Efímer

Pel teu comentari a la Família burgesa i també per la teva entrada al tema que ens ha ocupat, que en cap cas jo no volia generar polèmica ni ofendre.
(Un secret, la família era la dels meus avis materns i la nena criada a la cuina per les minyones era la meva mare, que va ser molt feliç, "dawn", super estimada i mimada, mentre la seva mare amb la germana gran anaven de visita. Altres temps... I un altre model social)
Jo també posaria un cor.
Amb total cordialitat

T'ho diu l'atlantis, crec. I té raó, el ritme d'aquest poema és melodiós, podries ballar al ritme de les paraules.

Jo tampoc t'havia llegit cap poesia, i t'he llegit algun dels relats, ja fa dies, però no tinc gaire costum de comentar, sempre penso que allò que pugui dir, no ajudarà a millorar el relat escrit i per això no comento, deixo anar un m'agrada a dalt i ja està.

Estem en un aparador sense vidre, on qui ens llegeix, pot veure'ns nus i sense defensa als seus ulls.

M'agrada aquesta oda a la primavera, al florir dels arbres fruiters, que cada any, i cada any sembla que dies abans, floreixen amb tota la seva esplendorosa i colorida lluentor.

M'agrada!

Ferran

M'ha estranyat llegir aquesta poesia, acostumada com estic de llegir relats teus molt diferents de to i de tema. D'això se'n diu ofici.

Un poema que és com una cançó infantil amb imatges molt suggeridores i belles. Amb molt de ritme. M'ha agradat molt.

Mentre llegia el poema, m'he endolcit com les cireres. Quina sensibiltat d'expressió tan real i acurada.
Preciós Ginebreda.
Rosa.

Un poema, que llegint-ho, expressa molt bé com passa el temps.
Les cireres necessiten fer-se madures a través del temps, des del fred fins a la càlida primavera.
Preciós i amb un ritme que és molt bonic.
Enhorabona, Ginebreda.

Cordialment.

Que m'ha dut al record de la visita que vaig fer a la vall del Jerte quan la florida dels cirerers. Es tal com ho descrius i, en vers, emociona.
Sota un cirerer florit vaig tastar la dolçor d'un petó.
Amb total cordialitat

Una poesia senzilla però amb molta sensibilitat i que passa molt i molt bé, m'ha agradat molt! Enhorabona, Ginebreda!

Una poesia molt senzilla i amable. El pas efímer de les coses sol ser vist com una cosa dramàtica. Aquí el veus amb una mirada serena i sense fer cap retret. La imatge de la florida i fructificació dels cirerers trobo que es presta molt a aquesta mirada tranquil·la, és com el tema clàssic del "tempus fugit", però acceptant aquest pas efímer de les coses, acceptant-les tal com són.