La televisió informa

Un relat de: Englantina

L’Anna se sent estranya aquest matí. No recorda a quina hora s’ha llevat, ni què ha fet fins aquell moment, però ara es troba al mig del menjador, amb una tassa de cafè a les mans, encara fumejant. La persiana encara està tancada, protegint l’àtic del vent exterior.

Gira el cap per mirar el rellotge de paret: les 10:09h. El pèndol sembla dormir, perquè no es mou, igual que la busca dels segons. Es deu haver parat...

Fa un glop de cafè, però no té cap gust; ni tan sols el gust insípid de l’aigua. Deixa la tassa a la pica, amb els ulls entretancats per culpa d’una estranya llum blanca que entra per la finestreta de la cuina.

De tornada al menjador, obre la persiana, que cobreix un gran finestral que va de paret a paret. El que veu la deixa sense alè: un gegantí i aterridor no-res: ni cases, ni cel, ni gent , ni soroll, ni cap mena de panorama. Només una resplendent llum clara i brillant, gairebé encegadora.

L’Anna pensa que potser segueix dormint, així que es deixa emportar per aquell somni singular, i engega la tele. Un butlletí especial de noticies anuncia la terrible explosió de gas i posterior ensorrament d’un edifici de cinc plantes al bell mig de la ciutat.

I amb un calfred que l’esgarrifa de cap a peus, observa atònita que les imatges d’aquelles runes fumejant són les del seu propi edifici.

L’explosió havia sigut exactament a les 10:09h.

Comentaris

  • Mirant de no caure al bell mig de tot[Ofensiu]
    Marc Freixas | 29-07-2011 | Valoració: 10

    No sé si el títol del comentari
    reflecteix exactitud allò que vull transmetre en el teu relat...
    de totes maneres ho has escrit amb gran qualitat
    i m'ha agradat molt.
    Diria que és la primera vegada que et comento -hores d'ara ja deus saber que sóc molt més de poesia que no pas d'altres gèneres, però de tant en tant em poso de ple en allò que potser algun dia em pot servir per fer quelcom diferent a un poema alhora d'escriure... no ho sé, però ho veig així-

    Una abraçada ben literària.

  • Sorprenent final[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-07-2011 | Valoració: 10

    Un relat que manté l'atenció del lector, que ja s'imagina que hi haurà un sorprenent final. Els petits detalls domèstics, la desorientació de l'Anna, l'enlluernament de l'exterior, va presagiar que alguna n'està passant, i tu has sabut, amb tots aquests detalls crear un clima d'expectació.
    Molt bon relat, englantina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

34 Relats

170 Comentaris

17600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es