Déu de criatures...

M'ha agradat molt el relat, tan surrealista i m'has fet imaginar el capellà suspès "a divinis" per haver deixat tocar la forma (rodona)a una serp, personificació del diable. Això s'evitaria amb les misses virtuals i la comunió per Just Eat.. És a dir, encarregues l'hòstia divina un dia abans i, en clicar quan acaba la missa virtual, et porten la comunió a casa i, tot fet. Iaia tecnològica que soc.
Ah, gràcies per l'amable comentari al meu relat "La mare de Déu". La continuació és el relat "El choripén" i seguit per "Lykos". Aviat enviaré l'Elvis a robar algun calze o quelcom així a la teva església.

Cagar ajupit és més adient que arrupit que té sentit diferent o també més vell que l'anar a peu. Déu i criatures, un relat que ja d'entrada m'ha fet riure per dins, sobretot l'enginyosa escena del chihuahua.... Si tots els que vivim sota la capa del sol som criatures de Déu...., perquè no han d'entrar a l'església? La teva imaginació i sentit de l'humor en el relat és excel·lent! Com se t'ocòrren aquestes histoòries? T'excumulgaran si arriba a oïdes del papa de Roma.

Oh! Agraïda moltíssim del teu darrer comentari al relat "les petjades de la vida". Que bonic el que em dius! La veritat és que hi ha vivències que ens serveixen per escriure, de fet, cada dia més em trobo que visc per escriure, és una sensació estranya però bonica. Tot pren un sentit! T'animo a escoltar en veu alta aquests relats a 'Cuinant relats sentits' i amb ganes de seguir llegint els que vagis publicant "llpages"!!! Bon diumenge!

Per sort no has agafat el camí de la teologia. Calia recuperar les òsties com fos, o deixar que les bestioles les paíssin? Això hagués pogut ser motiu de cisma.
Jo una vegada, sent escolar, vaig presenciar com una òstia queia a terra. Em sembla que el capella ho devia posar-hi alguna cosa per a destruir-la i la va tapar amb una campaneta. No se si va ser el el dia en què nerviós va dir: les noies que ahir van anar al ball que no vinguin a combregar. Pobre Mn. Santiago!

... de penitència, per confondre calze amb copó, que és la copa on guarden les hòsties consagrades mini per als fidels. El calze se'l reserva l'oficiant, que és l'únic que combrega amb les dues espècies i l'hòstia la pren king size.

Dit això, l'escalada d'incidents amb l'apoteosi final resulta mès rodona contextualitzada en una església, on els xiscles queden amplificats per la reverberació a les voltes del sostre, que en un circ on es perden travessant la carpa i la presència d'animalons, sobretot a la pista, no estranya ningú.

Bon vespre 'llpages'! Un relat extens, eixerit i ben creatiu!!!
Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres i més gràcies pel teu bonic comentari al relat de 'La revelació d'un esclat de llum'. Ens seguim llegint i que passis una setmana fantàstica i plena de nous escrits!!!

Bon vespre 'llpages'! Un relat extens, eixerit i ben creatiu!!!
Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres i més gràcies pel teu bonic comentari al relat de 'La revelació d'un esclat de llum'. Ens seguim llegint i que passis una setmana fantàstica i plena de nous escrits!!!

He de reconèixer que no t'he llegit fins ara, i veig que he fet malament. Miraré de resoldre aquesta mancança!
Una situació que dona per a un relat costumista, el fas pasar per una anècdota molt ben narrada, i amb un final del tot sorprenent, i fins una mica absurd, donant un tomb al clàssic relat calderesià, amb un toc personal teu, imagino, em calen referents! Hauré de llegir més relats teus!

Bon relat, i bon nivell narratiu, felicitats!

I gràcies per la teva visita al meu poema-relat.
Dir-te que dels quatre comentaris llegits fins ara, en el poema-realt, tu ets qui més s'ha acostat a la realitat del net, que no és que sols estigui pendent de les pantalletes, és un nen que té un món tancat molt personal, i no admet que ningú hi entri, sense el seu consentiment, i no és autisme, és una altra cosa. HI ha tantes coses en la canalla! NO he volgut dir-ho explícitament en el relat, però crec que una mica sí que es veu, segons sembla.
Gràcies per ser-hi!

...com diria en Basté. L'he trobat excel·lent aquests història. M'has fet riure molt i has descrit perfectament l'Arca de Noé catolitzada i practicant de manera divertida. Sobretot m'ha fet riure la referència als pericos que han baixat a segona perquè n'hi ha més d'un que ho pateix. Enhorabona llpages!

Efectivament, l'expressió "és més vell que el cagar arrupit" té més nostrada que la figura en el relat. Si mai el poleixo, aquest serà el primer canvi que faré, és molt encertat. Un comentari gens marginal, SrGarcia, gràcies per tenir cura del llenguatge, que mai repassem prou els texts.

M'ha cridat l'atenció la frase "és més vell que el cagar dret"; jo sempre havia sentit dir "és més vell que el cagar arrupit". Cagar dret trobo que és una activitat molt poc recomanable. En canvi, pixar dret és molt més comú, entre els hòmens, entre les dones no tant.

I trenat amb tanta habilitat que no pots parar de llegir fins al final.
Envejable. Enhorabona.
Un plaer. Ens llegim!

Un relat mot divertit i molt dinàmic. Admiro i m'agrada molt com saps plasmar el moviment en el relat, com ja t'he llegit altres vegades. Segueix així. He rigut una estona.

Com xales portant el caos a tot arreu, tant et fa un circ com una església.
M'agradaria anar a veure aquesta parròquia el dia de Sant Antoni, patró dels animals domèstics, segur que els feligresos són capaços de portar-hi els porcells i les verres, ha de ser una cosa digna de veure.
Un relat enginyós on et trobes el caos al lloc més inesperat, un bon final, amb una animació més pròpia de protestants que de catòlics.

Quin enrenou. L'arca de Noè combregant, qui ho hagués pensat mai això? El llpages, qui si no? Amb la seva imaginació tan surrealista i un sentit de l'humor que mai deixa indiferent, aconsegueix treure'ns un somriure i endinsar-nos en les seves divertides i caòtiques històries.

Fantàstic, gràcies per fer-me passar una bona estona.

Rosa.