com per fiar-se dels amics . . .

Les dones exiten al Pere encara que siguin monges de clausura.
Més d'una vegada ho ha lamentat, doncs, l'evidència incontrolada l'ha posat en més d'una situació compromesa. L'ambient del treball no ajuda, fà de cambrer per pagar-se els estudis. Treballa en un restaurant de la costa i com van les noies vestides, més ben dit, desvestides. Uf ...!!!.

Li han respòs a un currículum en que sol.licitava entrar a una cadena de muntatge, feina més rutinària però també més tranquila i més ben pagada.

Plegant del restaurant es reuneix amb els companys i van a la discoteca. Allà hi ha la Clara, una noia extraordinàriament atractiva que el trasbalsa en gran manera. Sab que es lliberal pel que fa al tema sexual peró, es selectiva, no s'en va amb qualsevol. Ell la desitja, més, no s'atreveix a demanar-li per sortir, tem una negativa. Fins que decidint-se, li parla i sorprès veu que ella mostra interès. Queden per trobar-se al vespre, desprès de l'entrevista pel lloc de treball i anar tots dos al cinema.

Comenta amb el seu amic Joan, que tem que el "problemet" que pateix el faci quedar malament si qui l'entrevista és una dona. L'amic que estudia farmàcia li recomana un producte que el deixarà aplacat i li garanteix que li durarà només el temps suficient per poder, desprès, sortir amb la Clara i gaudir de la trobada.

a l'endemà . . .

- Maleït sies. Qué em vas donar carallot!!!

- Qué passa, que no et va anar bé?

- Bé?, bé?, i tant que va anar bé, l'entrevista bé. Desprès a més de quedar-me inservible de tant fluixa, em va venir una pixera de nassos. Ella va quedar convençuda de que pateixo prostatitis!!!.

("l'amic" Joan es felicita interiorment per la facilitat amb que s'ha deslliurat de la competència)