Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

BARCELONA,

59 Relats, 385 Comentaris
54566 Lectures
Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.

Últims relats de EULALIA MOLINS ARAGALL

Últims comentaris de l'autor

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Hi he anat a parar al consell de l'àvia, que tot sigui dit, me'n alegro que no sigui la teva! Però en llegir-te m'he situat en uns anys llunyans, on sembla que la vida funcionava d'aquesta manera, pobres infeliços! tant pels enganyats com pels enganyadors, una feina dura haver de conviure "per diners i per aparença" amb una persona que et fa fàstic, que fins hi tot et pot fer por. Quan un relat m'agrada, mentre llegueixo ja veig l'escena on passa l'història, i en aquest cas, l'he plasmada en el meu cervell. Gràcies pel teu darrer comentari. Salutacions.

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-07-2010 | Valoració: 10

    Ara que sé que jugues a basquet, penso que el teu relat pot ser una història real, o bé també un somni, del que t'agradaria realment si poguessis, trobar-te amb aquest jugador tan alt, i que t'ensenyes els millors trucs per encistellar sempre. Tens moltaimaginació i ho saps relatar molt bé. Algun dia et veurem jugant al Palau Blaugrana? Jo desitjaria que així fos. Un petó!

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-07-2010 | Valoració: 10

    Es despren dolor a la carta, però també hi queda una mica de respecta envers el destinatari. Tan fet mal, però procures que no es veigi gaire clar. Estas alegre per la nova vida que has començat, però tens una tristesa interior per no haver pogut oblidar el passat, per que algú no t'ho deixa fer. Tocas un tema molt d'avui. Gràcies pel teu comentari, i moltes gràcies per tornar a escriure, ara no ho deixis, escriu tot el que pensis i tot el que sentis, sempre em tindràs apunt per llegir-t'he. Rep una forta abraçada.

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-07-2010 | Valoració: 10

    Com mes va, mes bé escrius. Quatre anys publicant a RC, i sembla que fos ahir!... No deixis mai de pintar ni de relatar!!! Un petonàs.

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 05-07-2010 | Valoració: 10

    També ets molt bon poeta. I pel que veig, la Guspira t'ha inspirat i molt. Això vol dir que l'estimes molt, moltissim. Jo t'entenc molt be, a casa tenim el Ninu i és la nostre joguina. Felicitats, Arnau, per saber escriure tan bé i per tenir la Guspira tan maca i "rodoneta".

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 27-06-2010 | Valoració: 10

    Un tema molt actual, penso que si l'escrius, potser t'ha tocat de viure-ho una miqueta proper. Ningu controla, ningú, sigui quina sigui l'edat, el que beu no controla i el que fuma tampoc... Pobre del qui pensa que si. Un tema molt trist, però que fa reflexionar!

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 27-06-2010 | Valoració: 10

    Per una celebració que no se sap ben bé si ha passat o bé età en la imaginació de l'escriptor. Pot ser que en una nit m'agica com és la de cap d'any, els monjos de Vall Salina facin aquest ritual.Segueix escrivint que segur que et llegirem!

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 27-06-2010 | Valoració: 10

    El color verd de les fulles te'l fa lligar amb tot el que dius, un poema curtet i molt senzill que sona molt bé. Gràcies també per llegir-me. Salutacions.

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 22-06-2010 | Valoració: 10

    En general no entenc la poesia, però m'agrada moltíssim llegir-la, per que me'n faig creus de la quantitat de coses que podeu dir i expresar en tants poquets versos. El retrat també és molt adient a l'escrit. Gràcies per llegir-me.

  • Un relat poetic, ple de sensualitat, una taqueta a la pell que ha fet gran el teu escric tal ment com si es tractes d'una piga com un mar. Gràcies també per llegir-me.

  • Es pot ser casta i compartir la vida amb una altra persona. Crec que l'infliència d'una mare que a fet "de pare i mare" a l´hora, pot ser devastadora, la força que adquireix una dòna quan agafa les "riendes" de la fàmilia no sempre son productives pels fills, poden marcar massa la vida, poden fins hi tot fer mal. El meu màrit és fill "pòstum" i ho hem viscut molt d'aprop, tot hi que també depent molt del caracter de la persona. Per sort a casa no ens ha marcat gaire, tot hi que sempre queda alguna pinzellada d'una vida diferent de quan hi ha pare i mare.

  • Un ja no es pot confiar ni dels amics, i penso que ni han prou d'aquests individus. Un relat divertit i a l'hora actual, mes aviat un relat d'avui i de sempre. Gràcies Montserrat per llegir tants relats meus. Ja veig que has lligat caps amb el lligam familiar que tenim amb el Joan Gausachs, la Núria Gau i el Uanra, tots tres escriptors de Relats en Català.

  • Moltes gràcies per tornar-me a llegir. Intueixo que la natura t'agrada força i a més has anat a parar en el indret mes adeqüat, el Berguedà té moltes sorpreses, jo moltes vegades m'ha semblat tornar a l'infantesa tot anant a buscar bolets, o bé a cercar el tió per Nadal, som uns privilegiats. Aviam si algun dia ens coneixem, jo també tinc forç feïna, treballo els disabtes i a més tinc cura dels pares que viuen sols i ja son grans, però d'alguna manero ho arreglarem! Una abraçada!!!

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-06-2010 | Valoració: 10

    M'ha semblat que per escriure aquest relat, t'has posat a dintre de la pell d'aquest "pobre" home, que tot li surt malament. Potser és una miqueta "dropo". La seva mare el coneix prou bé i això de "ja t'ho vaig dir" també ha fet que algun fill marxes de casa per no sentir-ho. Que vaigi molt be. Un petonàs!

  • EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Tinc molt de gust en coneixe't i també en llegir-t'he. Ja veig que aquest pelut que t'acompanya et fa molta companyia. El teu relat es molt divertit, i la canalla... ja ho son de trapelles, ja! Com has viscut la Patum? Jo des de casa amb el meu marit i mirant-la per tele Bega, sort que finalment l'imatge s'ha vist cada dia. Ara que ens em trobat aviam si ens veiem en directa. Salutacions.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: