El consell de l'àvia

*-Nena, si un dia penses a casar-te, fes-ho amb un home ric.

L'àvia era d'aquelles dones que transmeten la sensació de saber què cal fer en cada moment. No recordo quants anys feia que, de tant en tant, m'anava deixant anar aquell consell. Fins que un dia, possiblement quan es va adonar que començava a mirar-me els nois, va anar més enllà. Recordo que era una tarda tèbia de primavera. Jo seia a un tamboret baix tocant el finestral i l'àvia, des de la seva cadira, em raspallava amb parsimònia els cabells que finalment lligaria per formar una cua.

-Nena, si un dia penses a casar-te, fes-ho amb un home ric. Un senyor d'edat, d'aquells que es pensen que la vida ja els hi ha ensenyat tot el que havien de saber, i que mai no admetrien que una dona jove i atractiva els pogués convertir en uns calçasses.

Llavors, va alentir les anades i tornades del raspall, com si li calgués concentració per dir el que seguiria.

-Caldrà que actuïs com si fossis una actriu. I de les bones! L'única diferència és que no seràs dalt d'un escenari. D'altra banda, tindràs l'avantatge que només hauràs de representar un parell de papers. Al començament, hauràs de ser condescendent i fer-li creure que és l'únic astre que brilla en el teu univers. Sobretot, mostra-li aquella devoció amorosa que el farà sentir-se exclusiu. I per això necessitaràs molta astúcia!

En aquest punt, l'àvia va aturar la mà i va fer girar el tamboret perquè pogués mirar-li el rostre. No sé si era per la meva posició, més baixa que la seva, o el posat decidit que tant m'impressionava, però el cas és que sentia com el cos se m'encongia sota la mirada d'aquells ulls negres i brillants.

-L'has de convèncer que no el veus com un vell carcamal, sinó com un home interessant i viril, sense rival ni entre els més joves, que solen ser eixelebrats i maldestres. Si et cal, ja trobaràs, d'amagat i amb discreció, un bon mascle que resolgui les teves necessitats.

Se'm feia difícil entendre tot allò. Abocava les frases a raig, com si fos un discurs que ja tenia preparat, i jo em perdia enmig de paraules que intentava recordar per esbrinar després què volien dir. Quan agafà la pinta, senyal inequívoca que el raspallat havia finalitzat, va tornar a moure el tamboret per fer-me girar d'esquena. Ara venia la creació del pentinat, i m'havia d'enlairar els cabells per recollir-los amb una cinta.

-El triomf d'una dona sempre depèn del desig que provoca. Així, doncs, quan sigueu al llit, fes-li saber què val una bona femella disposada a tot per complaure'l. No miris prim ni permetis que les nàusees et delatin. Pensa sempre que tot el que facis anirà en benefici teu, i que moltes dones fan el mateix per només uns pocs bitllets, o fins i tot per unes monedes. Tu, en canvi, seràs la mestressa de la casa i, un dia, que Déu no vulgui excessivament llunyà, la heretera de tota la fortuna familiar.

En aquest punt, abaixà la veu, i adoptà un posat misteriós.

-Ara bé: desprès, quan ja hagi picat i l'hagis sotmès a la teva voluntat, hauràs de canviar l'estratègia. Recorda sempre que els homes duen a la sang la genètica dels seus avantpassats caçadors, i que de seguida perden interès quan la peça ja és morta i poden fer-se la foto posant-t'hi el peu al damunt. Has de saber que l'èxit d'aquest negoci depèn que tinguis prou intuïció com per saber quin és el paper que cal interpretar en cada moment.

Enmig d'aquell soliloqui, recolzà l'esquena ben recta al respatller de la cadira, i seguí parlant amb aire satisfet.

-Em complau dir-te que aquesta és una habilitat que les dones de la nostra família hem practicat amb eficàcia en el decurs de moltes generacions. L'única excepció va ser la teva mare, que tota la vida va ser una beneita. Prou que la vaig avisar, però no hi va haver res a fer! Ella només tenia ulls pel teu pare, un ximple sense ofici ni benefici. Sigues més llesta i recorda bé que et dic: fixa't només en els rics!

Fins fa pocs dies, tot em feia pensar que havia seguit els seus consells al peu de la lletra. Em vaig casar amb un home adinerat quaranta anys més gran que jo. Tal com em va aconsellar, he fet de puta i de Ramoneta, segons convenia. Al començament em va costar, però al cap de poc temps vaig aprendre els papers com una actriu professional: vaig interpretar amb total convicció tant el de dona rendida i submisa com el d'amant insaciable i imaginativa que, voluptuosa i lasciva, l'incitava a tota mena d'experiències carnals. Mai no vaig estalviar cap esforç i ni la desgana o el fàstic van aconseguir que refrenés el meu aparent entusiasme abans no el veiés plenament satisfet i esgotat. Tal i com també em recomanava l'àvia, m'abstenia de fer esment a la seva fortuna, ni mostrava excessiu interès vers cap de les nombroses possessions. Fins i tot una vegada, potser fruit de l'entusiasme del moment -estàvem davant de l'aparador d'una joieria, mirant un collaret de maragdes que feia conjunt amb les arracades que m'havia regalat un any abans-, vaig confessar-li, amb tanta devoció com em va ser possible, que tota aquella vida acomodada i el luxe amb que m'obsequiava poc m'importaven i que, sense ell, res no tindria sentit. No es va tombar per mirar-me. I jo vaig interpretar com un gest de complaença aquella mirada abstreta que seguia observant les joies des de darrera la vitrina.

Però el fill de puta m'havia calat! Heu-me ara aquí, asseguda, mirant-me l'urna que conté les seves cendres. El notari me l'ha dipositada sobre les cames i jo la premo amb les mans crispades.

-Atenent la voluntat del seu espòs -he sentit que deia-procediré a la lectura del seu testament, el qual va signar en plena possessió de les seves facultats i d'acord amb les instruccions que va dictar en el seu dia.

Després, va estossegar un parell de vegades i, ajustant-se les ulleres a mig nas, prosseguí.

-En el primer paràgraf la nomena a vostè. Diu que la seva esposa serà l'hereva del bé que sempre va considerar més preuat. Afegeix que, conscient del seu gran amor i dedicació, va considerar adient alliberar-la de l'administració d'una fortuna que, tal com vostè li havia manifestat de forma reiterada, se li hauria fet feixuga sense tenir-lo al costat.

Atenta al missatge que comportaven aquelles paraules, he conservat intacte el gest compungit i la mirada plorosa. Ho han estat fins que el meu cervell ha processat les paraules que han seguit.

-La totalitat del seu patrimoni -ha dit considerable, per més escarni-, serà lliurat a una ordre religiosa amb les instruccions precises de dedicar-lo a determinades obres de caritat.

L'àvia fa anys que és morta. Queda clar que l'estirp familiar de dones pretesament astutes s'acaba amb mi. Admeto que seria un trist final si no fos que, per primera vegada en molts anys, sento el desig d'interpretar-me a mi mateixa, sense necessitat de seguir cap guió. Ni tant sols em ve de gust guardar les formes.

Les paraules del notari, que segueix llegint els plecs del testament, les sento cada cop més lluny, convertides en una remor monòtona. Mentre em pregunto què faig aquí asseguda, se m'acut que aquesta prou que podria ser la meva darrera actuació. El final apoteòsic de l'últim acte. Així que he enlairat l'urna per agafar embranzida i l'he esclafada amb tota la força en aquell terra de marbre impol·lut. Quan he alçat l'esguard, he vist les cendres escampar-se com un núvol de pols al contrallum de l'últim raig de sol que entrava per la finestra. Tot seguit, i amb tota la dignitat que he pogut aplegar, he caminat cap a la porta. Quan la mà girava el pom, però, no he pogut resistir la temptació de tombar el cap. De fet, hauria estat un bon moment perquè baixés el teló, l'escena s'ho mereixia: una estança emboirada i l'expressió astorada d'aquell home que, amb ulls esporuguits, em seguia mirant per sobre les ulleres.