La mare de Déu

Un relat divertit que sembla haver escapat d'un còmic com el llegia fa molts anys amb el protagonista Makinavaja, "l'últim xoriço". Pot ser amable i seductor i també cruel. No suporta les injustícies. Molt ben ambientat! Felicitacions i sort!

endur-se l'ós sense haver de pelar la dependenta? El Reideirock duu molta empenta, però si es pensa que res no l'aturarà, està ben equivocat. Molt bé, Ginebreda, ara ja pots posar fil a l'agulla i escriure una segona part d'aquest relat, que volem saber el destí de l'Elvis que tan encertadament has retratat.

I Déu és tot, el motor de la moto, l'amor de la Meri i la família. Hi ha res més? Fora dels límits de Déu només criatures que no saben acatar els seus designis sense prendre el seu nom en va, que no tenen festes per santificar ni honren els seus pares. La vida és combat per mantenir els límits i de vegades, algú mor per accident en defensar el que no necessita. Ell ho necessita per fer feliç la dona, la seva, la que no cobejarà ningú més. Sense mentides. Perquè mai voldrá res que sigui, honestament, d'algú altre.

Un, aquest Elvis, que no hauria tingut la oportunitat de ser dolent fent-se passar per bó: hauria viscut sempre sobre el tall de la navalla.
M’ha recordat vagament el Vaquilla, que després es va reivindicar, en part, fugint.
O al Loquillo, quant, desconegut i alt com iun Sant Pau, es passejava desconegut i desafiant entre la tropa roja.

Un relat sense concessions. Un Elvis partidari de l'incest, que no se'n vol estar d'enlluernar la cosina i una dependenta distreta. De tot això se'n desprèn una lliçó: la persiana del comerç pujada del tot o baixada del tot, les mitges tintes només porten al caos i la demència.

Tornes amb el personatge de l'Elvis, aquesta vegada encegat per una noia.

M'ha agradat molt el relat i saber ficar-te en aquest mon, que sospito lluny teu....o per circumstàncies el coneixes bé?

Sort.

La manera com el descrius, és que la Mare de Déu, va ser assassinada, encara que fora així, la mateixa mare. Molt completa l'acció en el barri gòtic.
La meua enhorabona, Ginebreda.
Que passes un bon dia.
Cordialment.
Perla de vellut

Caram, això que se'n diu anar per totes. Ja ho pots ben dir. La mare de Déu per la mare de Déu. Quin personatge aquest Elvis. Costi el que costi, i a costa de qui calgui, ell qui aconseguirà el que vol a qualsevol preu.

Bon relat i sort Ginebreda.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIV Concurs ARC de microrelats