Mel, però de què?

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

MEL, PERÒ DE QUÈ?

La Maria, com cada tarda, entra a comprar a la botiga del poble, passeja tranquil·lament amunt i avall, ressegueix tots els passadissos, agafa una cosa d'aquí, una altra cosa d'allà, això s'ho mira, allò altre no li agrada... passa una bona estona fent la compra.
De cop i volta, es planta davant de la postada on hi ha els pots de mel, i comença a llegir en beu alta: - Mel de mil flors; mel de taronger; mel de romaní; mel d'eucaliptus; mel d'acàcia; mel d'espígol; mel de farigola; mel de marduix ; mel de castanyer; mel de colza, mel de cotoner... es tomba cap el taulell i li pregunta a la dependenta: - Escolta nena, les abelles que fan aquesta mel, son de granja o volen lliurement?
- No ho sé, Maria, perquè m'ho dius?
- Es perquè em sembla que les abelles volen de flor en flor, i van pol·linitzant totes les plantes en general, i en llegir tots aquests tipus de mel em bé una pregunta al cap: Com saben les abelles d'equina flor han de menjar per fer el tipus de mel que ha d'embassar-se a cada pot? Com saben les empreses empacadores quina mel ha fabricat cada abella per poder-la nominar a les etiquetes? Oi que es ben curiós això que et dic?
La dependenta diu: Ostres Maria, que n'ets d'observadora, jo en això no m'hi havia fixat mai! Ara reflexionant, crec que et puc aconsellar la mel de mil flors, suposo que es la més natural i la que de veritat fabriquen les abelles.
- Ja ho crec que sí! Si vull eucaliptus em faré una infusió, tanmateix faré amb el romaní, l'acàcia, l'espígol, la farigola i el marduix; si em bé de gust la taronja me'n faré un suc, i de les altres mels que no conec potser ni les tastaré, això sí, per a cada infusió que em prengui i per a cada suc de taronja, hi posaré una bona cullerada de mel de mil flors, oi que pinta bé?
- Així Maria et poso un pot de mel, però mel de què?
- Mel natural, nena, de la que fan les abelles, el gustet ja li posaré jo!
FI

Comentaris

  • adria88 | 05-03-2011

    Hola,

    Vaig llegir fa temps un llibre meravellós anomenat "La vida de las abejas" on un dels primers investigadors a estudiar la societat de les abelles en deixifra els misteris: parla del seu comportament i el seu llengüatge.

    Les abelles es comuniquen unes a altres on es troben les flors ( en quina direcció). A més quan una abella bé carregada de nèctar totes l'ensumen. A partir d'aquí les abelles es guien per 1. la direcció en que la companya diu que es troben les flors, 2. la informació olfactiva i , quan ja les han localitzat una primera vegada, 3. el color.

    És una adaptació que tenen pel que quan floreix un tipus de flor i les abelles que estaven buscant necter a l'atzar comproven que hi ha un tipus de flor carregat de nèctar, totes les abelles es dirigeixen a buscar aquell tipus de flors, sense entretenir-se a mirar altres flors de diferents colors i olor que segurament seran velles i tenen menys probabilitats d'estar plenes.

    Si els ruscs estan en una zona on dominen aqusetse flors en el moment que floreixen és fàcil que facil mels majoritariament d'un sol tipus de flors.
    A més, no n'estic segur, però potser es pot induir a les abelles que vagin per a aquestes flors, potser posant-en el perfum al rusc, o flors artificials del mateix color i plenes d'aigua ensucrada a l'etnrada del rusc... qui sap.

  • Eulàlia, etc molt observadora[Ofensiu]
    nuriagau | 06-04-2009 | Valoració: 10

    Jo no havia pensat mai en això, per aquesta raó, el relat m'ha cridat l'atenció.

    És un relat ben original i ocurrent, escrit per una autora observadora i reflexiva.

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • ZZZ!!!ZZZ!!!ZZZZZZZZZZZ...[Ofensiu]
    Naiade | 27-10-2008 | Valoració: 10

    Una pregunta que m'he fet moltes vegades
    Has aconseguit fer un relat divertit, senzill i original.
    Endavant Eulàlia segueix així.

    Una abraçada

  • PA TORRAT AMB MEL.[Ofensiu]
    jos monts | 16-09-2008

    Mel, però de què?. Mel de mil flors?; també és dolça, la millor la de romaní.

    De totes les contrades del país és troba mel acceptable, la millor i més terapèutica, la del Bergada, bones aigües, flors saludables en las seves muntanyes, clima acceptable.

    Un deu per les abellés. !No et sembla?.

    - També algunes de las cases envasadores, per art de màgia de un quilo en poden fer .... .-

  • Quanta raó tens![Ofensiu]
    JOANPG | 13-09-2008 | Valoració: 10

    Avui en dia els envasadors o fabricants, en general els que ens ofereixen menjars, ja no saben que inventar per vendre, per guanyar quota de mercat. Mentre estudiava, ja fa molts anys i en la lengua imperial, vem visitar una fábrica de llet. Vem seguir-ne tot el procés, des de que entravan les cubes amb la llet de tota la setmana de diferents granges, fins que sortien els pruductes acavats i llestos per distribuir al mercat.
    Vem fer uns estudis privats i per les dades que ens van donar, va resultar que de cada litre de llet que entrava en sortien un de sencera, un de semi descremada, un de descremada del tot i cinc flams,d'ou i tres yougrts naturals, tres amb gustos i tres amb trossos de fruites.
    Com s'ho feien? Misteri, com el de les abelles amb un xip per que vagin a libar a la flor corresponent a la seva categoria.
    Perdona la ironia. El teu poema m'ha agradat i és una prova de que quatre paraules ben escrites fan la felicitat lectora de molts de nosaltres.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Genial![Ofensiu]
    annah | 10-09-2008 | Valoració: 10

    He gaudit molt del teu relat!
    I, estic totalment d'acord amb tu! Cal ser natural, i si volem algun gustet més, ja li posarem.

    Una abraçada!

  • la bona mel...[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-09-2008 | Valoració: 10

    Les pobres abelles, malaltes com estan
    i amb una feinada per trobar flors amb la sequera!

    malgrat tot , els ruscos son situats en zones de predomini d' una planta, arbre o flor.

    Cal desconfiar de les molt líquides , doncs sovint s' afegeixen altres greixos...
    la bona, crec que caldria tallar-la amb ganivet .

    Gràcies

    Avet

  • Dolça mel[Ofensiu]
    surina | 02-09-2008

    Jo he pensat moltes vegades en aquest tema i
    m'he imaginat un camp ple de castanys i les cajes de la mel allà, al costat i que les abelles no han d'anar més lluny a buscar les flors perquè les tenen a l'abast. La veritat és que n'he tastat de moltes menes i la que més m'agrada és la de castanyer.
    Una abraçada Eulalia i que la vida et sigui dolça dolça...

  • Sí, naturalitat![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 28-07-2008 | Valoració: 10


    Jo crec, com molt bé tu dius, que les coses, totes, han de ser naturals i no amb conservants ni coses extranyes.
    Et felicito pel relat, que m'ha agradat molt i et dono les gràcies pel teu cometari.

    Un salut d'ullsblaus1.

  • Si, tot plegat...[Ofensiu]
    pinter | 24-07-2008 | Valoració: 8

    ...és una mica angoixant (el meu poema) però és així, o així és com ho penso, m'ho imagino.

    Moltes gràcies per la visita, pel comentari i per la puntuació. Espero t'hagi agradat el meu poema.

    Per aquí estem, tafanejant en aquesta meravellosa web.

    Una salutació!

  • qualsevol mel [Ofensiu]
    Avet_blau | 22-07-2008

    Es fa dificil adulterar la mel,
    i mes encara treure'n el gust,
    aliment basic en decadencia, per la degradació del medi i per influencies economicistes.

    Malgrat tot, com medicament que es, caldria receptar-lo, i acostumar a la mainada a menjar-la en els esmorzars, substitutint
    a les horribles mantegues carregades de colors i colorants ...

  • Després d'uns quants dies de desconnexió...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-07-2008 | Valoració: 10

    ... Torno per retrobar-me amb la llamineria dels teus textos, Eulàlia! Això ja ho deia el meu pare, però no pas amb un relat, és clar! Vull la mel amb gust del que sigui. A casa n'hem produït tota la vida, el que passa és que ja fa uns quants anys que de mel poca. Hi ha contribuït la sequera, és clar, perquè si no hi ha flors, no hi ha mel. I obsta dir-ho: flors de tota mena, sí senyora! Trobo curiós que la gent no s'hi fixi més, amb això. Potser a mi ja em sembla una cosa natural, pel fet que el meu pare té uns quants eixams i donar per suposat que sempre van de flor en flor, però el cas és aquest: la mel de gustos està servida i sembla que té molt bona sortida. Jo, tanmateix, faig com la Maria del relat: em quedo la de mil flors. I si pot ser de la de casa, millor!

    Gràcies per enllaminir-nos els relats amb reflexions ben quotidianes sobre temes que la pressa, la feina i els horaris no ens permeten fer! I gràcies també per tots els teus comentaris!

    Salut i lletres!!!

    Vicenç

  • bueno....[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 09-07-2008 | Valoració: 9

    Tens molta imaginació XD ,
    però es una mica estrany que la noia li digués a la dependenta nena si les nenes petites no poden portar cap tenda i també que això de la mel de mentida no ecsisteix perquè els venedors de la mel abans de taparla la proven a veure de quina planta la han tret això és lo que almenys jo crec que fan, no??
    bueno a estat igualment molt bé,
    ...
    ...
    ...
    mmm...
    pos resumint l'únic que volia era dirte que he posat un relat nou i que et pasis plis!
    dew

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

386 Comentaris

64467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.