El consell de l'àvia

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

*-Nena, si un dia penses a casar-te, fes-ho amb un home ric.

L'àvia era d'aquelles dones que transmeten la sensació de saber què cal fer en cada moment. No recordo quants anys feia que, de tant en tant, m'anava deixant anar aquell consell. Fins que un dia, possiblement quan es va adonar que començava a mirar-me els nois, va anar més enllà. Recordo que era una tarda tèbia de primavera. Jo seia a un tamboret baix tocant el finestral i l'àvia, des de la seva cadira, em raspallava amb parsimònia els cabells que finalment lligaria per formar una cua.

-Nena, si un dia penses a casar-te, fes-ho amb un home ric. Un senyor d'edat, d'aquells que es pensen que la vida ja els hi ha ensenyat tot el que havien de saber, i que mai no admetrien que una dona jove i atractiva els pogués convertir en uns calçasses.

Llavors, va alentir les anades i tornades del raspall, com si li calgués concentració per dir el que seguiria.

-Caldrà que actuïs com si fossis una actriu. I de les bones! L'única diferència és que no seràs dalt d'un escenari. D'altra banda, tindràs l'avantatge que només hauràs de representar un parell de papers. Al començament, hauràs de ser condescendent i fer-li creure que és l'únic astre que brilla en el teu univers. Sobretot, mostra-li aquella devoció amorosa que el farà sentir-se exclusiu. I per això necessitaràs molta astúcia!

En aquest punt, l'àvia va aturar la mà i va fer girar el tamboret perquè pogués mirar-li el rostre. No sé si era per la meva posició, més baixa que la seva, o el posat decidit que tant m'impressionava, però el cas és que sentia com el cos se m'encongia sota la mirada d'aquells ulls negres i brillants.

-L'has de convèncer que no el veus com un vell carcamal, sinó com un home interessant i viril, sense rival ni entre els més joves, que solen ser eixelebrats i maldestres. Si et cal, ja trobaràs, d'amagat i amb discreció, un bon mascle que resolgui les teves necessitats.

Se'm feia difícil entendre tot allò. Abocava les frases a raig, com si fos un discurs que ja tenia preparat, i jo em perdia enmig de paraules que intentava recordar per esbrinar després què volien dir. Quan agafà la pinta, senyal inequívoca que el raspallat havia finalitzat, va tornar a moure el tamboret per fer-me girar d'esquena. Ara venia la creació del pentinat, i m'havia d'enlairar els cabells per recollir-los amb una cinta.

-El triomf d'una dona sempre depèn del desig que provoca. Així, doncs, quan sigueu al llit, fes-li saber què val una bona femella disposada a tot per complaure'l. No miris prim ni permetis que les nàusees et delatin. Pensa sempre que tot el que facis anirà en benefici teu, i que moltes dones fan el mateix per només uns pocs bitllets, o fins i tot per unes monedes. Tu, en canvi, seràs la mestressa de la casa i, un dia, que Déu no vulgui excessivament llunyà, la heretera de tota la fortuna familiar.

En aquest punt, abaixà la veu, i adoptà un posat misteriós.

-Ara bé: desprès, quan ja hagi picat i l'hagis sotmès a la teva voluntat, hauràs de canviar l'estratègia. Recorda sempre que els homes duen a la sang la genètica dels seus avantpassats caçadors, i que de seguida perden interès quan la peça ja és morta i poden fer-se la foto posant-t'hi el peu al damunt. Has de saber que l'èxit d'aquest negoci depèn que tinguis prou intuïció com per saber quin és el paper que cal interpretar en cada moment.

Enmig d'aquell soliloqui, recolzà l'esquena ben recta al respatller de la cadira, i seguí parlant amb aire satisfet.

-Em complau dir-te que aquesta és una habilitat que les dones de la nostra família hem practicat amb eficàcia en el decurs de moltes generacions. L'única excepció va ser la teva mare, que tota la vida va ser una beneita. Prou que la vaig avisar, però no hi va haver res a fer! Ella només tenia ulls pel teu pare, un ximple sense ofici ni benefici. Sigues més llesta i recorda bé que et dic: fixa't només en els rics!

Fins fa pocs dies, tot em feia pensar que havia seguit els seus consells al peu de la lletra. Em vaig casar amb un home adinerat quaranta anys més gran que jo. Tal com em va aconsellar, he fet de puta i de Ramoneta, segons convenia. Al començament em va costar, però al cap de poc temps vaig aprendre els papers com una actriu professional: vaig interpretar amb total convicció tant el de dona rendida i submisa com el d'amant insaciable i imaginativa que, voluptuosa i lasciva, l'incitava a tota mena d'experiències carnals. Mai no vaig estalviar cap esforç i ni la desgana o el fàstic van aconseguir que refrenés el meu aparent entusiasme abans no el veiés plenament satisfet i esgotat. Tal i com també em recomanava l'àvia, m'abstenia de fer esment a la seva fortuna, ni mostrava excessiu interès vers cap de les nombroses possessions. Fins i tot una vegada, potser fruit de l'entusiasme del moment -estàvem davant de l'aparador d'una joieria, mirant un collaret de maragdes que feia conjunt amb les arracades que m'havia regalat un any abans-, vaig confessar-li, amb tanta devoció com em va ser possible, que tota aquella vida acomodada i el luxe amb que m'obsequiava poc m'importaven i que, sense ell, res no tindria sentit. No es va tombar per mirar-me. I jo vaig interpretar com un gest de complaença aquella mirada abstreta que seguia observant les joies des de darrera la vitrina.

Però el fill de puta m'havia calat! Heu-me ara aquí, asseguda, mirant-me l'urna que conté les seves cendres. El notari me l'ha dipositada sobre les cames i jo la premo amb les mans crispades.

-Atenent la voluntat del seu espòs -he sentit que deia-procediré a la lectura del seu testament, el qual va signar en plena possessió de les seves facultats i d'acord amb les instruccions que va dictar en el seu dia.

Després, va estossegar un parell de vegades i, ajustant-se les ulleres a mig nas, prosseguí.

-En el primer paràgraf la nomena a vostè. Diu que la seva esposa serà l'hereva del bé que sempre va considerar més preuat. Afegeix que, conscient del seu gran amor i dedicació, va considerar adient alliberar-la de l'administració d'una fortuna que, tal com vostè li havia manifestat de forma reiterada, se li hauria fet feixuga sense tenir-lo al costat.

Atenta al missatge que comportaven aquelles paraules, he conservat intacte el gest compungit i la mirada plorosa. Ho han estat fins que el meu cervell ha processat les paraules que han seguit.

-La totalitat del seu patrimoni -ha dit considerable, per més escarni-, serà lliurat a una ordre religiosa amb les instruccions precises de dedicar-lo a determinades obres de caritat.

L'àvia fa anys que és morta. Queda clar que l'estirp familiar de dones pretesament astutes s'acaba amb mi. Admeto que seria un trist final si no fos que, per primera vegada en molts anys, sento el desig d'interpretar-me a mi mateixa, sense necessitat de seguir cap guió. Ni tant sols em ve de gust guardar les formes.

Les paraules del notari, que segueix llegint els plecs del testament, les sento cada cop més lluny, convertides en una remor monòtona. Mentre em pregunto què faig aquí asseguda, se m'acut que aquesta prou que podria ser la meva darrera actuació. El final apoteòsic de l'últim acte. Així que he enlairat l'urna per agafar embranzida i l'he esclafada amb tota la força en aquell terra de marbre impol·lut. Quan he alçat l'esguard, he vist les cendres escampar-se com un núvol de pols al contrallum de l'últim raig de sol que entrava per la finestra. Tot seguit, i amb tota la dignitat que he pogut aplegar, he caminat cap a la porta. Quan la mà girava el pom, però, no he pogut resistir la temptació de tombar el cap. De fet, hauria estat un bon moment perquè baixés el teló, l'escena s'ho mereixia: una estança emboirada i l'expressió astorada d'aquell home que, amb ulls esporuguits, em seguia mirant per sobre les ulleres.



Comentaris

  • que divertit!![Ofensiu]
    teresa serramia | 02-05-2011

    Quina àvia més genial...De vegades fallen els consells de l'àvia, però d'altres resulten. (no ho dic per experiència, és clar)
    M'ha agradat molt el teu relat: atrapa i té "guspira" i té molta gràcia encara que, per segons qui, no sigui "políticament correcte"
    felicitats, Gessamí_blau!!

  • Crua realitat[Ofensiu]
    Nunila | 10-04-2011

    Bon relat però la protagonista és una bleda.

  • Una àvia astuta![Ofensiu]
    Lola | 21-01-2011 | Valoració: 10

    Que volia ser previsora i donar bons consells a la seva neta. Materialista, tan se val... però, poca es pensava que el futur massa sovint es pot torcer, i al final res és com pensem. Un difunt molt viu. Bon relat, m'ha agradat. Molt amè i dona per un vodevil!

  • He fet tard [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-01-2011

    per a desitjar-te bon Nadal però penso que encara puc desitja-te feliç Any nou.
    Una carinyosa abraçada, Gessamí blau.

    (No et comento el relat perquè ja ho havia fet)

  • Això és un relat![Ofensiu]
    Josoc | 11-12-2010

    I més que un relat. Podria ben ser la síntesi d'una novel·la. Gràcies per aquest regal.

  • Aquest relat és una obra d'art.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-07-2010 | Valoració: 10

    Sempre escrius meravellosament bé, però, en aquest cas, t'has superat a tu mateixa. És un relat que té TOTS els ingredients necessaris per a interessar el lector i fer-lo gaudir fins al punt final. No repetiré el que ja t'han dit els altres comentaristes. Senzillament vull corroborar que ets una magífica escriptora.

  • Un bon consell?[Ofensiu]
    nadàlia | 20-07-2010

    He arribat al teu relat pel seu títol, pensant que l'àvia amb la seva viscuda experiència sempre seria una font de bons consells, si més no per ls suposada saviesa que tenen o haurien de tenir els avis. Poder és utòpic o il.lús suposar això per part meva en el món occidental on vivim, però vaja abans els avis no eren tan menstinguts com avui en dia i escoltar-los sempre podia ser una font de riquesa i d'experiència.
    E

  • NO M'HE POGUT RESISTIR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Hi he anat a parar al consell de l'àvia, que tot sigui dit, me'n alegro que no sigui la teva! Però en llegir-te m'he situat en uns anys llunyans, on sembla que la vida funcionava d'aquesta manera, pobres infeliços! tant pels enganyats com pels enganyadors, una feina dura haver de conviure "per diners i per aparença" amb una persona que et fa fàstic, que fins hi tot et pot fer por. Quan un relat m'agrada, mentre llegueixo ja veig l'escena on passa l'història, i en aquest cas, l'he plasmada en el meu cervell. Gràcies pel teu darrer comentari. Salutacions.

  • Senzillament, ho trobo genial,[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-07-2010 | Valoració: 10

    tan el final com tot el relat en sí. Una veritable obra mestra i una actuació maravellosa la de la teva protagonista: seguint els consells de l`àvia s'havia oblidat de viure amb total sinceritat i d'acord amb els seus interesos. Al final les seves pròpies mentides s'han girat en contra d'ella. Genial! i sort que no és autobiogràfic perque tenir una àvia d'aquestes característiques és esgarrifós. Et felicito i una vegda més constato que és tot un pler llegir-te!

  • Jo diria [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-06-2010

    que l'argument dels teus relats és el de menys. Tan gran és el plaer de la lectura. Acurat, entretingut, amè. Tan se val que estiguis d'acord o no amb el que expliques. En aquest cas per descomptat que no estic d'acord amb aquesta àvia tan materialista que destroça la vida de la seva neta,
    M'agrada tant com escrius, Gessamí, que tan sols puc felicitar-te una vegada més.
    Una abraçada.

  • Consells sense èxit[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Hi ha una dita que parla del senzill que és donar consells... i del difícil que resulta aprofitar-los.

    Queda clar, després de llegir el teu relat, que tots els consells de l'àvia no van aconseguir ni la felicitat ni l'èxit en la seva empresa.
    Potser si hagués posat l'accent en uns altres aspectes, el resultat hagués estat el mateix, però al menys no quedaria aquella sensació de què s'ha actuat en lloc de viure.

    De la trama argumental que segueix aquesta història, m'ha agradat especialment aquell punt de dubte, aquell interrogant que queda sobre si el difunt ha actuat de total mala fe ( "el fill de puta m'havia calat!" ) o si la seva darrera acció ha estat fruit d'una candidesa extrema ( "va considerar adient alliberar-la de l'administració d'una fortuna que, tal com vostè li havia manifestat de forma reiterada, se li hauria fet feixuga sense tenir-lo al costat." )
    Em complauen els relats que deixen un punt d'intriga a la imaginació de qui llegeix, que pot acabar de decidir una cosa o una altra... Has llegit Ek? doncs això mateix passa aquí!

    Enhorabona pel text, bonica, ha estat un plaer llegir-ho!
    I he vist que hi ha un altre de nou per descobrir, així que tornaré a visitar-te aviat.

    Ara mateix, t'envio una abraçada primaveral,
    Unaquimera

  • Excel.lent![Ofensiu]
    copernic | 13-06-2010


    Un relat esplèndi en la forma i en el contingut. Ben portat, amb els discursos ben argumentats, amb uns sentiments de la protagonista molt ben descrits, amb sorpreses posades en el punt just quan pot decaure l'atenció. Un text que es llegeix amb fruïció des del principi fins al final i que va directe als meus preferits.
    I un petó des de l'observatori!

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Hola;

    El text en format word en un arxiu adjunt a l¡email adreçat a tribuna@guimera.info

    Felicitats !!!

  • El consell de l'àvia[Ofensiu]
    anita | 20-05-2010

    Dons et felicito de una historia mol rebuscada i al mateix temps força recargolada que dona per una pel·lícula, o, una funció teatral, m'enganxà fins al final , quins consells del l'avia mes educatius veritat?
    Salutacions

  • montserrat tafalla rigol | 17-05-2010 | Valoració: 10

    enganxa i tant que enganxa

  • suggeridor[Ofensiu]
    panxample | 17-05-2010 | Valoració: 10

    Entenc que els consells de l'avia eren bons, ara bé la nena no va saber fer el seu paper.
    Distret,amè,divertit,sostingut.
    felicitats
    Avant

  • Sorprenent![Ofensiu]
    nuriagau | 14-05-2010 | Valoració: 10

    Segurament la protagonista té ganes de poder pentinar l'àvia, de valent!
    Brillant, Gessamí! Una història molt ben narrada en tres parts:
    ·La primera combina el monòleg de l'àvia amb les descripcions del pentinat de la nena. Esplèndida!
    ·La segona és la narració del seguiment del consell de l'àvia, explicada d'una manera àgil i mantenint l'atenció del lector.
    ·La tercera conté dos desenllaços: un primer, sorprenent, i el segon i final que torna a sorprendre al lector.

    Enhorabona, Maria!

    Núria

  • montserrat tafalla rigol | 12-05-2010 | Valoració: 10

    podria ser l'argument per a una bona película

  • Ostres, Gessamí_blau![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-05-2010 | Valoració: 10

    Has escrit un relat completíssim formalment i conceptual. Has tocat l'astúcia, la farsa, la dura realitat final d'una forma molt atraient. Un relat que llisca amb una fluïdesa de vertigen, va in crescendo fins arribar a la culminació de la baixada del taló perquè ja és hora de ser un mateix.
    Celebro que ens hagis regalat una altra xocolatina per assaborir. Sencera, però, no en pols, ha ha!
    Una abraçada ben forta, veïna!

    Mercè

  • Una vegada més...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-05-2010 | Valoració: 10

    Una vegada més he quedat atrapat en la lectura de la teva narració. Una vegada més he vist les escenes que ens presentes.
    Déu nos en guard d'una àvia com la de la teva història.
    Déu nos en guard de les cendres del difunt, així com les del volcà islandés Eyjafjalljökull.
    Una vegada més, ha estat un plaer llegir-te.
    -Joan-

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106197 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.