Torna a Sorrento

Un relat de: Englantina

La Carmeta i en Martí celebren avui el seu 50è aniversari de noces. Els seus fills i néts hi són presents, i ja s’han lliurat els regals. Hi ha hagut llàgrimes, totes de felicitat i de nostàlgia. Fotos antigues, poemes d’amor, escrits d’agraïment dels néts...
De cop, sona la música, i tothom pica de mans per tal que la parella surti a ballar. La música escollida és “Torna a Sorrento”, la cançó amb la qual es van enamorar, ja fa més de mig segle...
La Carmeta i en Martí, com si fossin una sola persona, comencen a ballar delicadament. Sembla que tinguin vergonya, perquè no es miren als ulls. En cada volta, miren als seus fills i néts, un per un, i somriuen emocionats.
Pel cap de la Carmeta, de sobte hi passa una imatge: la del seu primer amor. El recorda clarament, amb aquells ulls negres tan grans i preciosos, allargant-li la mà per treure-la a ballar al mig de la plaça major...
I en Martí, com si hagués reculat en temps, tanca als ulls i veu el somriure candorós d’aquella noia que el va hipnotitzar i que es va convertir en el seu primer gran amor.
Com si els seus pensaments s’haguessin trobat en l’infinit dels temps, tots dos obren els ulls.
Ella se’l mira amorosa, i es fon en la profunditat d’aquells ulls foscos.
Ell se la mira captivat, i observa, admirat, el somriure tímid d’aquella dona extraordinària.
Res no ha canviat...

Comentaris

  • Tendresa als ulls[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-07-2011 | Valoració: 10

    Tendresa. Aquesta és la paraula que em ve al cap per definir el relat. Magnífic retrat social, magnífic retrat psicològic, magnífiques imatges i magnífica conclusió. Breu relat, intens contingut que atrapa amb tendresa. Una, però, forta abraçada Englantina.

    aleix

  • Torna a Sorrento[Ofensiu]
    allan lee | 11-07-2011

    qualsevol dia serà bo, qualsevol edat serà jove. Torna a dansar la vella dansa dels ulls brillants, els peus alats. El temps que gira i no s'atura. Però torna, perquè estimar, saps, esborra l'amargura, les nits de massa dol.

    Bellissim, Englantina. M'has captivat.

    a

  • La nostra gent gran[Ofensiu]
    magalo | 11-07-2011

    Feliç aniversari algo retrasat! A rel del teu amable comentari sobre el meu relat "Perduda a Hondures" he arribat a aquest teu "El primer amor "que he trobat molt dolç i com si parlessis de la nostra gent gran estimada, que son una generació que sabia mantenir la flama del amor encesa amb carinyo, respecte, comprenssió.... que d'això ara sembla que n'hi ha menys.
    Ens anem llegint. Per mi és un plaer.
    Una abraçada
    Marta

  • La vida en parella[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-07-2011 | Valoració: 10

    no sempre és fàcil o, com diuen , no és sempre un camí de roses. Però els que hem tingut la sort de superar els entrebancs , crec que tots diriem al jovent d'avui ,(que se separen al primer conflicte) , que no saben el que es perden.
    Un relat tendre i entranyable.
    Espero que ahir gaudissis d'un dia meravellós.
    Una forta abraçada, Englantina.

  • OH¡¡¡ QUE MACO¡¡[Ofensiu]
    Xunxi | 06-07-2011 | Valoració: 10

    De forma senzilla has descrit allò que esdevé de forma natural, quan dos persones han tingut la sort de trobar-se, en aquest camí que fem i que a alguns privilegiats els dona un company de travessia a qui estimar sempre.

    Una abraçada i fins aviat

  • és un minirelat preciós...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-07-2011 | Valoració: 10

    dolors, et torno a felicitar... desprèn tendresa i màgia

    abraçades
    joan

  • Com si fos ahir[Ofensiu]
    nuriagau | 03-07-2011 | Valoració: 10

    Després de llegir aquest microrelat sembla que es pot afirmar que l’amor pot durar cinquanta anys i conservar l’encís del primer moment. Un relat que, malgrat la seva brevetat, la veu narradora ens descriu breument el primer amor de la parella per confessar-nos que segueixen essent ells mateixos.
    Ens seguim llegint,
    Núria
    PS: Un relat guanyador del darrer Minirepte.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

31262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es