LA CARRERA

Un relat de: EULALIA MOLINS ARAGALL

LA CARRERA
Entrava la primavera amb molta força. El sol començava a escalfar. La vegetació despertava de la seva hibernació. Els nostres esperits joves tenien ganes d'esbarjo, ganes d'airejar-se, ganes de sortir.
Amb tota la colla, vàrem decidir anar al Montseny. Volíem trepitjar la muntanya; volíem caminar una mica; en definitiva el que volíem era poder estar tots junts, passar el dia plegats, i dinar en algun restaurant de la zona.
Ho vàrem fer tot: caminar, fer fotos, jeure al damunt de l'herba fresca acabada de néixer que ens portava aquella primavera i, finalment, vàrem dinar al primer restaurant que ens venia de pas. Al primer que, en preguntar si hi cabríem, ens varen dir que sí. Tots plegats teníem prou gana!
Cadascú de nosaltres va demanar el que li venia més de gust, però tots vàrem començar per una amanida o bé un entremès, i vàrem seguir amb un assortit de carns a la brasa, acompanyades de llesques de pa torrat amb tomàquet i allioli.
Tots vàrem prendre postres; aquí s'hi podia veure la varietat dels gustos, perquè la taula va quedar plena de gelats, crema catalana, flam i pastissos de tots colors. Vàrem prendre cafè, i algun de més atrevit, fins i tot, va demanar una copeta de licor.
Quan vàrem donar el dinar per acabat, vàrem demanar el compte. Un dels companys va agafar la nota i va repartir el seu import entre tots els comensals. A l'hora de la veritat, ningú no portava prou diners per pagar la minuta!...
Un eixerit de la colla va cridar el cambrer:
-Hem decidit a fer una carrera amb els cotxes pel circuit que tenen al voltant del restaurant, qui perdi pagarà el compte.
Al cambrer no li va semblar gens malament. Va sortir al carrer amb tots nosaltres, ens va ajudar a alinear tots els vehicles d'una manera que ningú tingués avantatge, i amb el drap que portava penjat en un braç, ens va donar la sortida.
Quan portàvem cent metres de carrera el cotxe, que anava al cap de la cursa, va agafar una sortida d'un camí de carro i tots els vehicles el vàrem seguir.
Al cap de cinc anys, vaig anar a dinar al restaurant amb la meva dona i la canalla, i en trobar-me amb el mateix cambrer, li vaig explicar la nostra malifeta.
L'home em va dir:
-Saps el que més es va fer emprenyar? És que jo mateix us vaig donar la sortida!
FI.

Comentaris

  • Ondi quina mala passada [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 02-07-2009 | Valoració: 10

    per el bonatxó del cambrer, i per vosaltres quina jugadeta de joventut . He passat un ratet divertit llegint el relat y alhora he recordat alguna anècdota de la meva joventut.
    Gracies per el teu comentari

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Ai aquesta joventut!!!![Ofensiu]
    Naiade | 06-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat divertit i ple de frescor, on descrius un dia al meu estimat Montseny i em fas venir enyorança. Una bona entremaliadura sens dubte. I el cambrer? Mira que ni han de crèduls, i bona fe !!!
    M'has fet passar una bona estona

    Una forta abraçada Eulàlia

  • Tal i com tu dius...[Ofensiu]
    brins | 05-03-2009 | Valoració: 10

    es tracta d´una malifeta de persona jove...però amb bona fe.

    Una abraçada

  • A corre-cuita[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-03-2009 | Valoració: 10

    Quina alegria m'has donat, Eulàlia, tornant a publicar! Feia temps que no trobava títols nous en arribar-me al teu espai... i ara, de cop, tres novetats a l'hora: quin goig que fan!
    Avui et comento aquesta CARRERA i un altre dia tornaré a llegir les altres dues.

    Tal com tu dius, la història és plena de joventut, i exempta de mala fe... Pel que dius, ni el propi cambrer va dubtar en acceptar que sortissin del local a correc-cuita i sense pagar: avui en dia, tots escarmentats i recelosos després de tantes notícies i rumors, no crec que ningú pogués fer res semblant.

    Bé, ara vaig a "picotejar" alguna cosa, que llegint la teva "sucosa" descripció del menjar, m'ha agafat ganaaa!

    T'envio u na abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Si fem una ullada...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-03-2009 | Valoració: 10

    cap enrera, crec que tots tenim anècdotes d'aquestes, de quan no temiem gaire les conseqüències i ens bellugavem per impulsos. Sort que el cambrer s'ho va prendre amb força humor i ves a saber si ja intuia el que passaria però va fer us de la comprensió.
    Una abraçada

  • Un sensepa[Ofensiu]
    nuriagau | 03-03-2009 | Valoració: 10

    Dins d'aquest relat he identificat el teu nanorelat del Nanorepte 146:"SENSEPA", sense pagar.

    Ai, els joves! Quan s'ajunten uns quants... Realment és una broma de joves que se n'aprofiten d'un cambrer babau. Un cambrer ingenu i amb un gran sentit de l'humor.

    Felicitats per aquesta història tan original i divertida!

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de EULALIA MOLINS ARAGALL

EULALIA MOLINS ARAGALL

59 Relats

386 Comentaris

64370 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
NASCUDA A BARCELONA L'ANY 1.957, ACTUALMENT RESIDENT AL BERGUEDÀ, DES DE L'ANY 2005 HE COMENÇAT A GAUDIR D'INTERNET, EN SOC AUTODIDACTA, ENCARA QUE LI DEC MOLT APRENENTATGE AL JOVENT DE CASA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "LA FALDA DE LA IAIA PEPA" EN EL LLIBRE "RETRAT DE DONES" DEL PRIMER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONES, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT, "AVUI SOPAREM A CASA" EN EL LLIBRE "ASSAIG GENERAL" DEL TERCER CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIÓ DEL RELAT "QUATRE CARTES A VIDA O MORT" EN EL LLIBRE "INSTINT DE MARE" DEL CINQUÈ CONCURS LITERARI DE L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL SOLSONÉS, PER EDITORIAL GRATA LECTURA. PUBLICACIONS ESPORÀDIQUES DE RELATS EN EL QINZENAL, BERGUEDÀ ACTUAL.