T'estimo conjugant!

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

El Xavi estava bojament enamorat de la Maria.
Feia tant temps que li ho volia dir! Però no s'atrevia... Sempre que s'ho proposava, una cosa ho altra s'interferia en el seu camí.
Per regla general, la llengua era la seva pitjor enemiga. Perquè la Maria, davant d'una bona llengua, no hi veia, no hi sentia, perdia el món de vista, es perdia tota ella. De quina mena de noia s'havia enamorat?
Pobret Xavi! El seu amor era: "l'empollona" de la classe!
Bonica, rossa, primeta, amb unes ulleres que feien per al seu tarannà, molt callada, i perillosament intel·ligent!
Quan havien entrat a classe, el Xavi, portava de cap declarar-se a la Maria, però la maleïda assignatura de llengua no li ho va permetre.
Es va adonar que la Maria estava en el seu món; aquell món de lletres, de frases, de verbs, que li feien perdre el món de vista:
-Ni tan sols se n'ha adonat que sec al seu costat -deia per dintre, el pobre Xavi.
Ell, un estudiant mediocre, sense penes ni glòries, anava superant els cursos amb el mínim de nota exigida. No hi podia fer res, feia molts cursos que sabia que l'estudi no era el seu fort, i a casa li recordaven dia rere dia:
-Xavi, fill,quan t'hi posaràs d'una manera seriosa a estudiar? Vols dir que aquest Batxillerat l'acabaràs? Vols dir que no et faran fora de l'escola? Deus ser l'estudiant amb la nota més baixa!
Això li deia sempre la mare, que es queixava que a ella, de jove, si l'haguessin deixat estudiar, hauria fet una bona carrera, i que no es pensessin que, a hores d'ara, estaria a casa rentant i cuinant per aquella colla de desagraïts; perquè amb estudis, tindria una bona feina i guanyaria prou diners per mantenir una assistenta a casa tot el dia.
-Que en viuria de diferent, fill!
El Xavi intentava entendre la mare, i també el pare, que de tant en tant també li passava la tinta espessa, però ell, de moment, només tenia una fita, una fita ben marcada, declarar-se a la Maria, i si ella l'acceptava, estava segur de que els estudis li rutllarien d'allò més bé.
Va anar maquinant la manera de comunicar-se amb la xicota dels seus somnis, sabent que només ho podia fer mitjançant la llengua.
Després de llegir molt, de buscar i buscar en els llibres, va trobar la manera de comunicar-se amb la seva estimada, mitjançant un vers, que segur que hauria escrit un pobre poeta que també tenia dificultat en declarar-se a la seva xicota, i que deia així:
Jo t'estimo en present d'indicatiu
I perquè sigui un futur mèrit
T'estimaré en preterit, gerundi i subjuntiu!
Un cop escrit el vers en un pergamí, amb tinta xina, i amb la millor lletra de què era capaç, es va dirigir a l'escola, i al ben mig de la classe de llengua, va donar a la seva estimada, el preuat "paperot".
La Maria, en llegir-lo, el mirà de fit a fit, i li digué:
-Voldràs que esmorzem junts, a l'hora del pati?



Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    bruNa | 15-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, és preciós!

    ja he vist que m'has comentat S'atura el temps, gràcies!!

    un Petó.

    Bruna.

  • Què bonic l'amor adolescent![Ofensiu]
    Janna | 13-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!
    És molt bonic com expliques tot el que ell fa per poder comunicar-li el seu sentiment d'amor. El meu comentari és també per dir-te gràcies per els teus comentaris, i gràcies també per llegir els meus relates,ja que ets la primera persona que em comenta i m'ha fet molta il·lusió, com mai havia penjat a Internet res, no sabia si agradaria. Vull que el que escric agradin a la gent, però se que no és possible. No estàs equivocada amb el relat Gràcies a Tu no va dedicat a la meva mare, però si que va dedicat a una mare, la de la meva. Va dedicat a la meva àvia que és la que em va criar i la que em va ensenyar moltes coses. I el de Record vaig pensar molt en la història de uns familiars. M'ha agradat molt que els meus relats, poesies t'agradin i que per a tu el seu significat fos tant bonic com és el amor cap a una mare o cap a una persona. Moltes gràcies altre vegada.

  • ooohhh[Ofensiu]
    Mimi... | 05-03-2009

    m'ha gradat molt
    és preciós
    jo també vull expresar els meus sentimens a una persona, al xavi li a costat pero ho ha aconseguit, jo també intentare fer el possible per parlar-hi encra que em costi, aqeust text m'ha ajudat molt
    gracies
    un petó molt gran
    m'encanta com escrius

  • He volgut...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-02-2009

    passar per a felicitar-te, Eulàlia, que un ocellet m'ha explicat que avui era el teu sant.
    Una abraçada!

  • Entretingut...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-02-2009 | Valoració: 10

    i fresc, amb l'aire jovenil que caracteritza les vivències d'aquestes edats. Vaig seguint els teus relats, Eulàlia, i cada dia em sorprens més per la teva versatilitat, que et permet escriure de qualsevol tema i resoldre's tots bé.
    Una abraçada

  • Jovenil i rejovenodor.[Ofensiu]
    JOANPG | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat preciós d'ambient jovenil però que fà pensar en quan erem més joves i com les trampes innocents servien per aconseguir grans victòries.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Historieta d'argument juvenil [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-01-2009 | Valoració: 10

    tendre i enamoradís, amè i ben escrit, a més qui es el que de jove no ha perdut la xaveta per algú?. Tu has sabut portar un tema social, de comunicació i de timidesa, en aquest cas a l'escola, però també molt freqüent entre els adults.
    Gràcies per el teu comentari, ha estat un plaer llegir-te i ho seguiré fent.

    J. Lluís Cusidó

  • Elogi del plagi[Ofensiu]
    franz appa | 20-01-2009

    Perquè saber plagiar oportunament és un mèrit, i oferir el regal de la poesia no té necessàriament que passar per l'autoria (perdó pel ripi).
    Un conte molt juvenil, certament, que proporciona el plaer de l'art i la frescor.
    Salutacions,

    franz appa

  • El teu comentari és gairebé [Ofensiu]
    brins | 13-01-2009 | Valoració: 10

    un nou poema, però parlem del mateix. Tan sols cal que hi afegeixis LA IL.LUSIÓ que jo personifico amb el floc blanc de neu del penúltim vers.

    He llegit aquest relat teu i veig que presentes una situació bastant freqüent a l´escola o institut: la falta de comunicació a causa de la timidesa. M´ha agradat la forma d´explicar-lo, és àgil, sincera i amena. L´última frase, en especial, l´he trobat molt encertada. No cal continuar el relat... ja podem imaginar-nos què
    és el que contesta en Xavi.

    A veure si t´animes i envies aviat un nou relat!

    Una abraçada

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • SENSE TITOL[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 07-01-2009 | Valoració: 9

    s'entén que la nena també es volia declarar
    jijijii
    !!**
    JA QUE T'ESTIC ESCRIVINT,ET DIC QUE HE FET UN NOU RELAT, OK??
    ADEU

  • CONJUGANT...[Ofensiu]
    anforsa | 30-12-2008 | Valoració: 10

    La voluntat de vegades pot més que l'esplendidés de la sabiesa, Un esmorçar que devia ser profitós.Molt bon relat. Us felicito
    Soc nou i s'agraeix que un possi els seus ulls en un escrit meu.Us afegeixo i us llegiré.
    Tinc varis blocs i faig escapades des de fa uns dies. Ja ens veurem virtualment. Gràcies per l'acullida. Anton.

  • CONJUGANT...[Ofensiu]
    anforsa | 30-12-2008 | Valoració: 10

    La voluntat de vegades pot més que l'esplendidés de la sabiesa, Un esmorçar que devia ser profitós.Molt bon relat. Us felicito
    Soc nou i s'agraeix que un possi els seus ulls en un escrit meu.Us afegeixo i us llegiré.
    Tinc varis blocs i faig escapades des de fa uns dies. Ja ens veurem virtualment. Gràcies per l'acullida. Anton.

  • Quanta tendresa ![Ofensiu]
    assumpta pijuan | 04-12-2008

    M'ha semblat molt tendre ! i és que en aquestes edats encara no es pot demanar més ... `
    Gràcies pel teu comentari, m'ajuda a seguir endavant. Fins la propera !

  • Una bona manera d'aconseguir-ho[Ofensiu]
    Naiade | 02-12-2008 | Valoració: 10

    El noi, no seria gaire donat als estudis, però tenia una llestura especial per saber conquistar a la Maria emprant un vers tant a la manera d'ella, que de ben segur va ser la clau perquè acceptes.
    Un relat molt divertit. Els dones un toc d'humor que fa passar una bona estona.
    Et seguiré llegint.
    Una abraçada

  • Senzill [Ofensiu]
    M.Salles | 26-11-2008 | Valoració: 9

    però la senzillesa no treu mèrit, ans als contrari, jo la valoro. Potser hi ha massa "sermó de la mare" i estaria millor entretenir-se més en la recera de la manera de dir-li (una idea).
    I quina sort té la noia, perquè sovint les empollones no despertn grans "passions": fan por, en saben tant! No ens podem lliurar dels estareotips, oi?

  • Molt encertada[Ofensiu]
    Màndalf | 23-11-2008

    Finalment la decisió del Xavi. I valenta. Es mereix una bona oportunitat. Els versos conjugats, un bon recurs i molt originals.
    Molt simpàtic el relat i fàcil de llegir, et queda un somriure als llavis i això sempre s'agraeix.
    Encara que la Maria, si li agrada tant la llengua, hagués pogut contestar:
    - Anhelaràs que prenguem un àpat conjuntament, a l'hora del descans escolar?
    Ep, és broma, eh! Que l'acabament està molt bé.

    Salut
    M

  • Molta tendresa[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-11-2008

    El final és relament bonic. I he trobat que la declaració d'amor és del tot original. Com oblidem l'enorme importància d'aquests fets al món dels infants i joves. Molt bé.

  • Molta tendresa[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-11-2008

    El final és relament bonic. I he trobat que la declaració d'amor és del tot original. Com oblidem l'enorme importància d'aquests fets al món dels infants i joves. Molt bé.

  • Ves per on![Ofensiu]
    Josoc | 19-11-2008

    Tant que valoro la llengua i mai se m'havia ocorregut aquesta possible utilització. Un mèrit més per adjudicar-li. A ella també l'estimem, els relataires, amb tots els temps: verbals i temporals.

  • lady_belen | 14-11-2008

    hoola! gracies per llegir-me.. jeje
    la veritat es que com sé que ell sempre llig lo que escric..doncs sabrà que va per ell perque som una mica més que amics (:
    i vuic que s'adone lo que significa per a mi..
    un petonet LL'

  • Que bonic![Ofensiu]
    Sariona | 13-11-2008 | Valoració: 9

    Gràcies pel teu comentari.

    Aquesta història és preciosa, el que s'és capaç de fer per amor, de buscar i rebuscar la manera de dir-li a algú que l'estimem... m'ha agradat molt.

    Et seguiré llegint!

  • Quin gran relat![Ofensiu]
    RFS1984 | 11-11-2008 | Valoració: 10

    El més original és el toc final dels versos conjugadors.

    Deixa'm dir-te que m'he sentit, en certa mesura, identificat amb el Xavi. Jo, al seu moment, també estimava a l'empollona de la classe, seia al seu darrere i no tenia collons per a soltar-li a la cara el que sentia. I em vaig refugiar als versos. Així començà la meua afecció per la poesia. Això sí el Xavi fou més valent -de bon tros- que servidor aleshores.

    Et seguiré de prop crack!

  • Estimar conjugant...[Ofensiu]
    SweetInnocence | 11-11-2008

    M´has alegrat el dia amb el teu relat, tan fresc, i amb aquest toc de tendresa que té el fet de declarar-se a aquesta edat, i a més a més d´aquesta manera....

    SweetInnocence.

  • EM PERMETS QUE EL LLEGEIXI A CLASSE?[Ofensiu]
    nuriagau | 02-11-2008 | Valoració: 10

    Fa mesos que llegeixo i rellegeixo relats de RC. Dels teus me n'he llegit uns quants i m'han agradat.

    Avui m'he decidit a començar a comentar-te'ls i he escollit aquest. Em sembla un relat simpàtic i original i podria ser engrescador per als meus alumnes quan comencem el temut tema dels VERBS. Em permets que el llegeixi a classe?

    Tot i així, cal dir que la Maria i el Xavi tenen un repte molt difícil com a parella: no comparteixen el gust per la llengua.

    Et seguiré llegint i comentant.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Queca | 28-10-2008 | Valoració: 10

    que tens un gran cor, un gran talent, i una gran sort. Fas que escriure sembli fàcil, i transmetre sentiments la cosa més senzilla del món, però costa, i el cert és que tu ho fas com ningú.

    Una fort abraçada.

  • hola (:[Ofensiu]
    lady_belen | 28-10-2008 | Valoració: 9

    holaa! veig que has escritp molt jeej i he llegit alguns i són molt bons de debò.. gràcies per passar-te i donar-me la benvinguda (: jo també seguiré passant-me a llegir lo que escriguis sempre que pugui un petó,,fins aviat!

  • Un relat molt bonic.[Ofensiu]
    Alberich | 28-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat amb un final sorprenent.
    Quina bona idea declarar-se conjugant el verb estimar !.
    Enhorabona.
    Ramon

  • Gracies pel comentari Eulalia![Ofensiu]
    entortilligat | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Jo et poso un "10"
    Tu em poses un "10"
    Ell ens posen un "?"

    Nosaltres ens posem un "10"
    Vosaltres us poseu un "?¿"
    Ells ens posen un "?¿?¿?¿?¿?¿?¿?"

    Doncs, es una bona idea parlar conjugant, MOLT BONA!. Sempre he odiat la gramàtica i potser seria la manera d'aprendre-la.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

380 Comentaris

74930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.