Un viatge vegetal

Un relat de: Jondalar

Era un tomàquet que va viure la seva infància en una tomatera de la plana castellonenca.

La Tomi no tenia consciència de la seva nacionalitat. Era una tomata, entre milers d'altres. Només havia conegut les germanes i cosines de les tomateres properes, i en aquell camp castellonenc (de Castelló de la Plana) la vida era d'una adolescència verda, alegre i despreocupada.

Un d'aquells dies juvenils, parlava amb els tomàquets del voltant sobre l'elitisme subterrani de les estafanòries, i quan el debat tombava cap a una discussió sobre matissos de la filosofia tomista, el pare pagès la va arrencar de la seva mare planta. Ja era hora de conèixer altres móns, va pensar la Tomi, i d'obrir-se a noves possibilitats en la vida.

Va arraulir-se en la seva caixa tomatera, amb desenes de tomàtegues adolescents que feien un xivarri considerable. El company de viatge de la Tomi era un tomàquet grassonet i força simpàtic que es deia Queto.

- Semblem una colla d'estudiants d'excursió! Va comentar en Queto.

- Si. Quins nervis, no? A veure que descobrirem en aquest viatge! Va respondre la Tomi.

La caixa entomaquetada va ser transportada del camp al magatzem del pagès. I etiquetada per la traçabilitat.

Després d'unes hores a la fosca, es va obrir la portalada del magatzem i la Tomi va veure la part trasera d'un camió, i com s'obrien les seves comportes. Des de la seva perspectiva, en un reguitzell de pensament instintiu, aquelles portes obertes simbolitzaven una oportunitat i un malson alhora.

- UUUUh, comencem l'aventura! va dir la Tomi...
- Si, que guay! va respondre en Queto.
- Et mareges? va preguntar en Queto a la Tomi.
- No, va dir la Tomi.

Els dies de brisa en el camp hi havia tomatas que ho passaven malament amb el balanceig de les branques, però no era el cas de la Tomi.

- Jo si, va dir en Queto.

Però com que era un tomàquet previsor va rebuscar en la bossa de viatge i es prengué una biodramina.

Tot el col·lectiu de tomatas que habitaven la caixa van franquejar les portes del camió, i en aquell rectangle biològic el nivell d'adrenalina es va incrementar exponencialment.

L'excitació inicial es va anar transformant en sopor per l'efecte de les monòtones oscil·lacions que experimenta el qui és transportat, sigui en camió, en metro o en vaixell.

Al cap d'unes hores la Tomi i en Queto es van despertar per una sobtada frenada.

- Sembla que hem arribat a destí, va dir en Queto.

La Tomi va fer un reconeixement de l'escenari: Una gran espai ple de gent que carretejava milers de caixes d'enciams, de carrotes, de cogombres, cebes i altres vegetals. Fins i tot hi havia fruites extrangeres, va pensar en sentir unes pinyes parlant en un dialecte africà. En una façana va poder llegir: "mercabarna".

Van colocar les tomatas castellonenques en un atril i uns intermediaris van oferir un preu per elles. 0.3 euros el quilo.

La Tomi es va assabentar que les enviaven a Alemanya. Van tornar a habitar les entranyes d'un gran contenidor adossat a un motor, i un conductor les va dur per les carreteres de Catalunya, de França i d'Alemanya fins a Weinheim.

Una pasta en peatges i gasoll, va pensar la Tomi.

Allà, a Weinheim, la destinació final fou un supermercat. Les van treure de la caixa i les van ordenar molt còmodes i cofoies en una estanteria amb miralls i decoracions de tonalitats verdes.

- Ens han posat a 0.5 euros!, va comentar la Tomi.
- Quin rollo, després de 17 hores de viatge! Si ens haguéssim quedat a Catalunya, ens haurien valorat mes! Va replicar en Queto.

Tinc unes amigues que m'han explicat que elles, a la Costa Brava, estan a 2 euros, va queixar-se, molt enrabiada, la Tomi.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jondalar

Jondalar

14 Relats

36 Comentaris

24574 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.

Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.

Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.

pgentzen@hotmail.com