Por

Un relat de: Englantina

És el moment. Això s’acabarà avui mateix.
El pànic em paralitza. Amb prou feines em puc moure del llit, cada matí. Em consumeix el terror quan obro els ulls, un terror que em bressola cada nit fins caure dormida, i que m’acompanya durant la nit, enmig de somnis angoixants.
La por creix dins meu, al mateix temps que aquesta cosa que m’estreny el ventre, que oprimeix el meu estómac, fins deixar-me sense alè, sense esma, sense ànima. Em pren l’aire, em xucla la vida, m’empeny a la desesperació.
Aquest enemic no em deixa pensar. Passo absorta per la meva pròpia vida. No hi ha ni un segon de descans.... és un pou que m’engoleix, una caiguda a l’abisme dels que ploren davant la certesa de la mort. No hem de morir tots?
Aquest enemic m’ha atacat en silenci: jo era cega i em creia immune. Quina supèrbia, la meva, la que em dóna la meva joventut.
Però això s’acaba. Ha arribat el final. O el principi.
Estic rodejada d’amics, la meva família és aquí, però estic sola. Davant d’això, tothom està sol.
Ja entra la infermera. És el moment d’entrar al quiròfan.
I que em treguin aquest maleït tumor.
Caixa o faixa.

Comentaris

  • Xunxi | 11-03-2012 | Valoració: 10

    Un relat molt realista, els sentiments, l’ angoixa , la por, davant aquell pas enrere que fem tots, aquesta inconsciència conscient ..aquest no voler pensar, molt ben retratat en el teu relat…felicitats

  • Moments d'angoixa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-11-2011 | Valoració: 10

    Amb poques paraules ens descrius els pensaments obscurs que s'apoderen de la protagonista , hores abans de passar pel quiròfan.
    Sempre és un plaer llegir-te, Englantina.
    Una carinyosa abraçada.

    Nonna

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Pimkie | 02-10-2011 | Valoració: 10

    T'intriga, t'emociona, et sorprèn i, al final, et fa tenir por.

  • La por és aquí [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-08-2011 | Valoració: 10

    La por és aquí, entre nosaltres. I no passa res. Només hem de tenir por i prou... que no és poc! Si en tenim vol dir que som conscients del que ens està passant. T'imagines la teva protagonista sense por? Seria un robot. I no. És una persona conscient, madura. Relat breu però intens. Una abraçada Dolors.

    Aleix

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 27-08-2011 | Valoració: 10

    ...d'una realitat que està aquí al nostre costat, esperant, però que no podem deixar que ens engoleixi la vida. Cada segon és important, cada segon s'ha d'intentar viure. Ja sé que no és fàcil, ni molt menys, però ho hem d'aconseguir perquè al final, quan mirem enrere poguem dir, HE VISCUT!
    Una abraçada.

  • realment duríssim[Ofensiu]
    joandemataro | 26-08-2011 | Valoració: 10

    i alhora real, un sentiment que hem tingut tots una vegada o altra i que és sovint molt angoixant

    salutacions dolors i aprofito per agraïr-te la teva participació constant als minireptes

    j.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

173 Comentaris

31616 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es