és covardia o conseqüències d'una educació castradora ?

Un relat de: montserrat tafalla rigol

Sense pare des d'els deu anys, ha viscut sempre a la isolada masia, sota l'estricte control d'una mare molt severa. Ja fa dues setmanes que aquesta és morta, al cel sigui. Ara viu tota sola, no té amigues, ni tal sols coneguts a part del capellà del poble. Si per ella fòs s'hauria reclòs en un convent. El mossén la convenç per que baixi al poble i li faci de majordoma.

Ara … oh! ara ha conegut al Martí, un home de quaranta anys com ella que la festeja. Ella se sent afalagada. És un home molt net. El mossén li ha dit que és molt treballador, que té masia pròpia i també que va haver de cuidar als pares. Aquest fet li sembla un bon senyal.

Encara que no és massa religiós, a ella li sembla bona persona, aixís que ja s'en ocuparà de fer-lo anar pel bon camí quan s'hagin casat. Es nota que és llegit perqué li diu coses molt boniques i aixó només les pot dir algú que no sigui analfabet com ho és ella. Sovint ell li tira pedretes a la finestreta de la cuina a primera hora del matí, quan sab que està preparant l'esmorzar del mossén. Ella avergonyida li diu que s'en vagi. Que dirà la gent !.

Aquesta nit, molt cansada, abans de dormir-se, deixa que els seus pensaments volin lliurament. Es veu a sí mateixa casada amb el Martí. Se l'imagina satisfet gaudin d'els seus guisats. Anant tots dos cap a misa, tots dos ben mudats.

La mare mai la va deixar vaixar al poble sola i mai ha vist com és la festa major. De lluny veia els focs artificials des de la masia. Aviat hi podrà anar a veure'ls, de bracet amb el seu marit.

Un detall la incomoda i no enten perqué. Són les derreres paraules dites pel Martí abans de despedir-se: … "i altres qualitats tens, ocultes, que anirem descobrin tots dos sense presses".

Es desperta al matí, amarada de suor. Ha tingut un somni inquietant. Pessigolles enjugaçades encara corren pel seu baix ventre. Es desvella de cop, s'aclareixen els seus pensaments alterats. S'aixeca d'un salt i va a la cuina on amb l'aigua freda es renta la cara. Ara ho veu tot clar, que tonta ha sigut. Com n'ha estat de cega!!!

Corre cap a la cambra, busca el vell cilici de la mare, l'arrepegla d'una revolada i torna a la cuina. Es palplanta davant la finestra amb gest decidit. Al mateix moment en que una altre pedreta dringa contra els vidres tanca els finestrons i a les fosques es posa el cilici ben apretat.

MAI CAP HOME L'APARTARÀ DEL CAMÍ VERS LA SANTEDAT!!!

Comentaris

  • Quin relat més trist i fosc![Ofensiu]
    Josoc | 27-07-2011

    és una bona mostra d' una vida sense el calor de l'amor ni una espurna de trascendència.
    Gràcies per recordar-te mi, et seguiré llegint amb interèa, no paris!

  • Hola Montserrat[Ofensiu]

    Feia temps que no llegia els teus relats. Ho sento –la feina m’aclapara. Quan he vist el teu comentari m’he dit “d’avui no passa” i aquí sóc.
    Aquest darrer relat teu mostra molt bé una manera de pensar que de segur va existir no fa pas gaire. Avui en dia sembla impossible que una educació tan carca porti a la protagonista a aquest extrem. De fet, la protagonista em fa llàstima, perquè no és altra cosa que una víctima de l’educació que he esmentat. Quin rentat de cervell que té!

  • Passat proper[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-02-2011

    El teu relat, Montserrat, demostra les conseqüències d’una forma de pensar i d’actuar que de segur va ser predominant durant molt de temps en molts llocs de la nostra geografia, en un passat proper.
    Per sort per a tots nosaltres, algunes d’aquestes maneres de pensar que en el seu moment van imperar, a poc a poc van desapareixent o essent substituïdes per altres més assenyades, més raonables podríem dir. Però és clar, també es pot parlar de noves modes absurdes o tendències innovadores però negatives...

    M’ha alegrat molt rebre els teus comentaris! Espero que seguirem en contacte, oi? Fins aviat, doncs!

    T’envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    T. Cargol | 14-02-2011

    Ja és hora d'anar fent algun relat addicional,...

  • he llegit[Ofensiu]
    Fidel Català | 13-02-2011 | Valoració: 9

    alguns relats teus, i no entenc perquè no has seguit escrivint.
    Ens deies adéu per uns dies, i ja fa mesos. De fet, jo vinc de tant en tant i fa més temps que tu que no escric res a relats, però de tant en tant em deixo caure per llegir bons relats. Els teus estan força bé. Torna aviat.

  • GRÀCIES MONTSERRAT GUAPA...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-07-2010

    pels teus comentaris i el teu contacte... jo també estaré ara un temps desconnectat...
    que provi l'estiu i fins aviat
    joan

  • un relat agredolç...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-07-2010 | Valoració: 10

    i amb un final molt colpidor...

    Ah montserrat aprofito per recomanar-te un relat que vaig escriure sobre la meva gosseta i jo tot pensant en un relat teu que vaig llegir... per això te'l dedico al títol, espero que t'agradi...

    Avui la gosseta m'ha tret a passejar

    una abraçada a la marinera de de mataró
    joande

  • Està clar Montserrat[Ofensiu]
    llacuna | 06-07-2010 | Valoració: 10

    que les dones duem el pecat ben endins i que tot ho volem molt ben lligant perquè ja ens fan moure en un món insegur com per no demanar una seguretat afectiva, però la seguretat no existeix, ni fent guisats, ni fent que ningú vagi pel bon camí, cal que desfem l'educació rebuda i que siguem autònomes i lliure i si un dia en comptes del cilici, no l'havia sentit mai, ens ve de gust una altra experiència, la prenem i llestos, sense perdre el cap es clar, i sense pensar que serem menys que ningú, nosaltres i les nostres experiències ho som tot, a base de pràctica caminarem, a casa tancades no ens en sortirem. Salut i endavant!

    Llacuna

  • l'època en que es situa el relat[Ofensiu]

    em preguntes "Josoc" a quina época sitúo el relat, doncs no gaire llunyana, per més que sembli imversemblant es donen cassos d'aïllament i desconeixement dels costums socials.

    Jo sitúo aquest relat cap els anys 60, peró, és vàlid per l'època actual. Pensa que la mare la té dominada i controlada fins a l'extrem que mai a baixat (als 40 anys!!!) sola al poble.

  • Tan interessant i ben escrit com sempre, però...[Ofensiu]
    Josoc | 05-07-2010

    De quina època figura que parla aquesta història? Quin contrast amb molts dels costums que imperen avui en dia. És ben bé la llei del pèndul!

  • enhorabona, [Ofensiu]
    panxample | 29-06-2010

    per aquest relat. no sé , si covardia o conseqüència, però, només de pensar amb el cilici, diria que estreta de mires
    Felicitats lo del cilici em fa somriure.
    Avant pit i amuntttt
    .

  • Una bona història[Ofensiu]
    nuriagau | 22-06-2010

    Ens has relatat una bona història. Això no vol dir que comparteixi el parer de la protagonista, sinó que has sabut plantejar una situació creïble i un desenllaç, malauradament, versemblant.

    Enhorabona, Montserrat!

  • LLÀSTIMA[Ofensiu]

    Es pot ser casta i compartir la vida amb una altra persona. Crec que l'infliència d'una mare que a fet "de pare i mare" a l´hora, pot ser devastadora, la força que adquireix una dòna quan agafa les "riendes" de la fàmilia no sempre son productives pels fills, poden marcar massa la vida, poden fins hi tot fer mal. El meu màrit és fill "pòstum" i ho hem viscut molt d'aprop, tot hi que també depent molt del caracter de la persona. Per sort a casa no ens ha marcat gaire, tot hi que sempre queda alguna pinzellada d'una vida diferent de quan hi ha pare i mare.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de montserrat tafalla rigol

montserrat tafalla rigol

23 Relats

147 Comentaris

36806 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
soc una persona normal, no em pregunteu que és la normalitat, no sabria respondre
Vaig anar a l'escola fins als 12 anys, desprès m'he hagut d'espabilar sola.

el meu correu és mtafallarigol@gmail.com

aviso a qui tingui el mal pensament d'escriure'm: soc molt irregular en les estades davant l'ordinador. Quan m'agafa el rampell, el tapo amb un crespó negre durant uns quant dies i m'oxigeno passejant amb la gosseta pel Berguedà.

A qui em llegeixi li demano que no em valori.