Amor impossible

Un relat de: Englantina
Es movia sinuosa, sense presses, seguint el ritme de les onades, com qui no vol la cosa. Portava molts dies fixant-se en ell, sense atrevir-se a abordar-lo.

Ell era a les roques, com cada dia. Semblava voler-se torrar al sol matiner, gronxat per la suau cadència de les corredisses de l’aigua, que es movia cap a la platja per després tornar enrere lleugerament...

Al peu d’aquelles roques, ell se la mirava de reüll. Ja feia dies que la tenia clissada, i li intuïa les intencions. Era bonica, certament, però molt poc dissimulada. Aquells moviments gairebé hipnòtics no el confondrien. Ja n’havia tingut prou, d’experiències d’aquestes. Es mantindria impassible, i cautelós.

Ella es va apropar molt, potser massa, i l’espantaria.... Va donar-se la volta, com qui vol tornar a marxar, només perquè ell la pogués contemplar pel darrere. Sempre havia presumit de tenir un bon darrere, així que es va esplaiar especialment en els seus moviments seductors.

Ell va saber que aquell era el moment. Havia d’escapar, perquè la veia massa segura de si mateixa. Sabia que en qualsevol moment aquella medusa bonica però perversa el rodejaria amb els interminables i llarguíssims tentacles verinosos. I un pop només en tenia vuit, de tentacles, així que no tenia ganes d’entrar en una baralla fatigosa on, molt probablement, ell tenia totes les de perdre.

Va escapar ràpidament, tentacles ajudeu-me, mar endins.

I la medusa va haver de buscar-se una altra presa, perquè aquell pop tan atractiu no va tornar mai més...

Comentaris

  • Amb delicadesa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-08-2011 | Valoració: 10

    i elegància ens descrius aquest joc de seducció.
    El final, sorprenent, genial.
    Una forta abraçada, admirada companyade nanoreptes.

  • Hola Englantina![Ofensiu]
    magalo | 01-07-2011

    Voltant per aquest mon de relats, he trobat aquesta historia amb olor de mar d'una medussa enamorada. Molt original, molt refrescant, ben imaginat i explicat.
    Ja ens anirem veient per aquí.
    Marta

  • M'has ben enredat![Ofensiu]

    M’has ben enredat! Espero, suposo, desitjo que no hagi estat jo sol el que hagi “picat”.
    L’he tornat a llegir per a veure si trobava alguna falla i, vés per on, una mica més i em tornes a enredar...!
    —Joan—

  • Tela marinera![Ofensiu]
    nuriagau | 09-06-2011 | Valoració: 10

    Ens has ofert una història de seducció a la marinera que, com molt bé diu la Mercè, és molt semblant a la humana. Tant és així que el lector no descobreix la naturalesa dels protagonistes fins al desenllaç de la història

    Un aplaudiment amb vuit tentacles!

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Ostres, Englantina![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-06-2011

    Un microrelat farcit de paral·lelismes. Molt ben trobat. Com ens assemblem els humans i els animals amb les arts de seducció i en d'altres aspectes de la vida! M'ha fet gràcia que en el teu conte la femella també té la paella pel mànec.
    Sensualitat a flor de pell i missatge social que m'ha encantat. I tot plegat flairant la salabror intensa del mar.
    La meva enhorabona, Englantina.
    Petonets,

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

25985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es