Foto de perfil de Englantina

Englantina

Barcelona,

33 Relats, 167 Comentaris
28803 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es

Últims relats de Englantina

  • La veïna

    Englantina - 01-06-2012 - 1073 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat presentat al MINIREPTE 39, "La víctima", proposat per deòmises. més

  • Por

    Englantina - 26-08-2011 - 897 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Minirelat presentat a la convocatòria 8 de deòmises, amb el tema “L’enemic/L’enemiga”. més

  • Sopar de comiat

    Englantina - 26-08-2011 - 930 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Minirelat presentat a la convocatòria nº 9 de Vladimir, amb el tema “El menjar” més

  • La ciutat presumida

    Englantina - 26-08-2011 - 827 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Minirelat presentat a la convocatòria nº 10, convocat per deòmises amb el tema “La ciutat”. més

  • Històries Plistocèniques

    Englantina - 26-08-2011 - 929 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Vaig presentar aquest relat a la convocatòria del Repte Clàssic CDXXVII, amb el tema “Un fart de riure”, proposat per abstinència. Em donaré per satisfeta si us trec mig somriure, encara que sigui per la rucada d’argument. més

  • El misteri de la vella casa Sutton

    Englantina - 18-08-2011 - 1571 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Aquest és el relat que vaig presentar al Repte Clàssic CDLXXVI “Una nova remesa de terror”, proposat per deòmises. Hauria de reescriure’l, sobretot el final, seguint un encertat comentari del jutge, però la calor no em deixa pensar amb claredat... Potser ho faré més endavant... més

  • Viatge sense retorn

    Englantina - 26-07-2011 - 1017 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Relat presentat al Repte Clàssic CDLXXIV “Un viatge accidentat pel túnel del temps, convocat per Teresa Serramia. més

  • La televisió informa

    Englantina - 12-07-2011 - 759 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat pel Repte de Minirelats núm. 5, convocat per nuriagau. més

  • Torna a Sorrento

    Englantina - 03-07-2011 - 955 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat presentat al repte de MINIRELATS Nº 4 "El primer amor", convocat per brins. més

  • La càndida Càndida

    Englantina - 03-07-2011 - 828 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Relat presentat al Repte Clàssic CDLXXI “Una ànima càndida”, convocat per deòmises. Si algú ho vol saber: nom de l’assassí, mòbil i arma del crim més

  • A les onze

    Englantina - 25-06-2011 - 1079 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Relat presentat al Repte Clàssic CDLXIX “Nits”, convocat per Xvl. He seguit els consells del jutge i he fet alguns canvis (sobretot en l’ús del guionet), però també he eliminat informació sobrera que no aportava res al relat. Paraula prohibida: “nit” Paraules clau: serenor, llum, pe més

  • Un marit reeducat?

    Englantina - 25-06-2011 - 1017 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest és el relat presentat al Repte Clàssic CDLXX “Complex de Pigmalió” convocat per Senyor Tu. No hi havia paraules clau ni prohibides. Extensió màxima 470 paraules. més

  • Exili

    Englantina - 25-06-2011 - 849 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Intent de poema que vaig presentar a la convocatòria del Melorepte 149 “El cant dels ocells”, proposat per brins. Algun despistat (o amb un gran cor) em va votar. més

  • Amor impossible

    Englantina - 09-06-2011 - 2246 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest és el relat que vaig escriure per la convocatòria nº 1 de MINIRELATS, iniciat per joandemataro. El tema era "Amor a la platja". més

  • 15 de desembre de 1938

    Englantina - 09-06-2011 - 832 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Relat presentat al Minirelat nº 2 "Estimada mare/Estimat pare", convocat per deòmises. Els companys i jutge, amb els seus vots, em van fer guanyadora de la convocatòria.... però ben justet! més

Últims comentaris de l'autor

  • Englantina | 09-12-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu conte nadalenc, Uanra. A mi també m'hauria preocupat molt anar perdent misteriosament les figures del pessebre. Un Nadal sense pessebre sembla menys Nadal, oi?
    De totes maneres, a mi em queda el dubte de si va ser realment la Guspira.... de vegades, hi ha alguns follets trapelles que juguen amb nosaltres, i potser han fet que la Guspira sembli la culpable, quan en realitat no ho és.... No sé, no sé, jo em tornaria a mirar el que van gravar les càmeres.... :-))
    Bon Nadal, uanra!!!!

  • Englantina | 26-08-2011


    Vaig tenir la sort de que participessis en aquest repte, que em va deixar amb un gust agredolç. Dolç per la delicadesa del tractament d'aquest tema, agre per la tristesa que destil·la l'argument.

    És una història punyent, una d’aquelles que tots hem sentit (o viscut) algun cop: la terrible i inhumana amnèsia que obliga als humans a oblidar la seva pròpia vida. L’alzheimer (o la demència senil) és una cruel malaltia, que curiosament pateixen tant els que envolten al malalt com el malalt mateix.

    Perfecta la inclusió d'un "estrany", que era el lema d'aquest repte. En aquest cas, l'estrany no és algú a qui el protagonista no coneix, sinó algú ben estimat., a qui no (re)coneix.
    No em puc imaginar, ni per un moment, la desesperació que jo mateixa sentiria si el meu pare no em reconegués. O com seria capaç d’explicar-li a la meva mare la seva pròpia història sense plorar desconsoladament.

    I pensar que l’home del teu relat només recorda momentàniament, a través dels somnis, un episodi tan esfereïdor del seu passat em posa la pell de gallina. Inclús quan oblidem qui som, la nostra ment és capaç de retenir el nostre record més terrible. La ment humana és ben curiosa.... i estranya.

    Perfecta la inclusió de les tres paraules claus que us demanava.

    Gràcies per haver participat en aquest repte.

  • Englantina | 26-08-2011

    M'agraden els teus jocs de paraules i les teves metàfores, Joan.
    Jo, per si de cas, em doblo!!!
    Una abraçada!

  • Englantina | 19-08-2011


    El problema de comentar els altres escrits, en el meu cas, és la meva ignorància. No en sé: de vegades no estic segura d'haver entès un escrit, i em sap greu, perquè segurament és una mancança meva. Potser no tinc la ment prou atenta, o els meus ulls només veuen paraules i no saben veure el que s’amaga darrera de qui les escriu.
    I si m’equivoco? I si el que penso que l’escriptor vol dir no té res a veure amb el que jo he captat? La meva realitat és tan diferent a la de qualsevol altre, que potser no veiem en el mateix pla. I això pot passar a tothom. I jo em sentiria tan malament, d’ofendre algú per no haver-lo entès....
    Però reconec que és agradable que et comentin, que et sàpigues escoltat (o llegit). Jo escric com a entreteniment, per treure’m cabòries del cap i expressar sentiments a través de les paraules d’un personatge. Tan de bo sabés escriure poesia, però no en sé. I això que el meu pare és un gran poeta! Em temo que no m’ha passat els seus gens poètics...
    Els teus relats destil·len sinceritat i sentiments. Gràcies per compartir-los.

  • Englantina | 19-08-2011


    Cada dia em dic en diverses ocasions "espavila’t, Dolors". Massa sovint em planyo, i quan me n’adono, em dono un cop al clatell (metafòric) i em llanço.
    M’ha agradat el teu escrit, Joan, perquè així em sento moltes vegades.
    No tenim més remei que espavilar-nos, per no quedar-nos parats, o badant, sense tirar endavant.
    Una abraçada i felicitats pel teu escrit.

  • Englantina | 18-08-2011


    Envejo la teva ploma poeta, Marta. Jo sóc incapaç de fer una rima bonica, i més encara de descriure, amb la aparent facilitat que tens tu, un dia de platja tan deliciós. I dic aparent perquè estic segura de que no ha de ser pas fàcil, trobar les paraules adequades i el ritme ajustat.
    Després de llegir el poema, he tancat els ulls i he pogut veure tot el que descrius. I, com a culminació, la part que més m’ha agradat la deixes pel final:

    Bandera que no flaqueges
    mentre no afluixa la brisa,
    et bellugues presumida
    lluint el teu verd vestit.
    Pentines aquest capvespre
    i esperes l’amiga lluna
    que surti blanca i mudada
    per estar amb tu aquesta nit.


    Quina delícia!

    I jo fent relats “gores” de casalots maleïts... i tu ets tan bona de comentar-lo!

    Una abraçada,

    Dolors

  • Englantina | 18-08-2011

    Jo no he estat mai a un balneari, però si una foto tinc en la ment de com deu ser un establiment centenari d’aquests, crec que seria exactament com el que tu descrius a l’encapçalament del teu relat.
    Deliciosa la descripció, alhora delicada i passional, d’una trobada carregada de tensió eròtica i sentimental.
    Una abraçada.

  • Englantina | 18-08-2011

    Després de llegir el teu poema, tan carregat d’incertesa i desconsol, m’he alegrat veure que hi ha un aclariment més avall. Sóc del parer que la vida i la mort son al mateix sac, i de fet , crec que son els principals temes d’inspiració de tots nosaltres. Però també penso (igual que tu, em sembla), que també n’hi ha d’altres, com l’amor o el desamor, per exemple, que ens fan viatjar entre el començament (la vida) i el final (la mort). La qüestió és caminar (i ja veus que et torno a citar).
    A mi em costa molt fer poesia: no sé de quina manera expressar un sentiment tortuós sense que sembli biogràfic. Com es fa?
    La meva limitació m’empeny irremeiablement cap a la prosa: puc “mentir” millor, o expressar una veritat terrible posant-la en la boca d’un personatge que no té res a veure amb mi.
    T’admiro per la teva facilitat per tocar tots els gèneres, i per fer-ho amb aquest ritme delicat i amb el teu llenguatge tan proper. Llegir-te és com seure en un balancí gronxant-me enmig de paraules boniques, tot i que aquest cop, m’han provocat un cert trasbalsament.
    Una abraçada forta.

  • Englantina | 18-08-2011

    Ai, la nostàlgia... tot allò que hem sigut, ho seguim recordant i revivint sempre.
    El retrat impecable d’un home torturat per la nostàlgia de la professió i que se sent terriblement sol i obligat a mentir per les circumstàncies. Una història trista i tendra, un reflex de la nostàlgia que l´ésser humà va acumulant a mida que envelleix.
    M’he de recordar d’anar llegint tot el que escrius, Aleix. M’encanta.
    Gràcies per comentar el meu relat de terror. Va ser la resposta a una convocatòria del repte clàssic, i crec que em vaig passar.... però que et comparin amb una història del Hitchcock, no ho pot dir tothom, hahahaha!
    Una abraçada.

  • Englantina | 08-08-2011

    Deixo aquí els comentaris que vaig fer com a "jutgessa" d'aquest repte, amb el tema "Caure en la temptació".

    COMENTARI a “QUINZE DIES, DOTZE HORES I ALGUNS MINUTS”, d’ABSTINÈNCIA
    Ai, abstinència, com entenc el teu relat. Les cuites del protagonista les conec personalment, tot i que puc dir, després de sis anys, que jo vaig aconseguir no caure en la temptació...
    Has jugat amb el lector d’una forma magistral: ens dones a entendre que la relació trencada és amb una botiguera, sense que sospitem que parlem d’una estanquera i que l’objecte del desig és el paquet de cigarretes, i no la noia, un equívoc que no desfàs fins a l’últim paràgraf.
    He trobat molt graciosa la forma en que escenifiques la dissimulació del protagonista quan passa davant l’estanc: el típic xiulet despistat, que ni tan sols treu cap so... Genial.
    També m’ha agradat molt la descripció dels símptomes del “mono” que té el protagonista, tot i que jo diria, per la meva experiència, que aquest símptomes són més característics de la primera setmana sense tabac, més que de la segona (bé, això és molt subjectiu...)
    Felicitats pel teu relat. He recordat que així em vaig sentir més d’un cop.... i que ho vaig superar , afortunadament.
    ---------------------------
    El relat d’abstinència és el que més s’ajusta de tots en el tema del repte: és una temptació terrible aquesta de tornar a entrar en la voràgine de l’auto-destrucció més absurda, la que ens enverina poc a poc el cos i que ens dóna a canvi una falsa sensació de plaer. La seva descripció del martiri del protagonista és impecable, però en aquest cas, li donaré la medalla argentada.
    ---------------------------
    I això ho afegeixo ara: un relat magnífic, abstinència!!!!

  • Englantina | 29-07-2011


    M’ha agradat molt que entressis a comentar un dels meus relats, tot i que no és pas, ni de bon tros, el millor que he fet (donant per entès que inclús el millor que tinc està mooooolt lluny de ser bo). T’ho agraeixo.
    Lamentablement, ens separa el gènere literari, amb el bon sentit. Jo no n’entenc ni un borrall, de poesia, i només he fet unes petites incursions en els melos i els RPVs perquè el tema m’ha cridat l’atenció. El meu pare és un gran poeta, i en canvi jo no en se res. Coses de la genètica?
    Sóc tan ignorant en el gènere poètic, que fer un comentari em sembla d’una gosadia extrema.
    Aquest poema te l’havia llegit en el melorepte de Rosella, i em va semblar ben punyent, i les teves paraules evoquen unes imatges impactants. Espero saber-ho fer algun dia.
    El tema dels soldats és un dels que em revolta l’estómac.
    T’aniré llegint.
    Una abraçada

  • Englantina | 26-07-2011

    Tan de bo no ens bloquegés mai la por, ni ens tirés enrera el recel, la malfiança, el pànic a ensopegar i estimbar-nos...
    Un crit a la valentia, per esperonar als cors acovardits.
    Una abraçada

  • Englantina | 26-07-2011


    No havia llegit res teu, ales de foc.
    Aquest darrer relat que he llegit (el primer dels teus), l’he trobat tendre i delicat, insinuant la presència de criatures per la casa sense que siguin presents en l’acció del text: una dona jove que troba les ditades de la canalla i que desisteix, de tornar-les a netejar. Ja son part de la seva vida, igual que les dues criatures que en son els artífex.
    Un relat alegre i exquisit. M’ha agradat molt.
    T’agraeixo que hagis comentat el meu darrer relat.
    Una abraçada!

  • Englantina | 11-07-2011

    Un relat fantàstic, ben compassat, molt descriptiu i, a més a més, divertit i sorprenent. No ha de ser pas fàcil viure amb un tocat de l’ala. Ho dic així per seguir el to jocós del relat, però les malalties mentals, pel que en sé (gràcies a Déu no m’han tocat de prop, de moment, i espero no haver-ho d’experimentar), poden fer més mal als que hi ha al voltant del malalt, que al mateix malalt. I, quan son il·luminats com el protagonista del teu relat, deu ser absolutament inaguantable...
    I, pel que veiem al teu relat, també pot ser un mal hereditari... El final m’ha sorprès, i a mi m’encanta que em sorprenguin.
    Una història excel·lent i un gran final.
    Una abraçada.

  • Englantina | 10-07-2011


    A mida que llegia el relat per primer cop, m’anava pujant la mosca al nas (mai millor dit), amb la lleugera sospita de que el protagonista de la història amagava alguna cosa, però el final em va sorprendre tant, que vaig haver de rellegir-lo per veure com era possible que no hagués estat capaç d’endevinar que parlaves d’una mosca.
    I això és perquè està escrit amb gran intel·ligència, sense donar pistes clares (però si difoses) de que el narrador parla d’una pobra mosca, que viatjant pels platós, acaba perduda a Hondures.
    Vaig riure molt llegint-lo, i ara un altre cop.
    Enhorabona per la teva imaginació i per la originalitat del teu “personatge”
    Ens anirem llegint.
    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: