La televisió informa

L’Anna se sent estranya aquest matí. No recorda a quina hora s’ha llevat, ni què ha fet fins aquell moment, però ara es troba al mig del menjador, amb una tassa de cafè a les mans, encara fumejant. La persiana encara està tancada, protegint l’àtic del vent exterior.

Gira el cap per mirar el rellotge de paret: les 10:09h. El pèndol sembla dormir, perquè no es mou, igual que la busca dels segons. Es deu haver parat...

Fa un glop de cafè, però no té cap gust; ni tan sols el gust insípid de l’aigua. Deixa la tassa a la pica, amb els ulls entretancats per culpa d’una estranya llum blanca que entra per la finestreta de la cuina.

De tornada al menjador, obre la persiana, que cobreix un gran finestral que va de paret a paret. El que veu la deixa sense alè: un gegantí i aterridor no-res: ni cases, ni cel, ni gent , ni soroll, ni cap mena de panorama. Només una resplendent llum clara i brillant, gairebé encegadora.

L’Anna pensa que potser segueix dormint, així que es deixa emportar per aquell somni singular, i engega la tele. Un butlletí especial de noticies anuncia la terrible explosió de gas i posterior ensorrament d’un edifici de cinc plantes al bell mig de la ciutat.

I amb un calfred que l’esgarrifa de cap a peus, observa atònita que les imatges d’aquelles runes fumejant són les del seu propi edifici.

L’explosió havia sigut exactament a les 10:09h.