lustres després de no haver-les llegides, m'entra la curiositat.

Perque he conegut un camioner d'enllà els Urals que llegia Anna Karenina a les àrees de servei en les que aparca el seu transport de fusta que nodreix l'Ikea de Badalona des dels boscos d'Ucraïna. I em va ensenyar el llibre, una edició en rus que estava en cirílic. I ell evocava el comunisme d'un poble no estalinista que intenta adaptar-se a un món globalitzat en símbols occidentals. Tant llunyà i tant proper. Si no he encertat l'alegoria, feu una recerca al google amb el terme novias rusas...

El camioner rus, un quixot tardo comunista en un context capitalista...

I perque la globalització crea milers de quixots desconectats entre si que generen i viuen històries que només els Sancho Panzas són capaços d'evocar i explicar amb una ingenuitat paralela, com l'amic que et diu... no t'amoïnis, de mitges taronges n'hi ha un munt... Lluitar contra molins de tòpics...

Rius i plores alhora.

I t'adones que la condició humana és simultània a la globalització, que la globalització és un fet humà. Un producte humà. Per tant ha de ser normativitzat en termes humans... On és Àfrica en la globalització? Només en les pateres?

Llegiré els clàssics.

Començaré per Tolstoi, que és més exòtic. Seguiré per Cervantes, que en el Quixot reivindicava el parlar dels vascos i parlava i contextualitzava Barcelona. També els clàssics globalitzaven sentiments humans...