Ora pro nobis . . .

Molt divertit, menys mal que nostre senyor sap el que es fa!!!

Molt divertit, menys mal que nostre senyor sap el que es fa!!!

Hola;

Ja saps , l'advocació , SANT , SANTA, VERGE

l'estil , romànic, gòtic ,....

I alguna dada com , accessibilitsat, estat de conservació, possibilitat de visitar-la ,.....

El món està ple de 'torrats' - jo en sóc un - que agrairien aquesta informació.


Com va el genoll ?

Ai... aquest escolanet... En què devia estar pensant..?

Boníssim relat, Montserrat! L'has escrit amb la gràcia i el bon humor que et caracteritza.

Tens un estil propi que m'encanta!

Una abraçada,

Pilar

Tinc molt de gust en coneixe't i també en llegir-t'he. Ja veig que aquest pelut que t'acompanya et fa molta companyia. El teu relat es molt divertit, i la canalla... ja ho son de trapelles, ja! Com has viscut la Patum? Jo des de casa amb el meu marit i mirant-la per tele Bega, sort que finalment l'imatge s'ha vist cada dia. Ara que ens em trobat aviam si ens veiem en directa. Salutacions.

Benvolguda amiga Montserrat:

Tens la capacitat de, en molt poc espai, desgranar una història excel·lent, irònica, realista, anecdòtica, costumista i molt saborosa.

Però, a més, deixes espai obert a la imaginació, a continuar la història en la ment, a imaginar les reaccions dels altres personatges que no són nomenats, i això és molt difícil...
De vegades, és més difícil saber posar el punt i final que el prefaci.

Enhorabona!

Una abraçada,
Toni.

Molt bo, Montserrat. Punyent i desenfadat.

ja pots deixar anar els teus personatges, que vagin sols, saben espavilar-se. Continua escrivint, queden molts fulls en blanc.
avant

m'encanta poder llegir històries viscudes, de temps tant diferents dels d'ara i a més amb el teu toc d'humor... et felicito Montserrat

una abraçadota
joan