El Concursant (II)

Un relat de: Jondalar

...

Jo i 6 optimistes camises enfilem l'AP-7 de Girona cap a Barcelona. És la primera vegada, des que tinc cotxe, que l'autopista, al menys en l'anada, em sortirà de franc... estant a l'atur, tot un premi.

Arribo al complexe d'edificis amb els familiars rètols de TV. Tant llegits en la intimitat de la meva pantalla, ara els llegeixo com grans titulars en les façanes públiques dels edificis.

Són poc més de les 8 del matí del dijous en que concursaré.

Com en els llocs importants, com en els recintes d'edificis de les multinacionals, hi ha una "garita" amb un guarda de seguretat a l'entrada del pàrking. No és massa diferent del cobrador d'un pàrking subterrani, però està uniformat i te a la seva esquena unes grans inicials "TV" que es poden llegir a través dels vidres de la seva caseta, en la façana que te 50 metres al darrera.

El guarda no mira a l'interior del meu cotxe fins que fa uns segons que m'hi he aturat. El jove uniformat obre la finestra corredera un milímetre, el just per deixar passar la meva veu...

-Bon dia, vinc a concursar, li dic, en un xiuxiueix.

Ell no respón. No em demana el nom ni mira cap llistat de "visites autoritzades del dia" (em decepciono lleugerament, perque tenia la idea preconcebuda dels guardes de "garites" de les películes americanes).

Fins i tot em sobresalta una neurona subversiva que em diu que aquell pot ser un escull infranquejable degut a l'ineptitud d'un buròcrata que s'ha oblidat escriure el meu nom en un full que conté un llistat de vips del dia...

Però no.

Amb un gest molt lent i parsimoniòs, gairebé provocador, el guarda prem un botó que activa el mecanisme que eleva la barrera.

Aquell gest em sembla tota una declaració: com si m'estés diguent... porto molt temps en aquesta "garita."

No se perquè, però, tot i el meu primer impuls recriminatori vers la seva actitud, en uns instants de reflexió em solidaritzo amb ell... qui sap quant temps fa que el pobre passa 8 hores tancat i pitjant el botó... Serà l'optimisme de la meva condició de concursant... però interpreto una certa rebeldia, amb la que empatitzo, en la seva agressivitat passiva.

És clar, jo vinc optimista, a concursar, però ell està monòton, iniciant la jornada de treball...

El pensament sobre el guarda es dilueix en la curiositat i excitació del concursant que arriba al gran edifici que deu albergar desenes de platós i centenars de càmeres i guionistes i regidors i famosos desconeguts...

Escalo tres esgraons flanquejats de plantes molt verdes i molt tropicals, tot i la fred que fa aquell matí. Una porta de vidre comença a obrir-se automàticament quan el sensor detecta la meva presència a un metre del terra de parquet i l'ambient interior, com també passa en un aeroport...


Continuarà...

Comentaris

  • m'agrada...[Ofensiu]
    ROSASP | 31-03-2005

    Aquesta segona part, ens va portant a l'escenari dels fets, vas mantenint la intriga del que passarà i les sensacions del protagonista estàn ben descrites, crec que qualsevol de nosaltres si pot sentir identificat, doncs és un personatge de la vida quotidiana.

    Fins a la propera!

  • Argument molt original[Ofensiu]
    Andrewbaby | 31-03-2005 | Valoració: 9

    Enhorabona Jondalar, m´ha agradat molt l´estil de narració i l´originalitat del argument...

    Estic intrigat per descobrir com segueix la història del concursant que s´aventura a viure una experiència fora de lo cotidià.

    Salutacions,

    Andrewbaby

l´Autor

Foto de perfil de Jondalar

Jondalar

14 Relats

36 Comentaris

27008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.

Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.

Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.

pgentzen@hotmail.com