QUÈ FAS...?

El cor obert connecta i estima.
Bona reflexió, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Gràcies.
Bon cap de setmana i salutacions molt cordials,
.............

en el dir i en el fer. Que ben expressat, Rosa Gubau!
M'encanta!

Gràcies pels teus comentaris sempre tant bonics i sentits en el relat 'Captivat per la teva veu'. T'ho agraeixo de tot cor i ens seguim llegint!

Completament d'acord en comunicar i compartir el que sentim. Els sentiments aportan riquesa comunicativa.. Felicitats Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre amabilitat.
Salutacions molt cordials.

amb la declaració de llibertat que és aquest breu però bellíssim poema. Quantes vegades ni sentim el que fem, ni diem el que pensem, ni fem el que volem? La realitat s'imposa, però si no ens posem uns objectius d'allò més atractius, l'única cosa que assolirem serà una vida d'esclaus. Enhorabona, Rosa!

Ja sé que un poema no és una suma de parts que es pugui disseccionar arbitràriament, però quan dic que sóc un negat per la poesia ja sé què dic...

Els tres primers versos són preciosos, i no estic d'acord amb el diagnòstic de SrGarcia, que hi veu un cercle viciós: jo hi veig dialèctica. I si la paraula no t'agrada perquè el marxisme ja no està de moda, diguem'ho en termes informàtics: feedback o retroalimentació.

Els quatre últims també m'agraden. Potser ajustaria el dos versos del mig: obrir el cor ja és una hipèrbole pero la metàfora de l'àliga no m'acaba de fer el pes, perquè aquesta au ja té moltes connotacions imperials; potser una cigonya hi escauria més, però no em facis massa cas...

Un poema amb molta força que ens interpel·la davant l'actitud de conformisme i consumisme de la nostra societat. M'ha agradat!

Obro el me cor, sensible al que vaig vivint i sentint.
Sensible Relat, Rosa. Ple de tendresa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Bona Pasqua i una dolça abraçada.
..........

.

Aquest afegitó és el nom complet que hi tenia en els meus començaments a Relats en català. Castell-Ruf fa referència a unes escriptures antigues de la casa pairal de la meva besàvia on és detallava la possessió d'uns terrenys muntanyencs on hi havia restes del que havia estat un castell romànic, a més a més on també es conserven restes de construccions ibèriques.... Com sempre m'he sentit atret pels trobadors occitanocatalans he cregut adient recuperar aquest afegitó de caire trobadoresc....Però per a vosaltres continuaré essent en Nil de sempre... Bon dia tinguis....

moltíssimes gràcies per tots els vostres comentaris. Us ho agraeixo de tot cor.

Bon dia, Rosa Gubau:

Actuar en consonància d'acord amb el que sentim de vegades no és fàcil.
Tu ho aconsegueixes a través d'aquest poema i, a més, somrius a la vida. Enhorabona!

Una abraçada

Helena

No és gens fàcil aconseguir-ho... , almenys en les primeres etapes de la vida. Normalment ho comencem a fer en la darrera, quan hom està plenament consolidat com a personalitat humana i passa del que diran els altres. Un poema que encoratja a ésser un mateix i no deixar-se portar pel que diran els "altres". Un poema que fa de mandala de la llibertat a realitzar-se com a ésser humà sense interferència aliena.

No és gens fàcil aconseguir-ho... , almenys en les primeres etapes de la vida. Normalment ho comencem a fer en la darrera, quan hom està plenament consolidat com a personalitat humana i passa del que diran els altres. Un poema que encoratja a ésser un mateix i no deixar-se portar pel que diran els "altres". Un poema que fa de mandala de la llibertat a realitzar-se com a ésser humà sense interferència aliena.

T'he enviat un WhatsApp però la meva adreça email
Està al meu perfil

"Faig el que dic", Afirmació clau. Coherent. Important la COHERÈNCIA en les nostres accions i determinacions. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Bona setmana santa i Pasqua!!!!! Rosa.
Salutacions molt cordials.

Un ritme molt asolit i una declaració de principis amb imatges potents, com la de l'àliga, fan un poema magnífic.

"Faig el que dic, dic el que sento, sento el que faig"... me l'apunto!!!
Enginyós elogi de la coherència, un concepte en vies d'extinció.
Magnífic treball.

Una bona pregunta que penetra fins al teu cor. Senzilla i a la vegada amb un somric suau per a la llibertat. M'ha agradat com la planteges. Sí, s'ha de somriure al món.
Enhorabona, Rosa.

Gràcies per la teua bona opinió sobre el meu poema "En el centre del meu cor".
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Perla de vellut

Doncs si dius el que fas i fas el que dius, ets honesta, perquè aquesta és una de les definicions d'honestedat i protegir l'ànim és imprescindible en els temps que corren. El més complicat de tot és abraçar la llibertat. Perquè, saps on és?

Un cant a la vida, comença amb uns verbs en cercle viciós, però això és poesia, no assaig, i continua amb magnífiques imatges, trobo molt poderosa la de les ales de l'àliga.
Força, poder, vida, així és aquesta poesia.

Una síntesi perfecta. Llegit lentament, ajuda molt a fer una positiva reflexió.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Cant a la llibertat de fer, dir i sentir. Enhorabona!
Amb total cordialitat

Somriure a la vida i actuar en conseqüència. Ser i fer feliç.

Salutacions