Cercador
Pregària profana a Santa Cua de Pansa
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
Que em miri,
que em torni a mirar
d'aquella manera,
orfe de rancúnies,
el cor desarmat.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell se m'escola
deixant un fang negre
al trespol de casa.
Que em parli
i em pinti la memòria
de color de quimera,
i em faci recordar
quan ens estimàvem.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell se m'esbrava
i de la bromera
sols queda aigua mansa.
Que em toqui,
amb els seus dits hàbils
que em facin sentir
l'ardenta febrada
amb que el desitjava.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell m'abandona
i em supura el desencís
com una llaga oberta .
Em fa mal oblidar,
però és un mal dolç
que embafa com la mistela
i m'embalba els braços
buits de sa cintura.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Però, m'excita el record
i, àvida, busco consol,
al recer amic del seu ventre.
I que cada nit així sia
et demano amb esperança
molt Santa Cua de Pansa.
Amén.
que em torni a mirar
d'aquella manera,
orfe de rancúnies,
el cor desarmat.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell se m'escola
deixant un fang negre
al trespol de casa.
Que em parli
i em pinti la memòria
de color de quimera,
i em faci recordar
quan ens estimàvem.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell se m'esbrava
i de la bromera
sols queda aigua mansa.
Que em toqui,
amb els seus dits hàbils
que em facin sentir
l'ardenta febrada
amb que el desitjava.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Tot ell m'abandona
i em supura el desencís
com una llaga oberta .
Em fa mal oblidar,
però és un mal dolç
que embafa com la mistela
i m'embalba els braços
buits de sa cintura.
Que se m'oblida,
se m'oblida a raig!
Però, m'excita el record
i, àvida, busco consol,
al recer amic del seu ventre.
I que cada nit així sia
et demano amb esperança
molt Santa Cua de Pansa.
Amén.
Comentaris
-
pregària[Ofensiu]Atlantis | 20-04-2024
Escriure com una pregària. Demanar allò que ja no tenim, però que desitgem encara.
Algú em va dir un dia : L'erotisme dura fins cinc minuts després de morir. -
Record i desig.[Ofensiu]SrGarcia | 16-04-2024
Una poesia tan intensa i amb una temàtica semblant a l'anterior. En aquesta el ritme és més ràpid, en ser els versos curts i dona idea de la urgència del desig.
Molt ben trobat això de fer una oració a Santa Cua de Pansa, una santa apòcrifa, suposo que patrona de la memòria i dels records.
l´Autor
34 Relats
153 Comentaris
6810 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL