Un marit reeducat?

Un relat de: Englantina

—Passi, senyora Casademunt. Segui, sisplau.
—Gràcies, agent....
—García, per servir-la.
—No entenc què ha passat. Es deu tractar d’una confusió.
—Em temo que no, senyora. Fa temps que el seguíem.
—Què vol dir que el seguien? Amb quin motiu?
—El seu marit és un famós traficant. Fa temps que el vigilàvem.
—Traficant? Traficant de què? El meu marit és informàtic. Això que diu no té cap ni peus.
—Fa temps que fa d’enllaç amb una poderosa banda de traficants de hardware i software.
—Que el meu marit trafica amb drogues? Això és absurd. Fa molts anys que ho va deixar. Van ser coses de joventut, però vaig aconseguir que ho deixés. Si ni tan sols fuma!
—No senyora. Parlo de maquinària i de programes informàtics.
—Això és impossible. Ja li he dit: de jove va tenir alguns problemes amb la justícia, però li vaig posar un ultimàtum, i el vaig fer anar pel bon camí.
—Senyora, no s’enganyi. El primer que li diré, i permeti’m la gosadia, és que el seu marit si que fuma. Jo mateix acabo de donar-li una cigarreta. Però això no té res a veure amb els motius pels quals l’hem engarjolat. El seu marit és traficant.
—Insisteixo: impossible. Em va costar, però vaig aconseguir fer-lo anar ben dret.
—En tenim proves. El seu marit porta molts anys en aquest negoci. Li hem seguit la pista de ben a prop, gràcies a un agent infiltrat.
—Perdoni, però s’han equivocat de persona. El meu marit és un home legal. Ja me n’he cuidat jo de redreçar-lo. I la feina que he tingut. Però si ni tan sols es mira revistes pornos, com fan els marits de les meves amigues.
—Bé, sobre això voldria que sabés que.... no sé com dir-li....
—Endavant, endavant.
—Doncs que trafica amb pel•lícules pornogràfiques, també. De fet, és un dels enllaços d’entrada més importants del país.
—Però què diu? S’ha tornat boig? Jo mateixa li vaig dir que si algun dia trobava un vídeo d’aquells a casa, el fotria al carrer d’una puntada de peu. Al principi li va costar una mica (vostès, els homes, si m’ho permet, son luxuriosos per naturalesa), però gràcies a mi va comprendre que allò no li calia.
—Bé, senyora, jo crec que no coneix prou bé al seu marit. Li aconsello que busqui un bon advocat.
—Com s’atreveix a insultar-me? Conec perfectament al meu marit! Si fins i tot ha deixat de menjar carn vermella, i no beu alcohol...
—Perdoni, però quan el vam detenir estava menjant-se un bon filet, i amb un bon vi... i acompanyat d’una noia molt lleugereta.... no sé si m’entén...
—Això és intolerable. Ara mateix aviso un advocat. Això que diu del meu marit és mentida!!!! Amb el que em va costar educar-lo!!!!

Comentaris

  • Fe, esperança i caritat[Ofensiu]
    Materile | 19-10-2011 | Valoració: 10


    Molt bo!!

    Pobres dones! Quantes vegades pensem que l'amor i la nostra constància faran el miracle, però NO!, només serveix perquè busquin la manera d'enganyar-nos més recambolesca.

    Un diàleg molt divertit!, i, possible.

    Una abraçada,

    Materile

  • les aparences enganyen...[Ofensiu]
    ales de foc | 29-07-2011 | Valoració: 9

    ja ho diuen ja, que mai s'arriba a conèixer mai del tot a ningú...
    i encara menys educar!! Pobra senyora, ja hi ha posat voluntat, però no se n'ha sortit
    salutacions literàries

  • Desil·lusió[Ofensiu]
    T. Cargol | 27-06-2011

    Els homes són com els gossos et miren i sembla que t'entenguin,...diu l'acudit feminista (i t'entenen! afegeixo, però no et volen desil·lusionar)
    Ara, aquesta dona és deixa desil·lusionar!

  • S'ha de reconèixer...[Ofensiu]

    S’ha de reconèixer que la teva protagonista, de bona voluntat ja n’hi posa ja. Que té una predisposició Pigmnalionana... també, però només això una predisposició natural i prou.
    La meva mare ( a C. s) sempre em deia. “No trobaràs aigua al mar” i, és veritat, jo no trobava mai res encara que estigués en el seu lloc.
    La meva dona, en canvi, va aconseguir que em prengués el cafè sense sucre, a força de portar-me’l, evidentment sense sucre però amb una cullereta, i jo, infeliç de mi, remenava i remenava...
    Tornant a la teva Pigmaliona, podríem dir allò que diuen, que diuen, el castissos: na de na.
    Continua escrivint!
    —Joan—

  • L'esperança és l'últim que es perd[Ofensiu]
    nuriagau | 25-06-2011 | Valoració: 10

    Un relat simpàtic que fa una caricatura del que més d’una persona pot creure que pot ser possible. Et puc assegurar que més d’una noia està ben convençuda que pot arribar a millorar el noi amb el que comença a sortir. De moltes de les exalumnes que ja són grans i tenien aquestes creences, n’he perdut la pista. D’altres (el Facebook fa meravelles), et puc assegurar que no han fet massa sort. Segurament els hagués anat bé llegir aquest relat abans.

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: Totes les dones, però, mantenim en secret l’esperança que algun dia els nostres marits freguin els plats sense esquitxar el terra, o trobin les coses a la nevera ells solets, o...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

27309 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es