Ssssss...

Sopa de sibilismes d'un espectador assedegat de bones coses...

Un dissabte pensava en la essa. Ssssssssss com una serp. Coses esmentades amb moltes esses... idees corbes sense rectes que busquen l'esquena de l'argument... Telessssscombreria...

Siga-sagas. S'escapoleix de l'escomesa el personatge que Sardà sotmet als índexs d'audències.

El safareig que abans de l'era televisiva era motiu d'escarni. Ara l'escarni és motiu de contractes milionaris.

Ssssssssssss. La serp presumptament llicenciada en periodisme investiga sense escrúpols.

Mitjans audiovisuals que furguen el sutge al sud de Sitges, o de Saragossa, o de San Sebastià. Rauxa sense seny, diners sense escrúpols. Assessors del contracor. Assassins de l'expressió sana. Sanadors sense esma.

Ssssssssssss. Que no es silenci.

Ssssssssssss. Es reemplaça el silenci sensat per sensacions i discursos malintencionats, síndromes d'Alcàsser, audiències milionàries per discursos diàfans explotats per sensacions i intencions brutes.

Quan la televisió, la visió de coses que son lluny, pugui oferir tècnicament les olors i ferums dels escenaris, les flaires de les telessscombraries seran acres, seran d'olors sanguinolentes. Ssssssssssss.