Cercador
Petons
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
Els petons que no s'han fet
s'amunteguen expectants a les finestres
de la cambra més ignota de l'esperit
buscant el rastre dels cossos
que el temps ha esborrat de la memòria,
però n'ha conservat l'olor i el tacte.
Intactes
Els petons que no s'han fet
brollen lentament com pus d'una llaga
deixalles remordides d'indiferència.
D'orgull, humils testimonis,
inútils i intricats subterfugis
de comprensió absurda i isarda.
Basarda
Els petons que no s'han fet
em dolen com les punxades
i van creixent amb els anys fent filigranes
com la punta de boixets,
que no es podrà desfer sense trencar-la.
Per acabar amb randes les emocions.
Petons
s'amunteguen expectants a les finestres
de la cambra més ignota de l'esperit
buscant el rastre dels cossos
que el temps ha esborrat de la memòria,
però n'ha conservat l'olor i el tacte.
Intactes
Els petons que no s'han fet
brollen lentament com pus d'una llaga
deixalles remordides d'indiferència.
D'orgull, humils testimonis,
inútils i intricats subterfugis
de comprensió absurda i isarda.
Basarda
Els petons que no s'han fet
em dolen com les punxades
i van creixent amb els anys fent filigranes
com la punta de boixets,
que no es podrà desfer sense trencar-la.
Per acabar amb randes les emocions.
Petons
Comentaris
-
Ritme i força[Ofensiu]SrGarcia | 01-03-2024
M'agrada molt el ritme i la força de les imatges
-
Penediment[Ofensiu]Rosa Gubau | 28-02-2024
Els petons que no s'han donat, queden presoners al cor. Un poema ple de sentiment i sensibilitat.
Preciós Ginebreda. Un plaer llegir-te.
Rosa. -
Petonejos. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-02-2024 | Valoració: 10
Un poema que m'ha fet pensar prou bé, perquè descrius l'acció dels "petons".
Sí, portes raó en descriure que els petons "que no s'han fet" punxen sense remei. Cal fer-los amb interés i amb emocions, si no per interés.
Enhorabona, Ginebreda.
Cordialment.
Una abraçada.
Perla de vellut
l´Autor
35 Relats
161 Comentaris
7339 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL