Moltes llunes i un retorn

Quatre anys i moltes llunes han passat des d´aquell temps on dormir junts era despreocupant i les caricies formaven part del joc de créixer. I ara, amb les claus del cotxe, un parell de talons, llunes tatuades i cors plens de tot menys de nostàlgia, ens trobem un davant de l´altre, mesurant-nos l´alçada amb els silencis compartits i caminant dissimulant els records. Extranyament, aquesta nit una altra mà ha repartit les cartes i els dos hem descobert els asos sobre la taula, primer timidament amb aquelles mirades que recorden que un dia vam restar hores penjats del fil del telèfon i després amb la complcitat de qui se sap ben conegut i coneixedor de l´ànima de l´altre. Jo em segueixo preguntant si els altres ho notaran i si per una nit tu has tingut la mateixa sensació de proximitat, de retorn que ara em recórrre l´espinada. Tu segueixes somrient, aprofitant l´ocasió fortuïta per resseguir lleugerament els meus dits, sense que jo ni ningu et descobrim a temps. Jo sé que només és un gest de sencillesa, d´espontaneïtat que no va més enllà que les nits en vetlla dels quinze anys quan intentavem arreglar el món inocentment. Les agulles del meu rellotge corren ràpid, massa ràpid per avui. Sé que les teves també ho fan. Aviat les ventafocs tornaran a vestir-se amb els parracs de rutina de sempre i els batecs seguiran les mateixes passes que fa unes hores cobrien de dolços pensaments la ment. I feliçment, els dos Polsets recorreran el camí de tornada agafant les engrunetes deixades per no perdre´s amb les llunes plenes. I tornaran les mateixes agonies de cada dia, les lluites incansables, les poques hores de son, els partits guanyats i els retalls de vida amb fotografíes satinades. Amb unes hores el món tornarà a ser el món i tu i jo els amics coneguts de fa uns dies que parlaran del temps, de les aventures de moure´s i de quines ganes que tenim que sigui l´estiu. Somric i em tornes el somriure. Al·legant als vells temps repeteixes que som els únics que volem allargar la nit i inesperadament en l´últim moment, quasi en el límit de la invisible transformació en els de sempre, em mires i dius que tandebó mai s´acabessin les nits com aquesta i la resta sent que t´ho has passat molt bé i tu i jo coincidim en que hi ha coses que resten sota la pell, invisibles a l´ull aliè. Amb uns segons aprenem a oblidar-ho tot o si més no a deixar aquest inesperat retorn a l´ombra de moltes llunes.