Cellofellow

Un relat de: Jondalar

Una estona de backgammon per internet abans de sopar...

El backgammon és un joc de taula. Una llegenda india atribueix a la saga dels Qaflan l'invent del joc, que representa l'any. El tauler consta de 24 posicions que son les hores del dia. Les 12 posicions de cada meitat del tauler, pels mesos i pels signes del Zodiac. Les 30 peces pels dies del mes. Es juga amb dos daus que representen la nit i el dia.

Tot plegat força místic, força esotèric...

Al yahoo hi ha una secció de sales de joc. Allà vaig. Creo una partida i després d'esperar una estoneta, arriba el contrincant. un internauta d'algun lloc del món. El seu nick:

Cellofellow.

Comencem a jugar i encara que te una classificació superior a la meva, prenc la iniciativa del joc. Li comento que sóc de l'Empordà. Ell em pregnta que on és. Jo li explico... Girona, Catalunya, Europa... l'estic guanyant.

Ara ja li tinc el peu al coll, el xat és agradable i juguem una segona partida.

Li pregunto sobre el seu nick. Cellofellow sembla anglés...

Entre els milions de persones que en aquell moment devien estar conectats a internet, en Cellofellow és un professor de violoncel. Té 59 anys. És de Califòrnia. Li comento que Califòrnia va ser descoberta per catalans. Ell em dona la raó. Em pregunta si conec El Vendrell. Li responc que si. Ell em pregunta si conec qui era Pau Casals. Li dic que si. Ell em diu que va ser alumne seu als EEUU, i que ha publicat manuals de música amb dedicatòries al seu mestre, al Pau Casals. Jo li parlo del cant dels ocells, ell em diu que Casals va tocar per 3 expresidents americans. Em pregunta que si a Catalunya la gent coneix Pau Casals, li responc que si, que molt.

Ens despedim. Li he guanyat dues partides i ell em diu que abans de morir vol visitar El Vendrell, on va nèixer el seu mestre.

Globalitzacions...

Comentaris

  • Per un casual...[Ofensiu]
    deòmises | 24-04-2008 | Valoració: 10

    He entrat al teu relat pel nom. I, si després de rebre el comentari, em llegeixes una mica la biografia (ja no demano l'obra...encara que t'hi convido) entendràs les casualitats.

    Bon relat amb un final entranyable. Pau Casals també és un dels meus músics predilectes, no per ser vendrellenc com ell sinó per la seva passió.

    Gràcies, d.

  • Original [Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 09-04-2005 | Valoració: 9

    Felicitats pel relats, Jodalar. És la primera vegada que et llegeixo i, en fi, que m'agrada molt el teu estil. És molt directe i proper. De fet, per la manera que expliques la història, sembla real.

    Deixant de banda el relat, entenc molt bé aquesta manera teva de presentar-te "sóc de l'Empordà". Això de la tramuntana marca i ho dic per experiència pròpia... Llàstima que últimament ens estiguin destrossant una mica el paisatge, amb tantes urbanitzacions i carreteres....

  • molt original...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-04-2005 | Valoració: 9

    D'un joc de taula extreure'n una conversa tan particular amb l'internauta, ja en té de casualitats la vida, però ostres aquesta és una coincidència ben graciosa i original.
    I per què no, coses més estranyes s'han vist!
    Sento un no se què a dins quan penso en Pau Casals i el cant dels ocells. Sempre m'emociona...
    Una abraçada!

  • excel.lent![Ofensiu]
    subal | 08-04-2005

    Excel.lent! Em recordes a un amic anomenat paxman. Com t'he dit abans, tens un estil entenedor, i les temàtiques són molt originals i novedoses.

    A més tens una petita pàtria molt divertida...
    tu no ets català; ets de l'Empordà.

    Bé, no et molestis, eh, si et sents més català que empordanés, a mi ni em va ni em bé, eh?!

  • Quina gràcia[Ofensiu]
    Atlàntida | 26-03-2005 | Valoració: 9

    M'agrada valorar als que no ho estan, i t'he triat al atzar, crec que tothom es mereix una puntuació, i ve't aqui, llegeixo el teu relat i parles del Vendrell, de Pau Casals.
    I quina casualitat, que no existeix es clar, jo soc del Vendrell i t'he de dir que el teu relat m'agradat molt.
    T'envio, dos petons, un a cada galta i una forta abraçada.

  • Hola de nou, Jondalar.[Ofensiu]
    Llibre | 25-03-2005

    Aquest relat teu m'ha cridat l'atenció per dos motius.

    En primer lloc per la manera clara i concisa d'explicar el joc del backgammon. Només m'ha quedat el dubte... és veritat? Bé, en tot cas, ja ho comprovaré.

    I després, pel gir que has donat a la narració.

    Inicies el relat en primera persona des d'un plantejament individual: entretenir-te una estona abans d'anar a sopar. Tot aprofitant aquest apunt, ens expliques l'origen del joc que usaràs com a divertiment.

    Però aleshores, és clar: apareix aquest fenòmen tan actual que és internet.

    Obres el joc, i esperes. Des d'algun lloc del món, una persona ve a jugar amb tu... i jugueu... i guanyes... i parleu!

    I tot xerrant, duus la conversa d'una forma ben planera cap al teu món, una altra vegada. Tornes a la individualitat, des de la globalització?

    No sé, ja et dic. M'ha cridat l'atenció i m'ha agradat.

    Salut!

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jondalar

Jondalar

14 Relats

36 Comentaris

24574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.

Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.

Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.

pgentzen@hotmail.com