La meva guitarra sóc jo?

Un relat de: Pluja

Agafes la banqueta amb les dues mans. No és regulable; "em quedarà baixa." La causa: unes cames massa llargues en comparació amb el cos, aquest no va voler créixer en el seu moment. Col·loques el peu a l'alçada que creus més adient; "m'anirà bé?" Amb un somriure a la cara t'allarga la guitarra; "està afinada?" No hi has tocat mai, no saps com reaccionarà quan entri en contacte amb les teves mans i la teva ànima, però confies amb la sort; avui et veus capaç d'expressar tot el que sents, la por ja no forma part de tu.
Mentre la professora parla, mentalment veus posicions. Els rumors de la classe queden allunyats de la teva ment, només sents el teu cos; el món físic exterior es va difuminant.
Els teus companys es van asseient; "no, no vull la partitura." Els ànims ressonen per les parets deshabitades. No els necessites, saps perfectament que tots t'entenen. Quin públic podria ser millor que ells mateixos que et comprenen i viuen el teu patiment?
El moment decisiu, el pitjor per tu, persona que mai et planteges què tocar abans de començar. Peça? "Julia Florida." Millorar? "El mig i l'anular s'articulen junts, no ho entenc." Treball del cos físic. Recordes el primer que vas treballar la concentració, el cos mental. També ho has d'aplicar, respiració i només la primera nota. Explosió de color!
Esperes que el cos psíquic et respongui bé. Portes tot l'any arrossegant problemes d'expressió. Si un no està bé amb si mateix, ho podrà estar amb el seu instrument?
La primera nota altre cop i pots tirar endavant si n'estàs satisfeta. La vibració s'estén pel teu pit. Desconnectes del món real. Formes part de la música que estàs creant. "Qui vibra? La guitarra o jo?" Totes dues alhora, una sola ona transmissora de sentiments. Mirades que no t'arriben, ulls plorosos que ignores, ments sorpreses que t'han redescobert. Una nova persona? T'estas trobant a tu mateixa; "on era fins ara?" El so que t'envolta, el so del qual TU en formes part no el reconeixes. "Sóc jo? És la guitarra?" Sou les dues. No ho entens, només vius el que ets. No et preocupes d'agradar a la gent, creixes, augmenta el teu poder. Els les llàgrimes dels cor cauen al ritme dels harmònics. No pots més, la música ets tu, el teu interior et xucla. El temor creix, no et vols perdre en tu mateixa, però necessites aquesta sensació, aquesta droga. "Què he de fer?" Prou!!
Avergonyida, amagada al fons de la classe, veus en els ulls vidriosos dels teus companys l'admiració. On tenies amagada aquesta Judit? Què ha passat? Paraules que ballaran dins del teu cap dies i dies. Ara saps el que és la música.

Comentaris

  • Torno a [Ofensiu]
    Perestroika | 30-12-2005

    passejar, amb un somriure a la cara, dins els teus relats. Des fa temps, afegida als meus preferits , en veure que el número de relats no augmentava, havia comès l'error de deixar de passejar per aquí. Avui, llegint un relat que fa temps ja havia comentat, he entès que a voltes, és més màgic rellegir, i que no aparcaré mai més el teu raconet. Amb la sorpresa també, de veure relats més amb els que disfrutar.

    Gràcies un cop més!

    Salut!

  • ENTRE MÚSICS[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 20-05-2005 | Valoració: 10

    m´HA EMOCIONAT el teu relat.
    La música ho ha estat tot en algunes èpoques de lameua vida.
    Un moment, m´aixugo els mocs i els ulls plorosos...

    sempre he dit que si tornés nèixer serria músic encara que em morís de gana.

    UN PETONàs aRtIsTa

  • buffff...[Ofensiu]
    Perestroika | 11-05-2005 | Valoració: 10

    jo seria incapaç de descriure tot el que sento en tocar-la, és també la meva companya de viatge. Ella sap totes les meves pors, els meus neguits, ella crea amb mi un món paral.lel de màgia i complicitat! és tan important per mi...
    Un dia toquem juntes! xD!

    M'agrada molt com dius tot allò que vols fer arribar. T'he conegut avui i m'has enganxat fins que els he llegit tots. Afegida als preferits! Gràcies pel que comparteixes amb nosaltres i felicitats!

    Salut i revolució!

    = perestroika =

  • Comentari en La menor[Ofensiu]
    Fionn | 22-04-2005 | Valoració: 9

    M'agradat per que expresses perfectament què es sent quan et deixes portar per l'instrument i en comtes de expressar-te amb dues cordes comences a fer-ho amb les sis de la teva guitarra. És, senzillament, màgic.

  • La màgia de la música[Ofensiu]
    Homer de Barcelona | 22-04-2005 | Valoració: 7

    La fruïció de la música i el seu éxtasi. Bonic relat Pluja!

  • Descrius[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005 | Valoració: 9

    una sensació artística que alguns autors denominen "el fluïr", quan un instrument esdevé part de l'ànima pròpia i sents l'activitat i el treball com una activitat externa a tu mateix... no se si m'explico... potser hauré de fer un relat explicant-ho. Per aixó, per despertar-me la creativitat, amb la teva, et valoro.

    Gràcies pel relat.

  • Una fidel companya[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-03-2005 | Valoració: 9

    La guitarra és un instrument molt "generòs", ja que t'acompanya a tot arreu, i et deslliura de les preocupacions.
    Com molt bé diu Capdelín, descrius molt bé cada situació, amb tots els seus detalls, amb el que sents a cada instant i les sensacions dels teus companys en descobrir-te.

    Molt ben expressat!

  • impressionant[Ofensiu]
    fill de les ombres | 03-03-2005 | Valoració: 10

    meditava un títol pel comentari i no n'hi ha d'encertats perquè les meves paraules no saben descriure com les teves el que m'ha corregut per la pell del cor quan et llegia.

    també jo estimo una guitarra, vella i tronada, que m'ha acompanyat des de fa set anys per Europa, per campaments i trobades, per caps de setmana i nits de glòria íntima, ... en concert sempre en porto una de bona però la "meva" guitarra és la que m'acompanya a tot arreu i més enllà del que em durien mai els meus passos, allà on sols hi arriben els meus somnis i els meus sentiments, és ella qui composa, la seva veu és la meva ànima.

    t'he descobert avui i et seguiré llegint!
    m'encantaria sentir aquesta guitarra que ets!

  • uauauau!!!!![Ofensiu]
    Capdelin | 03-03-2005 | Valoració: 10

    quina meravella!!!! tot un guió lent, pas a pas, detallat, psicològic, barrejant pinzellades d´humor molt disfressat i natural... amb la tensió de la por individual... el contacte psíquic i físic entre l´instrument i l´instrumentista... llegint-te, es situes vivament dins del relat i vius totes les emocions de la protagonista... i a més i més... o enriqueixes amb les teves originals expressions que et fan única en aquest gènere: "els ànims ressonen per les parets deshabitades", "esperes que el teu cos psíquic et respongui bé"...
    m´ha agradat moltíssim... com tot el que escrius... m´apassiona el teu estil
    Felicitats!
    petons i abraçades!!!!

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

70781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges