Quina cagada de pessebre!

Un relat de: uanra
      Als de casa ens agrada passar el Nadal amb tota la família i posar el pessebre damunt del moble que hi ha al costat esquerre de la televisió. A casa meva som quatre membres: el meu pare, Jordi; la meva mare, Núria; la meva gata, Guspira; i jo, l’Arnau.

      A mi, m’apassiona preparar-ho tot per al Nadal, com per exemple, el pessebre, menjar-me cada dia una xocolatina del calendari d’advent i donar menjar al Tió.

      Ara us explicaré el que em va passar aviat ja farà un any. Com n’estava de nerviós, l’endemà començaria l’advent, i jo ja tenia el pessebre muntat. I, ja sé que està malament que ho digui, però m’havia quedat impressionant.

      Vaig anar a l’escola, ens van dir que faríem multiplicacions de dues xifres i jo encara estava impacient per començar a menjar-me totes les xocolatines del calendari.

      Ja a casa, contemplava el pessebre quan, de cop i volta, vaig sentir com si alguna cosa hagués caigut a terra, em vaig girar i vaig veure un tronc amb una bufanda entortolligada al coll i una barretina al cap. Tot pensant que podia ser el Tió, m'hi vaig apropar, i sí, era ell, el tronc preferit dels nens per tots els regals que els concedia. La Guspira estava també contenta amb l’arribada d’aquest personatge. Li agradava jeure al seu costat i compartir amb ell la manta.

      Vaig anar a sopar, em va agradar molt el menjar que havia preparat la mare. Més tard, em vaig rentar les dents i després vaig anar a dormir pensant que, l’endemà, començaria a obrir finestres del calendari. Em costava adormir-me i, fins i tot, em va semblar sentir uns sorolls molt estranys que venien del menjador.

      Quan em vaig despertar, vaig córrer cap a la cuina per menjar-me la primera xocolatina. Després vaig anar a mirar el pessebre i... li faltava una figura: el caganer. Quina desgràcia!!! Un pessebre sense caganer!!!

      Vaig preguntar a la mare si l’havia vist i em va respondre que no. Vaig mirar per tots els racons i no la vaig trobar enlloc, però com que gairebé eren quarts de nou, vaig preparar-me la motxilla del col·le.

      Quan ja vaig ser a l’escola, tots els meus companys em preguntaven què em passava i per què feia aquella cara de pomes agres. Jo els responia que tot anava bé i que la meva cara no tenia res d’estrany.

      Quan es va acabar la classe de la tarda, vaig tornar a casa i vaig descobrir que, al pessebre, ara hi faltava un aneguet del riu.

      I aquestes desaparicions s’anaren repetint, dia rere dia. Buscava les figures sense aconseguir trobar-ne cap. El darrer dia d’advent al pessebre només hi quedava el riu, el pont, les muntanyes pelades i l’establia, amb el nen Jesús, l'única figura supervivent.

      Em sentia molt avergonyit perquè aquella Nit de Nadal venien els avis, els oncles, els cosins... per fer cagar el Tió, i el pessebre estava gairebé buit.

      Vaig donar menjar al Tió i, al cap de dues hores, quan ja havia fet la digestió i ja teníem tota la família reunida al menjador, vam començar a cantar la cançó mentre li clavàvem garrotades:

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el pollí a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Ara passen bous i vaques,
I gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la tieta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.


      Aleshores, quan vam treure la manta, vam descobrir regalets per a tothom: bolígrafs, hotwheels, llibretes, joguines de gat i... les figures del pessebre!

      Tots ens vam repartir els regals i estàvem molt contents. La Guspira, però, va preferir jugar amb les figuretes més que amb les pilotes que li havia cagat el Tió.

      Quan la família va marxar, vaig tornar a col·locar totes les figures al pessebre. Però, decidit a descobrir qui era el lladre nadalenc, vaig connectar unes càmeres de vigilància. Em vaig adormir amb la seguretat que ara sí que descobriria el culpable. Al matí del dia de Nadal, tornava a faltar el caganer i vaig anar a mirar sota la manta que tenia el Tió i sí, era allí. Vaig mirar a les càmeres i hi sortia la Guspira jugant amb la figura. Vaig anar a dir a la mare que la culpable havia estat la nostra gata i em va respondre:

      —Que vols que la renyem per una cosa que no és conscient que és dolenta?

      —No, no cal.

      I tots vam abraçar la meva gata Guspira. Aquell any havíem tingut una bona cagada de pessebre!


tio i Guspira




Comentaris

  • Una gran cagada deliciosa[Ofensiu]
    Materile | 21-01-2012 | Valoració: 10

    Què vols que et digui que no t'hagin dit? Doncs... no sé si t'ho deuen haver dit, però ha estat una cagada molt inesperada i amb molt de suspens. És un conte fresc, divertit, molt ben escrit i una gran idea. Ja veig que tens una gran imaginació que saps plasmar i treure'n un gran partit.

    Et desitjo un any ben profitós i amb molts relats per poder llegir: gràc ies Uanra.

    Una abraçada,

    Materile

  • Molt ben fet![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Has escrit un relat molt divertit, uanra, molt entretingut de llegir i molt adequat per a les dates que vivim..
    Molt ben fet, doncs, per tripliclat!
    I molt ben escrit, per cert, que també és important!

    En totes les escoles s’ha muntat el pessebre, ja sigui de fang, plastilina, paper, cartró, o qualsevol altre material, que hi ha de totes maneres, i en moltes cases es deu haver organitzat també, o s’enllestirà ara que els nens tenen més temps lliure, ... però evidentment, no en totes succeirà un fet tan misteriós com el que tu has explicat, Arnau!

    Feia dies que et volia donar les gràcies per la felicitació que em vareu enviar tu i la teva família, i que em va fer molta il•lusió.
    Jo també us desitjo, a tu i a tots els teus familiars, incloent-hi la Guspira, un Any Nou molt i molt feliç!

    T’envio una abraçada calenteta, que fa frrreeeddd,
    Unaquimera

  • Quina gateta tan eixerida![Ofensiu]
    brins | 21-12-2011 | Valoració: 10

    Has escrit un conte molt divertit, uanra, l'has explicat molt bé; a poc a poc, pas a pas i amb un sentit de l'humor que em fa recordar un relataire que es diu Joan...

    Em va agradar molt tornar-te a veure a la presentació de "Criatures fantàstiques" vaig arribar-hi una mica tard a causa d'un incident que vam tenir amb el cotxe i no vaig poder escoltar les teves paraules, però després ens ho vam passar molt bé firmant autògrafs al teu costat, amb els meus néts dofiBlau i petita sirena.

    Tot i que et van veure durant poca estona, els nens parlen moltes vegades de tu; el dia que vinguin a casa els llegiré aquest conte i els ensenyaré la felicitació tan preciosa que em vas enviar. Moltes gràcies.

    Un petó

    Pilar (brins)

  • BON NADAL I BONA CAGADA![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-12-2011 | Valoració: 10


    Un conte preciós, divertit i juganer com la teva gateta Guspira. Em sembla que té bons mestres aquesta gateta tan entremaliada!
    Saps el teu conte m'ha recordat que jo de petita també jugava a amagar les figuretes del Pessebre i a canviar-les de lloc.
    M'agrada molt el conte i encara m'agrada més que ara el tinc a les mans per gaudir explicant-lo al meus nets, ells també tenen un gatet que el que més li agrada és prendre-li al Tió la mandarina i fer-la rodolà una estona.

    FELICITATS ARNAU ! Perquè vius tan intensament aquests dies màgics de Nadal i perquè escrius molt, molt bé!

    El teu Tió segur que cagarà molt i bo!
    Una gran i càlida abraçada,
    Núria

  • Acabem de llegir el teu relat[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 14-12-2011 | Valoració: 10

    l'Anna i jo. Diu Anna que li agrada molt que la Guspira siga un personatge tan important en el desenllaç. I també diu que haguera estat bé que amb la felicitació, que està tan ben feta, ens enviares també la Guspira. Ah! I que el tió ja va fent el que ha de fer, la qual cosa vol dir que de moment encara funciona correctament.

    Moltes gràcies per recordar-vos de nosaltres i per felicitar-nos tan ben felicitats.

    Us desitgem molt bon Nadal. Records de part nostra l'avi Joan.

    Besets i fins aviat!

  • Miau quin pessebre!![Ofensiu]
    Naiade | 11-12-2011 | Valoració: 10


    Un conte de Nadal ben divertit. M’agrada com l’expliques, uanra, tan real que sembla que t’hi trobis. Així que la Guspira també feia el seu pessebre!!
    Segueix escrivint que ho fas molt bé.

    Una abraçada de Bon Nadal per tota la família

  • I què faríem...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-12-2011

    sense les entremeliadures de les nostres mascotes que tant estimem? Mira, uanra, primer et vull felicitar per com ens has explicat el teu conte que de cagat no en té res, al contrari, és llençat, directe, valent, intrigant, divertit. Molt ben escrit!
    I la foto? M'has fet riure molt amb la teva Guspira ben tapadeta amb la manta al costat del tió. Quin parell, ha ha! En Pol l'ha vist, i no ha parat de demanar-la fins que al final l'he hagut de distreure amb una maquineta de fer punta que li agrada molt.
    Que el tió us cagui moltes coses, i que us ho passeu molt bé tots plegats.
    Una abraçada plena d'admiració pels teus avenços literaris,

    Mercè

  • Quin pessebre ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Un pessebre molt viu. Plé de sensacions. Ho comparteixo.

  • Bon Nadal Uanra![Ofensiu]
    violetaclara | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Uanra, m 'ha agradat moltíssim el teu nou relat. A mi també m'hauria amoinat molt la desaparició de les peces del pessebre! Menys mal que el tió les va "cagar" just a temps...
    Moltes felicitats i una abraçada molt forta per a tu, per a la teva família i per a tots els escriptors i lectors de Relats en Català! Que passeu un molt BON NADAL! Petonets

    Violetaclara

  • Hola SuperArnau!![Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2011

    Super perquè escrius molt bé! M'he llegit el conte d'una revolada, perquè volia saber quin era el misteri! Saps què m'ha agradat més? Que ho expliques fantàsticament bé, perquè surt la Guspira- jo també tinc un gat trapella, en Bàldric- i perquè he aprés una cançó nova de caga tió, que no coneixia, i que trobo molt maca. Felicitats, guapo, per escriure tan bé, per la imaginació que tens, i perquè ets molt simpàtic i intel.ligent. Que passis un bon Nadal i que el tió et dugui tot de coses maques! Un petó,

    Silvia

  • Aquesta Guspira...[Ofensiu]
    Gess Artré | 11-12-2011 | Valoració: 10

    està feta una bona trapella, no sé pas a qui deu semblar-se! Però està preciosa en aquesta fotografia, envoltada amb la manta al costat del Tió. L'aventura que expliques m'ha semblat molt bonica, i també molt ben escrita, amb molta imaginació.També és divertida i segur que tots els que l'hem llegit ho hem fet amb un somriure als llavis, sobre tot aquells que també tenim gats i sabem que són molt curiosos i que totes les novetats els motiva a investigar-les.

    Un conte molt apropiat per aquests dies propers a les festes de Nadal. Saps de què m'he adonat també? que tens molta facilitat per incloure diàlegs (com fa el teu avi Joan)

    Bé, desitjar-te que la cagada del Tió sigui molt bona (o sigui, que et dugui moltes coses) i que no paris d'escriure perquè així podrem seguir llegint-te i gaudint d'aquestes històries tant xules.

    Una abraçada i un petó molt grans, uanra/arnau

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-12-2011 | Valoració: 10

    Pel NADAL DE CONTE

    el text i la imatge en arxius separats.

    E.mail a tribuna@guimera.info

    Gràcies.

  • Un conte molt bonic[Ofensiu]
    copernic | 10-12-2011

    amb un títol cridaner i molt ben pensat. Has deixat volar la imaginació i t'ha sortit un relat molt intrigant i ben escrit. Jo havia tingut una gata que es deia Mixeta i ara la meva mare en té un que es diu Musi que té tan de pèl com la Guspira. Enhorabona!

  • Un relat màgic[Ofensiu]

    Arnau, et felicito. Quina passada de relat! M'encanta. El trobo molt bonic i ben escrit.
    A més, com ja saps (i si no t'ho recordo) a mi m'agraden moltíssim els gats. Jo tinc la meva gata, la Colette, que també ha fet algunes entremeliadures.
    Els gats els agrada agafar coses i amagar-les i la Guspira, com que el tió era el seu amic i li deixava compartir la manta, doncs li portava regalets.
    És una aventura molt xula.
    Un petó ben fort, Arnau. I que tinguis unes felices festes amb tots els membres de la família.

  • Un relat deliciós[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-12-2011 | Valoració: 10

    amb cançó inclosa.
    Que tinguis tu també molt bones festes amb els teus pares i avis.
    Un petó , uanra !

  • Aquesta Guspira...![Ofensiu]
    Englantina | 09-12-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu conte nadalenc, Uanra. A mi també m'hauria preocupat molt anar perdent misteriosament les figures del pessebre. Un Nadal sense pessebre sembla menys Nadal, oi?
    De totes maneres, a mi em queda el dubte de si va ser realment la Guspira.... de vegades, hi ha alguns follets trapelles que juguen amb nosaltres, i potser han fet que la Guspira sembli la culpable, quan en realitat no ho és.... No sé, no sé, jo em tornaria a mirar el que van gravar les càmeres.... :-))
    Bon Nadal, uanra!!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de uanra

uanra

25 Relats

350 Comentaris

44932 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em dic Arnau. Vaig néixer, a Barcelona, el 17 d'agost del 2002.

Em vaig estrenar a Relats en català amb 6 anys i molta il·lusió per aprendre a escriure i fer amics. Ara ja tinc uns quants amics relataires i tinc 11 anys!

M'agrada l'aeromodelisme (com al meu pare) i escriure contes (com al meu avi, en Joan Gausachs i Marí i la meva mare, la nuriagau).

Faig 6è de primària i sóc un Llop al cau de la meva escola Maristes Sants Les Corts

Agraeixo l'acollida que m'heu fet a RC

arnausoler2002@hotmail.com