Cercador
Dits de xocolata
Un relat de: ales de foc- Compartir:
Tres són els que riuen alegrement per la paret de l’escala. Han adoptat un color marronós, que encara fa que sigui més accentuada la seva presència. I cada cop que els observo, ells també ho fan i em somriuen. Testimonis de la vida, de la innocència.
Fins a cinc n’he contat aquest matí a la paret del rebedor, sota el moble on tinc perfectament col.locat aquell gerro que em van regalar pel meu aniversari, amb les seves flors seques, en companyia de les dues fotografies de la família. Descansen tots plegats en l’armonia de la modernitat, entre mobles. Aquests sí que sé de qui són. La seva forma, tamany, si fins i tot sembla que en pugui veure les ungles pintades... Va insistir tant en què li pintes les ungles, que no li vaig poder dir que no. I allí, descansen cinc testimonis perfectament alineats i simètrics....
Deu són els responsables que cada matí no pugui evitar somriure. Per sota el nas, és clar, nomès faltaria que ells se’n donessin compte i que prenguessin més força i intensitat per tota la casa. Deu són els testimonis de la vida, innocència i felicitat. Deu de cadascun. Perquè tinc dos culpables de produir-me l’alegria. Dos vides de xocolata i gelat. Vint dits.
Comentaris
-
Empremtes innocents[Ofensiu]missatger | 25-11-2012 | Valoració: 10
M'ha agradat molt el teu relat, com tots elsque he anat llegint ara que t'he descobert.
Aquests dits de xocolata, gelat, galeta o melmelada també els he descobert a casa i com molt bé descrius també hem fan dissimular alguna rialla. Des que sóc mare aprecio més els petits detalls, sobretot els que em fan somriure!
Et seguiré llegint, una abraçada! -
testimoni de vida[Ofensiu]montserrat tafalla rigol | 28-07-2011
detalls insignificants. ¿Insignificants?
Son petges que ens parlen com una extensió dels sers que les deixen. És com si no estan presents en aquell moment encara hi son.
Dolç contacte . . . -
Sí que l'he entès...[Ofensiu]almenarenca | 27-07-2011 | Valoració: 10
Molt bonic i molt tendre... Em penso que jo no pensaria el mateix. Ja saps que sóc una maniàtica.... i tu, hauries escrit el mateix si ho hagués fet algú altre??? Això és amor... pels flls!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Continua així!!!!!!!!!!!
-
el rastre des fills per tota la casa...[Ofensiu]joandemataro | 26-07-2011 | Valoració: 10
com bé dius la font de la felicitat pels pares i mares que els cuidem i estimem amb tota l'ànima
gràcies pel teu amable comentari al meu últim poema
una abraçada des de mataró
joan -
La vida a les mans[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-07-2011 | Valoració: 10
La vida a les mans dóna per a molt, per a vint històries diferents de relats quotidians. Vint dits, dues mans, dues mans petites plenes de vida i moviment. S'ha de tocar tot, s'ha de tastar tot. Un no es pot quedar quiet. El tacte és imprescindible. A més, les ditades són com les marques de possessió dels gats marcan territori. Felicitats per aquesta meravella! Una forta abraçada.
aleix
-
Dolçor infantil[Ofensiu]Englantina | 26-07-2011
No havia llegit res teu, ales de foc.
Aquest darrer relat que he llegit (el primer dels teus), l’he trobat tendre i delicat, insinuant la presència de criatures per la casa sense que siguin presents en l’acció del text: una dona jove que troba les ditades de la canalla i que desisteix, de tornar-les a netejar. Ja son part de la seva vida, igual que les dues criatures que en son els artífex.
Un relat alegre i exquisit. M’ha agradat molt.
T’agraeixo que hagis comentat el meu darrer relat.
Una abraçada!
Valoració mitja: 10
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
69919 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94